La 12a Mostra de Cinema Àrab s'amplia amb més projeccions i dies

Imatge
05/11/2018
Síria és el país convidat d'enguany

Deu dies i catorze pel·lícules, entre documentals i llargmetratges de ficció. Són els que conformen la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, que enguany assoleix la seva 12a edició com una fita plenament consolidada a la Filmoteca de Catalunya, que l'acull entre el 8 i el 19 de novembre.

Síria és el país convidat de l'actual edició del certamen,  amb quatre pel·lícules que retraten el present i passat de la seva ciutadania a través de mirades singulars. Un país cruïlla de mons diversos i amb ferides encara sagnants en els seus records i geografia, tristament molt present en els noticiaris d'arreu del món en els últims anys a causa de la cruenta guerra que s'hi desenvolupa. Però també hi haurà pel·lícules provinents de països com Egipte, Palestina, el Líban i Algèria, que mostren quotidianitats i lluites diàries de la gent del carrer. 

La battaglia di Algeri, un film dans l'HIstorie (Malek Bensmaïl, 2008)A més, enguany la Mostra recupera diverses fites de la cinematografia àrab: tres films de Youssef Chahine (Al-ard / La terra, de 1969; Iskanderija... lih? / Alexandria...perquè?, de 1978, i la més recent Iskanderija, kaman oue kaman / Alexandria ara i sempre, de 1989. De Gillo Pontecorvo recuperem, d'altra banda, la reconeguda La battaglia di Algeri (1966), de la qual se'n projectarà, per primer cop, la versió restaurada. Un film que a més la Mostra revisita amb la projecció de La battaglia di Algeri, un film dans l'Histoire, un retorn apassionant, seixanta anys més tard,  a un film mític que no ha cessat d’enriquir-se amb la història.

Com cada any, un dels objectius de la Mostra, organitzada per l'ONG Sodepau,  és trencar els estereotips sobre el món àrab que encara pesen en la nostra societat, i oferir una mirada oberta i transformadora a la diversitat d'una zona geogràficament molt extensa, socialment molt complexa i culturalment molt rica. Alhora, la Mostra vol esdevenir, en paraules de la seva directora, Txell Bragulat, una "caixa de ressonància dels anhels, preocupacions, contradiccions i conflictes que travessen els pobles del mediterrani”. 

Al hayatt al yawmiyah fi quariah suriyah / La vida quotidiana d’un poble siria (Omar Amiralay, 1976)Per posar en context aquestes realitats, la Mostra compta, com en ocasions anteriors, amb diversos presentadors de prestigi. Així, l'encarregada d'obrir el certamen d'enguany és la cineasta, documentalista, actriu i escriptora siriana Hala Alabdalla, que compta amb una llarga trajectòria que inclou la producció de més de trenta films, entre els quals set dirigits per ella mateixa. Alabdalla és qui obrirà la Mostra, el 8 de novembre, presentant el film d'Omar Amiralay Al hayatt al yawmiyah fi quariah suriyah / La vida quotidiana d’un poble siria (1978). L'endemà, la cineasta i productora, que viu a cavall entre París, Síria i el Liban, tornarà a la sala Laya per parlar-nos del film Al-lail / La nit (Mohammed Malas, 1992), una mirada al conflicte àrabo-israelià a través d'una família de la ciutat enrunada de Quneitra.

El següent convidat de la Mostra és el documentalista Malek Bensmaïl, que ens parlarà del film La battaglia di Algeri, de Gillo Pontecorvo, i de la mirada retrospectiva que hi realitza al seu treball La battaglia di Algeri, un film dansa l'Histoire. La cita és el dissabte 10 de novembre, a les 18.45 h i a les 21.30 h respectivament.

Dos directors més, Ziad Kalthoum i Mohamed Jabaly, també seran a la Filmoteca per presentar els seus films, Taste of ciment / Gust de ciment (diumenge 11 de novembre a les 21.30 h) i Ambulanse (dissabte 17 a les 18.00 h), respectivament. Finalment, el col·laborador de la Mostra Ramon Font introduirà, el dimarts 13 de novembre, el film de Youseff Chahine Al-ard / La terra (1968), que forma part de la petita retrospectiva que la Mostra dedica a aquest cineasta egipci de prestigi internacional.   

Un any més, doncs, la 12a Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya arriba puntual a la seva cita amb el públic barceloní per acostar les cinematografies de la riba Sud de la Mediterrània –unes cinematografies desconegudes i amb una presència irrisòria a les grans pantalles del nostre país– als nostres espectadors, obrint una finestra a unes realitats molt diverses, polifòniques, però que Occident tendeix a estereotipar sota l’etiqueta de “món àrab”.