Continua l'extensa retrospectiva dedicada a Stephen Frears

Imatge
10/05/2019

Repassem la filmografia d’aquest sòlid artesà britànic del cinema que ha desenvolupat la seva carrera a cavall d’Europa i els Estats Units.

Sovint els directors europeus, quan van a Hollywood, es venen l’ànima al diable. És difícil mantenir el nivell d’exigència artística i conciliar-lo amb l’exigència de l’èxit comercial. Stephen Frears ho ha aconseguit. Les seves Dangerous Liaisons o The Grifters no desmereixen en res My Beautiful Laundrette. I a Florence Foster Jenkins manté el mateix esperit crític i sentit de l’humor que a Mrs. Henderson Presents.

Els Oscars i les bones recaptacions han acompanyat la seva trajectòria. Ara bé, Frears no és un autor a l’europea, sinó un cineasta de la vella escola, un gran cineasta professional. Sap dirigir actors i contar històries. Helen Mirren, Judi Dench, Julia Roberts, Meryl Streep, John Malkovich, Sergi López, Daniel Day-Lewis, Audrey Tautou, Glenn Close, Michelle Pfeiffer i Dustin Hoffman han estat esplèndids sota les seves ordres. Al respecte Frears ha dit en alguna ocasió: “soc com Woody Allen: contracto actors molt bons i per tant no els he de dir res. Em limito a posar les condicions perquè facin la seva feina i mantinc la boca tancada”.

Potser Frears no té un món propi, però té una cosa molt millor: una mirada personal sobre el món. I sap conciliar la tendresa i l’amor pels personatges amb el fet de ser corrosiu, crític, amb les estructures socials i amb la hipocresia. Pot tenir una certa pietat per la reina, però mai no oblida que ella té el poder i no dubta a servir-se’n.

 

 

Nascut el 1941 a Leicester, Anglaterra, Stephen Frears estudia dret a la Universitat de Cambridge, però aviat se sent atret pel cinema i el teatre després d’entrar en contacte amb alguns membres dels Monty Python com John Cleese. Fa d’ajudant de direcció d’alguns dels noms clau del Free Cinema, com Karel Reisz i Lindsay Anderson, i a la dècada dels setanta arrenca la seva carrera a la televisió, mitjà on ha anat tornant puntualment i on va entrar en contacte amb alguns dels seus col·laboradors, com el guionista Alan Bennett, que va escriure un dels seus primers èxits al cinema, Prick Up Your Ears, biopic del dramaturg Joe Orton.

Frears va debutar al cinema el 1971 amb Gumshoe, però el títol que el dona a conèixer internacionalment arriba el 1985 de la mà de Hanif Kureishi, autor del guió de My Beautiful Laundrette, amb qui va repetir dos anys més tard a Sammy and Rosie Get Laid.

De seguida fa el salt al cinema nord-americà, on col·labora amb el guionista Christopher Hampton a Dangerous Liaisons i Mary Reilly, i adapta Jim Thompson a The Grifters. En la seva obra posterior no hi falten les històries de caire més social ubicades al seu país d’origen, com The Van, Dirty Pretty Things o Philomena, i els biopics, un gènere en què es mou amb molta comoditat (The Queen, Florence Foster Jenkins, Victoria & Abdul). Fets i personatges reals sovintegen en la seva filmografia: “Encarnen desafiaments interessants, perquè has de ser fidel a la història i als protagonistes, i necessites tractar-los amb el tacte i la imparcialitat necessaris. Evidentment, com a director tens menys llibertat artística, especialment quan la gent real encara és viva. Has de portar a terme una investigació molt precisa i demostrar certa empatia”, ha argumentat Frears.

 

Recentment Stephen Frears ha tornat amb èxit a la televisió, on ha dirigit la minisèrie protagonitzada per Hugh Grant i Ben Wishaw A Very English Scandal. Ja té a punt una altra sèrie, State of the Union, creada amb l’escriptor i guionista Nick Hornby, i ha dirigit un episodi de The Loudest Voice, centrada en el fundador de Fox News, Roger Ailes. Frears es troba ara mateix immers en la preproducció d’un nou projecte.

 

Cicle Stephen Frears, tendre i corrosiu