“Bulgària, l’Europa invisible” amb la presència de la directora Maya Vitkova, el dimecres 20 de gener

Imatge
30/12/2015

Un cicle d'una de les cinematografies més desconegudes d’Europa, la búlgara. Una selecció de deu cintes rodades entre 2001 o 2014, programades entre el 5 i el 29 de gener.

El cicle Búlgaria, l'Europa invisible inclou una selecció de títols que exploten tres grans àrees temàtiques: la reflexió sobre el passat totalitari, la desorientació generacional dels que han viscut un període de transició política i social extraordinari i la presentació dels moviments interns d’una societat: la desaparició del món rural tradicional i la dissolució de l’univers comunista per desembocar en un univers on molts ciutadans es consideren estrangers en el seu propi país. 

Entre els films programats destaquen Viktoria (2014), de Maya Vitkova – projectat  el 15 i 20 de gener-  una faula en la que la protagonista és una nena que neix el 1979 sense melic. La mare no volia tenir una criatura sota un règim comunista i aquest règim escull la nena com el primer bebè lliure de tot rastre de nacionalisme burgès. Primer film búlgar presentat  al festival de Sundance i premiat al de Rotterdam.  La directora Maya Vitkova serà a Barcelona per presentar-lo el dimecres 20 de gener a les 18.30 a la sala Laya.

Un altre pel·lícula que mereix ser mencionada és Momcheto, koeto beshe tzar El nen que era un rei ( Andrey Paounov, 2011), un documental sobre Simeon Saxe-Coburg-Gotha (Sakskoburggotski), popularment conegut com “Simeó de Bulgària”, rei que compartí exili a Madrid amb altres personatges com el general Perón o el rei Leka d’Albània fins que, el 2001 i de manera totalment republicana, unes eleccions el van fer primer ministre del seu país. Un tercer film que sobresurt del cicle “Bulgària, l’Europa invisble” és Zift Zigot (Javor Gardev, 2008), dirigit per Ivan Cherkalov adaptant una novel·la de Vladislav Todorov. L’acció fa que el protagonista hagi de confrontar-se amb una realitat que escapa a la seva comprensió: és un home que va ser detingut, per error, a principis de 1944 i al que deixen en llibertat vint anys més tard. En aquest període de temps Bulgària deixa de ser una monarquia agrària amb un tirà al capdavant per transformar-se en una dictadura burocràtica planificada de caire comunista. L’ex-presidiari no compren quina és la lògica que regeix en el suposat paradís col·lectivista. El film s’inscriu dins de la tradició del cinema negre i explota l’absurd com a font de comentari irònic. Todorov, professor reputat a Pennsylvania, és l’autor d’una altre novel·la que també inspira un dels films escollits, Cvetat na hameleona El color del camaleó (Emil Hristow, 2012) .