La família de Benet Rossell cedeix dues obres de l'artista a la Filmoteca

Imatge
07/02/2018
‘Chaussure’ (1969) i ‘1000 a Miró. The storyabroad’ (1993 - 2009) s’incorporen a la col·lecció permanent de l’edifici del Raval

Artista polifacètic, en la seva obra Benet Rossell (Àger, 23 d'octubre de 1937 - Barcelona, 21 d'agost de 2016) va establir un constant diàleg personal, avantguardista i agosarat, entre diverses disciplines: dibuix, gravat, escriptura, performance, escultura, música, teatre, poesia i un particular èmfasi en el cinema.

Va estudiar Dret, Econòmiques i Sociologia, i es traslladà a París a la dècada dels seixanta, on va completar la seva formació en teatre i cinema. Juntament amb Antoni Miralda, Jaume Xifra i Joan Rabascall va establir les bases de l’art conceptual català, i als anys setanta va intensificar la seva vinculació, sovint experimental, amb el cinema. Un àmbit en què també va col·laborar amb Francesc Betriu en tasques de guió i direcció artística, en llargmetratges professionals com Corazón solitario i Furia española.

Benet Rossell va morir l’any 2016, i aquest agost passat, en complir-se’n un any, la Filmoteca de Catalunya va homenatjar-lo amb una sèrie de sessions que incloïen alguns dels curts dels fons que l’artista va dipositar en vida al Centre de Conservació i Restauració. Ara s’amplia aquest valuós llegat amb les dues peces d’art cedides per la seva vídua, Cristina Giorgi, i que s’han incorporat a l’exposició permanent de l’edifici del Raval, situat a l’espai Delmiro de Caralt i a la Biblioteca del Cinema.

Es tracta de les obres  1000 a Miró. The storyabroad (Benet Rossell, 1993 – 2009), una edició de 8 exemplars, numerats i signats per l’artista. La peça és un llibre d’artista que inclou el vídeo 1000 a Miró, realitzat el 1993 en homenatge a Joan Miró, i el seu “storyabroad” original, realitzat el 2009. 1000 a Miró és un vídeo realitzat en col·laboració amb la productora Oframe Store, amb els darrers avenços en postproducció de l’època que permetien la producció d’imatges al més alt nivell de qualitat. El 2009 Benet Rossell, fidel al seu tarannà investigador i a la seva fascinació pels mitjans, els suports i les tècniques més dispars, decideix reprendre l’obra per transformar-la en un llibre d’artista, en forma d’arxiu consultable compost per mil imatges originals capturades del vídeo, a les quals afegeix una llegenda poètica i suggeridora que acaba composant un poema riu de mil versos, en versió trilingüe, que inclou la pel·lícula 1000 a Miró. L’obra es va exposar per primer cop a la Galeria Senda de Barcelona el 2009.

La segona obra cedida per la família de l'artista a la Filmoteca és  Chaussure (Benet Rossell, 1969), feta de paper maixé i films de diferents formats. La sabata, el peu o el mitjó són elements recurrents d’aquest artista nascut en plena Guerra Civil a Àger, al peu del Montsec, en una contrada eminentment rural, on els únics bens garantits eren la llum infinita de la vall i la terra ferma sota els peus. Aquest vincle amb la llum i la terra l’acompanyarà tota la vida i donarà lloc a obres com Empremta del peu de Benet Rossell sobre el plànol de París (Itinerari quotidià de l’artista), de 1972; Composition 4, de 1987, un mitjó on pul·lulen pictogrames minúsculs a la manera d’una autobiografia gràfica, o el vídeo Gotan & Tango, Tango & Gotan, de 2011, on porta el guió del tango que ballarà inscrit a la sola de les sabates.

Iniciat en els preceptes del cinema directe, Rossell vol capturar la vida amb la llum de la seva càmera, però la vida és moviment, i si vol atrapar-la en una pel·lícula verge cal que l’encalci allà on vagi, que explori pas a pas, traç a traç, fotograma a fotograma, amb peus ferms i sabates grosses, aquelles històries viscudes o imaginades impreses en les tires de pel·lícula que ordenen el fons d’aquest poema visual o brollen des dels budells de la Chaussure per suggerir-nos que, tal vegada, la inspiració s’arrauleix al fons d’una sabata. L’obra es va presentar per primera vegada a la Galerie Bazarine de París l’any 1969.