Celebrem els 100 anys de Kirk Douglas amb una retrospectiva de la seva obra

Imatge
30/11/2016
Revisem la trajectòria d’aquesta icona de Hollywood, actor cèlebre i productor d’èxit

De l’1 al 30 de desembre, hem programat un cicle en honor a l’actor estatunidenc Kirk Douglas, que aquest mes celebra el seu centenari i es converteix, així, en la primera estrella masculina de Hollywood que els celebra en vida. Projectem quinze films per recordar la trajectòria d’aquest actor i productor, una de les icones del cinema clàssic que no es va sotmetre a la indústria i va traslladar sempre a la pantalla el seu caràcter vehement però alhora vulnerable.

Issur Danilòvitx Demski (Amsterdam, Nova York, 1916) és el nom de naixement de Kirk Douglas, fill de camperols jueus provinent de prop de Moscou. Com ell mateix confessaria anys més tard a l’autobiografia titulada El fill del drapaire, la seva infantesa es va desenvolupar en un entorn pobre i depriment. Des de ben jove, Douglas va fer gala d’una llibertat i una independència que probablement li van impedir més reconeixements per part de la indústria cinematogràfica, juntament amb la seva ideologia d’esquerres.

L’actor va aportar molt de la seva personalitat forta i segura a la pantalla; un individualisme amb aparença de ferotge que amaga, però, una gran vulnerabilitat. Va entrar en contacte amb el teatre a la universitat, on va poder accedir a canvi de treballar com a jardiner i bidell. Posteriorment va guanyar una beca a l’Acadèmia Nordamericana d’Art Dramàtic, a Nova York, on va iniciar-se en l’actuació professional i va adquirir el nom artístic que l’acompanyaria sempre més.

Si bé va començar sent actor de teatre, gràcies a Lauren Bacall va entrar en contacte amb la Paramount i va acabar protagonitzant The Strange Love of Martha Ivers, que suposaria el seu debut a la gran pantalla i el principi d'una carrera farcida d'èxits i de prestigi. Tot i estar nominat a l’Oscar tres vegades, l’única estatueta que té Douglas és l’honorífica, que va rebre l’any 1996.

Obre el cicle el cicle, el dijous 1 desembre (20.00 h), 20,000 Leagues Under the Sea (Richard Fleischer, 1954), una superproducció de Walt Disney, amb efectes especials de John Hench i Joshua Meador, que suposaria un dels majors èxits comercials de Kirk Douglas. Seguim amb The Arrangement El compromiso (1969), una adaptació d'Elia Kazan de la seva pròpia novel·la, una paràbola de la situació de l’home modern atrapat a la voràgine de l’èxit amb què Douglas va afirmar sentir-se identificat. Aquest és un tema perfectament vigent, com també ho és el del sensacionalisme de certa premsa i l’ànsia de morbositat de les masses que retrata Billy Wilder a The Big Carnival  (1951). Douglas -pare de l’actor Michael Douglas- va treballar amb els millors directors de l’època, i amb alguns va repetir diverses vegades, com és el cas de Vincente Minelli. Un dels majors èxits que van aconseguir junts va ser Lust for Life El loco de pelo rojo (1956), basada en el llibre d’Irving Stone i amb un Douglas que fa una veritable creació de Van Gogh en aquesta història sobre la seva vida i passions. Una interpretació commovedora què Douglas hi va aportar molt de la seva pròpia intensitat, tot i que l’Oscar se’l va endur Anthony Quinn per una intepretació breu de Gauguin. 

Remuntant-nos uns anys enrere, Douglas havia treballat amb Mankiewicz, durant la primera etapa del director, a A Letter to Three Wives Carta a tres esposas (1949), que esdevindria un dels seus millors films i li proporcionaria dos Oscar, al millor guionista i director. De diàlegs brillants, les seves situacions i flashbacks aparentment simples amaguen una gran complexitat. Un Douglas brillant encapçala el repartiment d’aquest film irònic i mordaç que sacseja els tabús de la societat americana. De fet, es considera que la seva millor època com a intèrpret van ser els últims anys 40 i tota la dècada dels 50.

Un film cabdal en la filmografia de l’actor va ser Paths of Glory Senderos de Gloria (1958), d’Stanley Kubrick, referent del cinema antibel·licista construït al voltant d’un guió implacable que dirigeix tota la seva càrrega crítica contra la jerarquia militar. Una obra mestra amb un Douglas impecable que va ser prohibida durant anys per les censures de diversos països europeus. Amb Kubrick, Douglas també rodaria Spartacus (1960), amb guió de Dalton Trumbo –qui tornaria a la llum pública després de la seva persecució durant la “cacera de bruixes”-, en què interpreta, segurament, el seu paper més recordat. L’única concessió del director al cinema de Hollywood és una reflexió profunda sobre la llibertat i l’enfrontament de classes que va ser produïda pel mateix Douglas.

El Douglas productor

I és que Kirk Douglas, a més d’actor de prestigi, va ser també un productor reconegut de films que normalment ell mateix intepretava. Pioner entre els actors, l’any 1955 va fundar la productora independent, Bryna Productions, amb què va produir diversos films d’èxit, especialment de denúncia, un cinema incipient als EUA de l’època. Un dels treballs de què es va sentir més satisfet va ser Lonely are the Brave Los valientes andan solos (1962), de David Miller i amb guió novament de Trumbo, sobre un home que intenta viure segons la seva pròpia moral sense sotmetre's ni a la civilització ni a la tecnologia d'un món mecanitzat. A partir de 1970, Douglas va participar en projectes molt diversos, alguns a Europa, i en general poc reeixits, i va protagonitzar la sèrie televisiva per la NBC Dr. Jekyll & Mr. Hyde. Després d’un fracàs estrepitós amb la producció italiana Holocausto 2000 (1977), a partir dels 80 va allunyar-se del cinema, reduint la seva activitat a col·laboracions puntuals amb directors de renom com Stanley Donen, John Landis o Fred Schepisi.