La Filmoteca de Catalunya homenatja el Raval amb la projecció de 23 pel·lícules sobre el barri

Imatge
09/07/2012
• També es podrà veure l’exposició “El Raval al Raval. Imatges d’un barri”

Durant la Festa Major del Raval (des de dijous 12 fins a diumenge 15 de juliol), la visita a l’exposició i les projeccions incloses dins aquest cicle són gratuïtes

La Filmoteca de Catalunya homenatjarà els mesos d’estiu el Raval de Barcelona, amb la projecció de 23 pel·lícules sobre el barri i l’exposició “El Raval al Raval. Imatges d’un barri”. Durant la Festa Major del Raval (del 12 al 15 de juliol), la visita a l’exposició i les projeccions incloses dins aquest cicle seran gratuïtes.  

La sessió inaugural, que tindrà lloc dimecres 11 de juliol, estarà presidida pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i comptarà amb la participació de la regidora del districte de Ciutat Vella, Mercè Homs; el comissari de l’exposició i director adjunt de la Filmoteca, Octavi Martí; el cineasta Francesc Betriu, i l’escriptor Andreu Martín. L’exposició s’inaugurarà a les 19.00 hores i posteriorment es projectarà a la Sala Chomón Ravaleja: el barri vist pels veïns, un seguit de documentals i filmacions gravades i protagonitzades pels mateixos veïns del Raval.
  
El cinema. Un cicle de cinema els mesos de juliol, agost i setembre (del 12 de juliol al 16 de setembre) recollirà les diferents visions cinematogràfiques que han projectat el barri a la pantalla. El que hi predomina, tanmateix, són les pel·lícules rodades durant el franquisme que emmirallen una realitat social acomodada al cinema policíac que justament llavors feia fortuna a Catalunya. Los atracadores, Hay un camino a la derecha, Sin la sonrisa de Dios, Apartado de Correos 1001, Calle sin sol i Distrito Quinto –que pren el seu títol del nom del barri– troben en els seus carrers, apartaments i balcons abanderats de llençols l’escenari idoni per conflictes criminals esmorteïts per la censura franquista. Amb l’arribada de la democràcia, la imatge nocturna del delicte s’endureix després de capbussar-se en els locals de mala nota de Bilbao, Barcelona Sud, La rossa del bar, Susanna, El triunfo o Sinatra.
 
Cal esperar al canvi de segle perquè les transformacions arquitectòniques i socials del Raval apareguin reflectides a En construcció o De nens. Aquests films de Guerín i Jordà són la punta de llança d’una allau de documentals que, en present o de la mà d’imatges d’arxiu, intenten explicar una altra història del barri. O la història d’un barri que lluita per fugir dels estereotips i al qual la pantalla ha associat a la nafra del crim, els amors tarifats i la lluita social. En canvi, el Raval menestral, treballador, de botiguers o jubilats, de joves somniadors o empresaris ambiciosos, encara no ha trobat els seus herois en un cinema, el català i espanyol, que ha estat barallat amb la realitat durant molt temps. No és estrany que sigui a través d’un film francès, La bandera, com millor s’ha explicat el magnetisme romàntic d’un barri que no només lluita per canviar.
 

L’exposició. El cinema s’ha interessat sobretot pel Raval obrer i pel Raval canalla i, molt recentment, ha descobert el Raval multicultural, que ja era tanmateix una realitat tres segles enrere. Aquesta exposició, a través de fotogrames, ofereix una imatge més complexa i rica del barri, del seu passat piadós o del seu present artesà; parla de la seva naturalesa popular, i mostra com va viure els bombardejos i la repressió durant i després de la Guerra Civil. A vegades de manera involuntària, d’altres indirectament, o encara amb la voluntat explícita d’escollir-lo com a simple decorat, els films han fabricat una imatge del Raval. Un Raval calidoscòpic, alegre i trist, fosc i lluminós, tradicional i partidari del foc.

Cartells, fotografies, documents escrits i audiovisuals, llibres inspirats en el barri i un gran ventall de materials rellevants articulen l’exposició a partir de nou àmbits: Presentació del barri; La construcció de la muralla; La industrialització del XVIII i XIX; El Raval popular; El Raval Canalla; El Raval revolucionari; El Raval sota les bombes i ocupat; El Raval mític, i El Raval multicultural. L’exposició es podrà visitar del 12 de juliol a l’11 de novembre del 2012, de dimarts a diumenge de 16.00 a 21.00 hores. 

Ravaleja: un barri vist pels veïns (AAVV)

Mónica del Raval (Francesc Betriu, 2009)

El triunfo (Mireia Ros, 2006)

Sinatra (Francesc Betriu, 1988)

Haz conmigo lo que quieras (Ramón de España, 2003)

La bandera (Julien Duvivier, 1935)

Barrios bajos (Pedro Puche, 1937)

Die Macht der Gefühle/ La força dels sentiments (Alexander Kluge, 1983)

Haywire / Indomable (Steven Soderbergh, 2011)

08001 (Christian Plähn, 2010)

Margarita (Albert Pons, 2010)

L’auberge espagnole (Cédric Klapisch, 2002)

Raval, Raval (Antoni Verdaguer, 2006)

Saïd (Llorenç Soler, 1999)

Malincolico autunno / Café de puerto, (Raffaello Matarazzo, 1958)

Los atracadores (Francesc Rovira Beleta, 1962)

Apartado de Correos 1001 (Julio Salvador, 1950)

La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1976)

Hay un camino a la derecha (Francesc Rovira Beleta, 1953)

La calle sin sol (Rafael Gil, 1948)

Susanna (Antonio Chavarrías, 1996)

Sin la sonrisa de Dios (Julio Salvador, 1955)

En construcción (José Luis Guerín, 2001)

El cónsul de Sodoma (Sigfrid Monleón, 2009