Celebrem el centenari de Robert Mitchum

Imatge
31/07/2017
El cicle s'obre el 6 d'agost, dia en què l'actor hauria fet cent anys

Drames bèl·lics, westerns, cinema negre van forjar la imatge de tipus dur de Robert Mitchum, però també era un actor sòlid, contingut, amb un punt d’ironia i fredor que van portar a considerar-lo el primer antiheroi modern. El dia 6 d'agost, Mitchum hauria fet cent anys. És el dia en què obrim el cicle que li dediquem pel seu aniversari.

El primer contacte de Mitchum amb la interpretació es va produir en una companyia californiana de teatre amateur, i de seguida va encadenar intervencions al cinema com a figurant, fins que hi va destacar en títols com The story of G.I. Joe, del 1945, pel qual va rebre la seva primera i única nominació a l’Oscar.

Dead Man (Jim Jarmusch, 1995)El 1993, pocs anys abans de la seva mort a 80 anys, l'1 de juliol de 1997, va rebre l’homenatge del festival de Sant Sebastià, que li va concedir el premi Donostia en reconeixement a la seva carrera. Mitchum, a qui se li van atribuir relacions amb Rita Hayworth, Ava Gardner i Shirley McLaine, també tenia cops amagats: era un consumat intèrpret de calipsos, i fins i tot va enregistrar un disc dedicat íntegrament a aquest estil musical caribeny.

Amb motiu d'aquest centenari, hem seleccionat  cinc títols com a testimoni d’una filmografia immensa, torrencial, que es va estendre al llarg de més de mig segle. Una tria que, en certa manera, allunya aquest carismàtic intèrpret del seu propi clixé, un clixé que ell mateix s'encarregava de fomentar: “l’única diferència entre jo i els meus col·legues actors és que he passat més temps a la presó”, deia amb cruesa i ironia Mitchum, orfe des dels dos anys, per referir-se a una vida dura en què va flirtejar amb els estupefaents. 

El primer dels títols que projectarem és la insòlita i magistral única incursió de Charles Laughton darrera la càmera, The Night of the Hunter (1955). Mitchum hi va fer una tota una creació encarnant un dels malvats més ambigus i aterridors que ha donat el cinema, el fals pastor que era un ogre per als nens protagonistes Ryan's Daughter (David Lean, 1970)d’aquest conte de fades fascinant i expressionista, amb una captivadora fada bona interpretada per Lillian Gish.

També podrem gaudir del talent de Mitchum en una comèdia sofisticada signada per tot un especialista en la matèria, com Stanley Donen, The Grass Is Greener, i en dos westerns no precisament convencionals que van representar rares incursions en el gènere dels seus directors: River of No Return (Otto Preminger,1954)  amb l’explosiva Marilyn Monroe, i Dead Man de Jim Jarmusch, la darrera gran aparició de Robert Mitchum a la pantalla. Finalment, podrem veure l’actor en una de les seves interpretacions més completes a Ryan’s Daughter, una de les produccions colossals, alhora que intimista, de David Lean, embolcallada per l’impressionant paisatge irlandès.