Centenari d’Ida Lupino, una pionera darrere la càmera

Imatge
02/02/2018
El cicle, presentat conjuntament amb la Mostra de Films de Dones, inclou les seves sis incursions darrere la càmera i grans interpretacions com ‘El último refugio’ i ‘Mientras Nueva York duerme’

En aquests temps de fermes i justificades reivindicacions feministes en el món del cinema, resulta molt pertinent recordar la trajectòria d’Ida Lupino, una actriu que va gosar trencar el tabú de posar-se a l’altra banda de la càmera quan encara eren molts més els prejudicis que no ho posaven fàcil.

Només cal recordar que els Oscar van trigar 82 anys a guardonar una dona directora: Kathryn Bigelow per En terra hostil l’any 2010. El cicle Ida Lupino, davant i darrera la càmera, que organitzem conjuntament amb la Mostra de Films de Dones, permet acostar-se al perfil de tota una pionera. La retrospectiva s’inaugurarà el 9 de febrer a les 20.15 h amb The Hitch-Hiker (El autoestopista), precedida d’un debat i presentació a càrrec de Violeta Kovacsis, Maria Adell i Marta Nieto.

The Hitch-Hiker (Ida Lupino, 1953)Ida Lupino va néixer a Londres el 4 de febrer de 1918 en el si d’una família d’artistes d’origen italià. A mitjans de la dècada dels 30 desembarca a Hollywood, on es fa un lloc treballant a les ordres de directors com Henry Hathaway, William Wellman, Michael Curtiz i, sobretot, Raoul Walsh, i donant la rèplica a grans actors de l’època com Humphrey Bogart, Ronald Colman, John Garfield o Edward G. Robinson. Tot i això, mai arriba a accedir a l’estatus d’estrella de primera fila, i la creixent competència d’actrius emergents i consagrades la porten a diversificar la seva carrera fent el salt a l’altra banda de la càmera. Amb una bona dosi d’autoironia, Lupino deia que com a actriu era la Bette Davis dels pobres i com a directora, el Don Siegel dels pobres.

L’oportunitat d’esdevenir realitzadora arriba quan el director de Not Wanted, Elmer Clifton, pateix un atac de cor i és ella qui enllesteix el rodatge. Era una producció de The Filmakers, companyia independent que havia fundat amb el seu marit Collier Young i per a la qual va dirigir els sis films que la van convertir en l’única dona directora a Hollywood a la dècada dels cinquanta. Eren films de baix pressupost, amb temes que reivindicaven les dones i la seva consideració social i s’atrevien amb temes tabú com la bigàmia a The Bigamist o la violació a The Outrage. Amb la notable The Hitch-Hiker es va guanyar l’honor de ser la primera dona a dirigir un thriller, i a partir de finals dels anys cinquanta la seva trajectòria com a directora es va traslladar a la televisió, on va signar episodis de sèries populars com Alfred Hitchcock Presents, The Untouchables i The Fugitive.