El cinema social dels germans Dardenne, a la Filmoteca

Imatge
25/02/2017
La retrospectiva inclou deu títols inèdits al nostre país

Dels germans Dardenne, Jean-Pierre i Luc, s’ha escrit molt. Se’ls ha qualificat de baluards dels cinema social, de renovadors del realisme poètic europeu, d’hereus de generacions de cineastes que, amb Ken Loach al capdavant, posen en peu un cinema que retrata els problemes de la societat contemporània. Però ells, Jean-Pierre i Luc, Luc i Jean-Pierre, que dimecres i dijous 1 i 2 de març presenten la seva retrospectiva a la Filmoteca, es defineixen simplement com “una persona amb quatre ulls”.

Amb dues Palmes d’Or a Cannes –un honor reservat a escassos cineastes–, els Dardenne arriben aquest mes de març a la Filmoteca per presentar-nos el cicle Germans Dardenne, el que queda d’Europa i per estrenar, en el marc d’aquesta retrospectiva completa –que inclou deu films inèdits al nostre país– el seu darrer llargmetratge, La fille inconnue, un drama tens i emotiu i un dels títols més radicals de la seva filmografia.

Jean-Pierre Dardenne (1951) i Luc Dardenne (1954), guionistes, escriptors i productors a quatre mans, visiten la Filmoteca el dimecres 1 de març, a les 20.00 h, per presentar-nos aquest film en una col·laboració amb la distribuidora Wanda Films -el divendres 3 de març el film s'estrenarà a les sales comercialsPerò aquesta projecció serà només el tret de sortida de la La promesse (Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, 1996)retrospectiva, que inclou la gran majoria dels seus films documentals i els seus dos primers llargmetratges de ficció, que mai no s’han estrenat entre nosaltres. A més, els Dardenne tornen a la sala Chomón el dijous 2 de març a les 20.00 h per presentar el film que els va a donar a conèixer internacionalment, La promesse (1996) i per participar en un col·loqui amb el públic.

El cicle continua després fins a finals de mes, amb diverses sessions dobles dels documentals amb què ambdós van començar a l’entorn de la seva ciutat, Lieja, films absolutament lligats al seu entorn –una zona industrial francòfona– i completament coherents amb la seva trajectòria posterior en la ficció. Els documentals de Jean-Pierre i Luc Dardenne, com les seves ficcions, s’acosten a la pobresa i la marginació i retraten, a través de plans llargs rodats en escenaris reals i amb so ambient, com l’entorn –físic i social– defineix la personalitat –i sobretot les possibilitats– de les persones.

Un cinema coherent

Certament, el cinema dels Dardenne és un cinema social. Un cinema auster, rodat a peu de carrer, forjat precisament en els anys en què els dos germans rodaven documentals que retrataven els estrats més baixos de la societat belga. Però alhora, el seu cinema no és un cinema maniqueu. Allunyant-se del pamflet, les pel·lícules dels Dardenne són ficcions sensibles, honestes, amb poc espai per a la condescendència, films que treuen a la llum les misèries econòmiques i socials de les nostres ciutats contemporànies però que mantenen un equilibri entre la distancia i la implicació –tal com el seu estil uneix, amb èxit, la senzillesa del pla amb l’emoció del contingut que mostra.

Els protagonistes dels Dardenne –des d’aquell noi que a La promesse es troba immers en una xarxa d’immigració il·legal fins a la doctora que pateix les conseqüències de les seves decisions a La fille inconnue– són herois i heroïnes quotidians, persones normals que, en situacions excepcionals, despullades de tota possibilitat, de tota oportunitat, volen aconseguir coses tan aparentment ordinàries com trobar una feina, superar un conflicte laboral, enamorar-se… protagonistes que sempre pertanyen als estrats socials més baixos, treballadors i marginats, immigrants, persones a les quals només els queda l’ètica i que sovint han de lluitar entre l’individualisme, la defensa pròpia, i la col·lectivitat, la solidaritat.

Un pols a l'actualitat

L’estil cinematogràfic dels Dardenne també afavoreix la identificació del seu cinema com un que pren el pols a l’actualitat. És un cinema cru, sense artificis ni grans decorats, basat en plans frontals, curts, que permeten entreveure els dilemes dels personatges, una personatge amb pocs diàlegs, sense llargs discursos que defensar. L'enfant (Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, 2005)Un cinema rodat –en un estil bastant proper als documentals dels seus inicis– càmera en mà, o a l’espatlla, sempre en moviment. Un cinema en què l’espectador sempre va un pas per darrere del personatge, en què la càmera –sempre respectuosa– s’encarrega de crear una certa tensió, en què no s’indaga en el passat dels personatges, de manera que sempre es deixen oberts els dubtes sobre la seva manera d’actuar. La predilecció del germans Dardenne per les històries d’adolescents en situació de risc  –i, en segon terme, per les batalles quotidianes d’adults perduts– són una porta oberta a una certa visió, sovint poc representada en el cinema, a l’Europa actual, una mirada sota les catifes confortables d’unes societats riques però tancades en sí mateixes, on les diferències entre rics i pobres cada cop són més accentuades. I els Dardenne treuen a la llum tots aquesta problemes, totes aquestes realitats, a través del seu cinema honest, íntegre, compacte, un cinema que, malgrat tot, desperta consciències però sense adoctrinar.

Per a la Filmoteca és tot un luxe comptar amb la presència dels germans Dardenne, Jean-Pierre i Luc, a les nostres sales. Estaven anunciats el passat novembre, però hem preferit ajornar-ho per coincidir amb l’estrena del seu darrer film. I, a més, això ja es casualitat, immediatament després de la presència d‘Eugene Green, un cineasta produït per ells, i del seu bon amic Robert Guédiguian, amb qui comparteixen bona part de les seves preocupacions socials. Ara es el seu torn de presentar un cicle que projectarem amb còpies (majoritàriament en DCP) provinents de la seva pròpia productora, Les Films du Fleuve, i restaurades per la Cinémathèque Royale de Bruxelles a partir dels negatius de preservació. Aquesta implicació en la preservació del patrimoni els ha fet mereixedors de rebre, en el passat Congrés de la FIAF a Bolonya, el 26 de juny de 2016, el Premi de la Federació Internacional d’Arxius Fílmics (FIAF) -un guardó que abans havien obtingut Martin Scorsese, Agnès Varda i Rity Pahn. Dos germans i una manera de fer cinema –la consciència fílmica d’Europa? – que uneix ètica i estètica, i que convoca el consens de la crítica i del públic. Al llarg del cicle Germans Dardenne, el que queda d’Europa, podrem comprovar-ho.

Calendari del cicle Germans Dardenne, el que queda d’Europa

Pel·lícula

Dates de projecció

Presentacions

La fille inconnue
La chica desconocida
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 2016.

Dimecres 1 / 20.00 h
Sala Chomón

 

Presentació a càrrec de
Jean-Pierre Dardenne i
Luc Dardenne
.

La promesse
La promesa
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 1996
.

Dijous 2 / 20.00 h
Sala Chomón         
Dissabte 4 / 19.30 h
Sala Chomón

Presentació a càrrec de
Jean-Pierre Dardenne i
Luc Dardenne
i col·loqui posterior a la projecció el dijous 2 de març.

Sessió doble
Leçons d'une université volante
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 1982.

Regarde Jonathan/Jean Louvet son oeuvre
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 1983.

Divendres 3 / 19.00 h
Sala Laya

 

 

Sessió doble
Il court, il court, le monde
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 1987.

Falsch
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 1987.

Diumenge 5 / 19.00 h
Sala Chomón
Dimarts 7 / 21.30 h
Sala Laya

 

 

Rosetta
Jean-Pierre Dardenne, 
Luc Dardenne, 1999.

Dijous 9 / 20.00 h
Sala Chomón
Dissabte 11 / 22.00 h
Sala Chomón

 

Je pense à vous
Penso en tu
Jean-Pierre Dardenne, 
Luc Dardenne, 1992.

Divendres 10 / 19.00 h
Sala Laya
Diumenge 12 / 19.30 h
Sala Laya

 

Sessió doble
Lorsque le bateau de Léon M. descendit la Meuse pour la première fois
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 1979.

Pour que la guerre s'achève, les murs devaient s'écrouler
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 1980.

Divendres 10 / 21.30 h
Sala Laya

 

 

Le fils
El fill
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 2002.

Dimecres 15 / 20.00 h
Sala Chomón
Divendres 17 / 17.00 h
Sala Chomón

 

Sessió doble
Le chant du rossignol
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 1978.

R... ne répond plus
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 1981.

Dijous 16 / 21.30 h
Sala Laya

 

 

L'enfant
El nen
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 2005.

Dimecres 22 / 21.30 h
Sala Laya
Dijous 23 / 17.00 h
Sala Chomón

 

Le silence de Lorna
El silenci de Lorna
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 2008.

Divendres 24 / 21.30 h
Sala Laya
Diumenge 26 / 19.00 h
Sala Chomón

 

Le gamin au vélo
El niño de la bicicleta
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 2011.

Dissabte 25 / 19.00 h
Sala Laya
Dimarts 28 / 21.30 h
Sala Laya

 

Deux jours, une nuit
Dos días, una noche
Jean-Pierre Dardenne,
Luc Dardenne, 2014.

Dimecres 29 / 18.30 h
Sala Laya
Divendres 31 / 22.00 h
Sala Chomón