Acollim una retrospectiva completa de Nobuhiro Suwa

Imatge
20/04/2018
En una nova col·laboració amb el D'A Film Festival Barcelona

Un any mes, la Filmoteca i el D'A Film Festival Barcelona tornen a col·laborar per organitzar la retrospectiva que cada any el festival dedica a algun cineasta de reconegut prestigi. Enguany, el protagonista d'aquesta retrospectiva, que es podrà veure completa a la Filmoteca, és el cineasta nipó establert a França Nobuhiro Suwa, que presentarà el seu darrer film -Le lion est mort ce soir- a la sala Chomón.

Malgrat que el seu cinema gairebé no s'ha vist a les nostres pantalles -només s'ha estrenat comercialment un dels seus sis llargmetratges-, Suwa (Hiroshima, 1960) és un dels noms fonamentals de la cinefília actual, a més d'un autor molt apreciat per la crítica. 

Le lion est mort ce soir (Nobuhiro Suwa, 2017)Company de generació de Hirokazu Kore-eda, Naomi Kawase i Shinji Aoyama, entre altres, des de fa anys Suwa passa llargues temporades a França, i està fortament influenciat per la Nouvelle Vague. De fet, el seu darrer film -Le lion est mort ce soir-, que Suwa presenta a la Filmoteca el divendres 27 d'abril a les 19.45 h, constitueix gairebé un homenatge a un dels noms icònics d'aquell moviment, Jean-Pierre Léaud. Al film, Léaud interpreta un actor frustrat, atrapat en el seu passat, que en descobrir que el seu últim rodatge ha esta suspès es refugia en una casa abandonada on va viure de jove. Allà coincidirà -més tard o més d'hora- amb un grup de joves que roden una pel·lícula de terror. 

Le lion est mort ce soir també suposa el retorn de Suwa al cinema després d'un parèntesi de 8 anys, en què ha exercit com a rector de la Tokyo Zokei University, el centre on va estudiar. En realitat, Suwa és un cineasta bastant atípic, que va començar en el documental i que només ha signat sis llargmetratges -més dos episodis a films col·lectius i dos curts- al llarg de la seva carrera professional. A més, el seu treball en el documental també explica com roda els seus films de ficció: en una entrevista concedida a Alicia Scherson, el cineasta afirma que "en la ficció es construeix un univers artificial en què tot està controlat i això no té res a veure amb la meva manera de crear. Vaig trobar un mètode propi en el qual la situació inicial és creada, però després hi ha coses que passen naturalment."  D'aquí la reticència a emprar guions tancats i la preferència per la improvisació, en complicitat absoluta amb els actors, ja sigui en els assaigs o en el mateix rodatge. Una llibertat que s'emmarca, però, amb una elecció molt particular de l'enquadrament, sovint amb una càmera fixa, estàtica, i personatges que es mouen en el quadre, entrant-ne i sortint-ne.

"/dyuo (Nobuhiro Suwa, 1997)Aquest mètode de treball es va iniciar amb el seu primer film, 2/Dyuo (1997), que a la Filmoteca es projectarà el dimarts 1 de maig i el dimecres 4,i s'ha mantingut en els seus films posteriors. Suwa convida els seus actors, així, a explorar els seus límits davant una càmera impassible, composant uns films que són complexes entramats de plans-seqüència.

D'altra banda, els personatges de Suwa estan sotmesos a tota mena de sacsejades emocionals i intel·lectuals. Les relacions afectives i les turbulències d'aquestes -amb especial importància a la convivència de parella i les possibles intromissions en aquesta- formen la base sobre la qual es basteixen els films de Suwa. Els protagonistes de 2/dyuo (1997), M/Other (1999) i Un couple parfait (2005)  s'interpel·len -i interpel·len l'espectador- sobre què suposa l'amor i la destrucció d'aquest. i formen formen una trilogia sobre l'amor i els límits entre la felicitat i la crisi. Els tres films es podran veure en la retrospectiva.

Per la seva banda, a Yuki & Nina  -codirigida amb l'actor Hippolyte Girardot- les protagonistes no són una parella, sinó dues nenes amigues que han de fer front a una separació. És, de nou, una reflexió lúcida sobre les relacions personals, aquesta cop complementada amb una visió inusitadament natural del moment vital en què sorgeixen els primers interrogants i en què es pateixen les primeres ferides emocionals.

H Story (Nobuhiro Suwa, 2001)Finalment, H Story és un film molt lligat a la ciutat natal de Nobuhiro Suwa, Hiroshima. En aquest llargmetratge del 2001,Suwa planteja un remake impossible d'Hiroshima Mon Amour, la pel·lícula-testimoni que Alain Resnais va rodar l'any 1960 a partir d'un text de Marguerite Duras. A través de seqüències prolongades i després sobtadament interrompudes i de la combinació d'imatges d'arxiu amb les diferents capes de ficció/realitat, H Story ens parla, com apuntava el crític Álvaro Arroba, de “la ruina d'un record de les ruines”: la impossibilitat, en ple segle XXI, de fer-se una idea de l'Hiroshima de 1945. 
 

Sessions de la retrospectiva D’A Film Festival Barcelona: Nobuhiro Suwa

Le lion est mort ce soir
El león ha muerto esta tarde
Nobuhiro Suwa, 2017.

Divendres 27 d’abril / 19.45 h
Sala Chomón
Presentació a càrrec Nobuhiro Suwa.

Yuki & Nina
Nobuhiro Suwa, Hippolyte Girardot, 2009.

Dimarts 1 de maig / 18.30 h
Sala Laya
Dimecres 16 de maig / 21.30 h
Sala Laya

2/dyuo
2/Duo
Nobuhiro Suwa, 1997.

Dimarts 1 de maig / 21.30 h
Sala Laya
Divendres 4 de maig / 17.00 h
Sala Chomón

H Story
Nobuhiro Suwa, 2001.

Dimecres 2 de maig / 21.30 h
Sala Laya

M/Other
Nobuhiro Suwa, 1999.

Dijous 3 de maig / 17.00 h
Sala Chomón

Un couple parfait
Una parella perfecta
Nobuhiro Suwa, 2005.

Dijous 3 de maig / 21.30 h
Sala Laya
Divendres 4 de maig / 19.30 h
Sala Chomón