El cineasta romanès Radu Mihaileanu obre el Festival de Cinema Jueu 2017

Imatge
06/09/2017
El seu darrer film també encetarà, en paral·lel al certamen, una retrospectiva de l'autor

Radu Mihaileanu, director romanès resident a França com a conseqüència de la dictadura de Ceaucescu, és l’autor d’èxits de crítica i de públic com 'Train de vi'e (1998) i 'le concert'. El 12 de setembre, el cineasta serà a la Filmoteca per a la preestrena, en el marc del Festival de Cinema Jueu, de la seva nova producció, 'The History of Love'.

The History of Love (2016) és una adaptació de la novel·la de Nicole Krauss protagonitzada per Derek Jacobi, Sophie Nélisse, Gemma Arterton i Elliott Gould, i se centra en un vell immigrant jueu polonès que viu a Nova York amb el record del gran amor de la seva vida i d’una relació truncada per la guerra.
 

Cicle Radu Mihaileanu

Aprofitant la visita de Mihaileanu per obrir el Festival de Cinema Jueu, la Filmoteca recupera una part de la seva filmografia, que dibuixa un mosaic multicultural en el qual predomina la identitat jueva i les tragicomèdies plenes de vitalitat i carregades d’ironia. Els títols que es podran veure són: Tahir Traïdor (1993), Va, vis et deviens Vete y vive (2005) i La source des femmes La fuente de las mujeres (2011).


Dinovena edició del Festival de Cinema Jueu

Al marge de la retrospectiva dedicada a Mihaileanu, fins a catorze títols formen la programació d’aquesta nova edició del festival que se celebrarà a la Filmoteca del 12 al 30 de setembre. Produccions franceses, russes, alemanyes i israelianes, rodades a Ucraïna, els Estats Units i molts altres llocs, parlades en diferents idiomes, fins i tot en jiddisch, que demostren que la cultura cinematogràfica jueva és molt àmplia i viva i adopta moltes formes. Com en altres edicions del festival, moltes de les projeccions aniran acompanyades de presentacions i xerrades que permeten contextualitzar els films.

  Entre els títols escollits per a l'edició d'enguany destaquen, entre d'altres, els films Koudelka fotografuje Svatou zemi / Koudelka fotografia Terra Santa (Gilad Baram, 2015), un títol que ens presentarà el seu director acompanyat del fotògraf Manel Úbeda; Diaspora, ogni fine è un inizio i Garofano rosso, ambdues de Luigi Faccini, que també serà a la Filmoteca per presentar-les -acompanyat de la seva companya d'aventures cinematogràfiques Marina Piperno-; Titos Brille, la història de la família de l'actriu i cineasta Adriana Altaras (ella també serà a la sala) i diverses pel·lícules que recorden el règim nazi i reflexionen sobre l'ombra que ha deixat en generacions d'europeus. És el cas del film col·lectiu A German Life, la biografia de la secretària de Joseph Goebbels, i Mémoires tsiganes, l'autre genocide, sobre el genocidi nazi dels roms.

Una productora alemanya a la Barcelona republicana

El tret de sortida de la programació, el dimarts 12 de setembre a les 17.00 h, serà una sessió extraordinària dedicada a Ibérica Films, una productora catalana fundada per David Oliver, un jueu alemany que va arribar a Barcelona el 1934 fugint de Hitler. El seu net, Mark Oliver, va descobrir fa cinc anys una maleta amb abundant documentació sobre la història del seu avi, i des de llavors s’ha dedicat a fer una recerca per deixar-ne testimoni en un documental en què encara treballa, Mr. Oliver, The Story of a Film Family.

Mark Oliver serà a la Filmoteca per presentar la sessió, que inclou spots publicitaris d’Ibérica Films realitzats amb tècniques d’animació per Josep Serra Massana i un dels llargmetratges de la productora, Doña Francisquita, versió cinematogràfica de la sarsuela d’Amadeu Vives a partir d’una comèdia de Lope de Vega. David Oliver havia estat un dels fundadors de la UFA, productor d’El gabinet del Dr. Caligari i propietari d’una extensa cadena de sales a l’Alemanya de Weimar. En començar la guerra civil espanyola, es va traslladar a Anglaterra, on va fundar els estudis Denham i va produir Michael Powell i Emmerich Pressburger.