Comencem la 27a Mostra de Films de Dones

Imatge
29/05/2019

Del 4 al 19 de juny la Mostra ofereix una àmplia panoràmica femenina, diversa i reivindicativa, amb el més interessant de la producció recent. La programació inclou una completa retrospectiva de la cineasta navarresa Helena Taberna, elaborada per la Filmoteca Vasca.

Com cada final de primavera, ja a les portes de l’estiu, la Mostra Internacional de Films de Dones arriba a la Filmoteca de Catalunya. L’extensa programació ofereix, del 4 al 19 de juny, una relectura de les aportacions històriques de les cineastes, proposa la revisió de l’obra d’algunes precursores i para atenció a les renovacions formals contemporànies. Algunes de les presències destacades a la Mostra seran la directora navarresa Helena Taberna, objecte d’una retrospectiva que arriba des de la Filmoteca Vasca, i la documentalista Claire Simon.

La pel·lícula inaugural, Be natural: the untold story of Alice Guy Blanché, de Pamela B. Green, conté materials d’arxiu inèdits sobre la primera directora de la història del cinema. El film, produït entre d’altres per Robert Redford i Jodie Foster, que també hi fa de narradora, ha comptat amb la col·laboració del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca.

 

 

El films libanesos Aïnata, d’Alaa Mansour, i Tshweesh, de Feyrouz Serhal, posen en dubte les imatges de la memòria col·lectiva i delineen un mapa geogràfic que parteix del detall per arribar al relat compartit de l’experiència de la guerra a Síria.

Angkar, de Neary Adeline Hay, remou la memòria silenciada amb el record de la vida a Cambodja sota el règim de Pol Pot. A Extinção, Salomé Lamas explora els llindars dels territoris, físics i mentals, que ha deixat el desglaç de la Unió Soviètica i fa aflorar els seus conflictes i els seus silencis. Jennifer Reeder ofereix una enlluernadora i al·lucinant reinterpretació de les claus del thriller i el musical a Knives and Skin, i Albertina Carri, a Las hijas del fuego, elabora un manifest pornogràfic a favor de la reinvenció del gènere i de la visibilitat del plaer lèsbic.

Una sessió doble estarà dedicada a Barbara Hammer, cineasta experimental recentment desapareguda i precursora en la configuració d’un discurs i un arxiu fílmic a favor de la representació del cos col·lectiu, eròtic, festiu i activista de la comunitat lèsbica en els films Dyketactics (1974) i Tender fictions (1994). Els espais de l’educació formal han estat protagonistes, de manera reiterada, dels films documentals de Claire Simon. Les relacions entre infants al pati, amb tota la transcendència, a voltes dramàtica, dels primers aprenentatges. Els films Récréations (1998), Le concours (2016) i Premières solitudes (2018) reflexionen sobre la socialització i la formació d’infants i joves.

 

 

La directora i productora txeca Hermína Tyrlová va dedicar la seva carrera a la realització de films infantils seguint la tècnica d’animació stop-motion. Cinc films que mostren la seva gran habilitat a l’hora de dotar de vida i conferir esperit a objectes de la quotidianitat per explicar petites històries animades, es podran veure en dues sessions familiars.

La tradicional sessió gratuïta i a l’aire lliure a la plaça Salvador Seguí, davant de la Filmoteca, presentarà el film de la documentalista brasilera Eliza Capai Espero tua (re)volta, un retrat polifònic del moviment de protesta que va ocupar les escoles de Sao Paulo en demanda d’una educació pública i de qualitat. Protagonitzat per tres dels i les joves que van liderar les lluites estudiantils, el film narra els eixos centrals de la revolta, des de 2013 i fins a l’arribada de Jair Bolsonaro a la presidència.

La retrospectiva d'aquesta edició de la Mostra està dedicada a la cineasta navarresa Helena Taberna, que ha mantingut i manté una fidelitat indestructible als principis feministes, a la consciència basca i a l’ofici del cinema, en films com Yoyes (2000), La buena nueva (2008) i Acantilado (2016).