La Filmoteca de Catalunya presenta la programació del 2017, en què celebrarà els cinc anys al Raval

Imatge
29/11/2016

Maria de Medeiros, Eugène Greene i els germans Dardenne entre les presències destacades. El centenari de la Revolució Soviètica, Cuba o el cinema fantàstic entre els cicles més destacats

El director de l’Institut Català de les Empreses Culturals, Xavier Díaz, i el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, han presentat aquest dimarts, en roda de premsa, la programació per a l’any 2017, en què se celebrarà el cinquè aniversari de la inauguració de la seu al Raval. Abans, el director de la Filmoteca ha fet el balanç de l’any que tanquem amb unes expectatives de públic que superen els 140.000 espectadors, amb una mitjana de 103 per sessió. Segons Riambau, “la previsió és tancar l’any amb bons resultats d’assistència gràcies a cicles i presències molt ben acollides per part del públic”.

El 2017 serà un any molt especial per a la Filmoteca i per al Raval, ja que el 21 de febrer se celebraran cinc anys des que la institució va obrir les seves portes a la Plaça Salvador Seguí del barri barcelonès. El director de l’ICEC, Xavier Díaz, ha destacat la consolidació de la Filmoteca, durant els últims anys, “com un equipament d’alt nivell de qualitat i visibilitat, que situa internacionalment la cultura del país i el connecta amb les tendències del moment”. Cinc anys de creixement, d’il·lusions, de visites i d’antics i nous espectadors que han fet possible que el centre hagi esdevingut un dels equipaments culturals més ben valorats de la ciutat. L’any que d’aquí poc encetem inclourà, com és habitual, un equilibri entre cinema clàssic i contemporani, celebracions d’efemèrides o centenaris destacats i la visita de realitzadors per presentar les seves obres.

 

 

Segons ha avançat Esteve Riambau, l’any començarà amb la presència de Maria de Medeiros i el realitzador Eugène Green per a presentar el seu darrer film conjunt, Le fils de Joseph. L’actriu portuguesa ha estat musa, entre molts d’altres, de Quentin Tarantino, Manoel de Oliveira, Bigas Luna, Antonietta de Lillo, Isabel Coixet, Philip Kaufman o Eugène Green, que no es van equivocar quan van intuir en el seu somriure dolç i en els seus ulls enormes un talent i una versatilitat que recordarem gràcies als seus films, que ella mateixa presentarà a la Filmoteca. Precisament, el director Eugène Green, novaiorquès afincat a París i expert en la cultura barroca francesa, també ens visitarà el mateix mes de gener. Bressonià ferotge i amant d’incloure àngels, fantasmes i ressuscitats als seus films, Greene defensa la bellesa com a “única passarel·la de doble direcció entre la vida i la mort”.

Els cicles més destacats del proper any inclouen una retrospectiva de Maurice Tourneur, qui tot i quedar a l’ombra del seu fill Jacques és autor de títols a reivindicar com The Blue Bird, Woman o Justin de Marseille, que Bertrand Tavernier ens va redescobrir durant la seva visita de fa pocs mesos. La revolució cubana també gaudirà d’un lloc privilegiat a l’agenda de 2017 gràcies a una amplia panoràmica amb material procedent de la Cinemateca Cubana i organitzat juntament amb el Museu Reina Sofía. Una altra col·laboració, en aquest cas amb la Filmoteca de la Xina, ha fet possible la retrospectiva sobre la dona al cinema clàssic xinès que programarem el maig. Gràcies a l’extraordinària tasca de restauració del centre de Pequín, podrem descobrir joies d’entre els anys 1934 i 1949 d’aquesta cinematografia llunyana. El cicle més exhaustiu del proper any serà el que commemora els 100 anys de la Revolució Soviètica. De març a octubre, i amb diversitat tant cronològica com ideològica, dediquem 50 títols a aquest esdeveniment capital del segle XX i a les seves conseqüències, per evidenciar com la revolució soviètica i la implantació del comunisme són un dels grans referents cinematogràfics del segle passat. Qui també fa 100 anys són Susan Hayward i Joan Fontaine, dos rostres del Hollywood clàssic, amb trajectòries paral·leles, que la memòria es resisteix a fer desaparèixer de l'imaginari popular i a qui nosaltres recordarem amb films com Una mujer destruída, I Want to Live!, Suspicion, Jeane Eyre o Letter from an Unknown Woman. D’una parella femenina, a una de masculina: Howard Hawks i John Ford, dos cineastes que van cavalcar junts pel Hollywood clàssic, simultàniament reivindicats com a auteurs per la crítica francesa dels anys cinquanta, a qui dediquem un cicle durant els mesos de juliol i agost.

Uns quants anys menys, cinquanta, celebra el festival de Sitges, que des dels seus inicis pren el pols del gènere fantàstic i de terror sota l’autoritat emblemàtica de King Kong. De juny a setembre recordarem un film de cadascuna de les edicions d’aquest esdeveniment anual, i ho acompanyarem d’una exposició antològica, coproduïda amb el Festival de Sitges, que recorda la seva història i la dels seus convidats més il·lustres amb material gràfic d’arxiu. A la tardor commemorem el centenari de Fernando Rey amb la projecció d’alguns dels seus principals títols;  els 70 de la “cacera de bruixes”, un dels períodes més sinistres de la història del cinema nord-americà, en què van estar involucrats Dalton Trumbo, Jules Dassin, Edward Dmytryk, Elia Kazan o Joseph Losey, qui recordarem a través dels seus films del’època. El mes d’octubre ens posarem nostàlgics recordant noms de sales de cinema com Aquitània, Arcàdia, Arkadín, Arts, Capsa o Padró, totes elles integrants de l’empresa exhibidora Cercle A fundada per Jaume Figueras, Pere Fages i Antoni Kirchner que a partir dels anys setanta pretenia fer arribar a casa nostra el millor cinema d’autor que es realitzava arreu. Compelementarà el cicle una exposició sobre aquells temples de la cinefília. L’any acabarà amb una retrospectiva a Glauber Rocha, pare del Cinema Novo brasiler i creador d’una estètica de la fam que va entrar en contacte amb l’Escola de Barcelona abans de la seva mort prematura, i amb una revisió de l’obra del taiwanès Hou Hsiao Hsien, autor d’una obra profundament arrelada al seu país però amb dimensió poètica universal.

Els germans Dardenne, Luc i Jean-Pierre, ens acompanyaran el mes de març per presentar la retrospectiva de la seva obra que els dediquem amb motiu de l’estrena del seu darrer film, La fille inconnue. Els seus retrats punyents sobre els desequilibris de classe en la societat occidental els han convertit en icona del cinema europeu i en guanyadors per partida doble de la Palma d’Or a Cannes. Una altra presència destacada serà la del documentalista experimental danès Jörgen Leth. Tot i que es va donar a conèixer internacionalment col·laborant amb Lars Von Trier a Les cinc condicions, Leth és autor de mig centenar de films que retraten personalitats com Andy Warhol, Eddy Merckx o Michael Laudrup, així com d’un retrat d’ell mateix, dels hàbits socials del seu país i d’Haití, d’on ha estat cònsol honorari.

Esteve Riambau considera que “al llarg d’aquests cinc anys, la programació de la Filmoteca s’ha consolidat com a rigorosa, de qualitat i diversificada estèticament i cultural” i ha establert com a objectiu fonamental del proper any “rejovenir el públic i consolidar la dimensió de la Filmoteca com a equipament cultural responsable de la difusió de la cultura cinematogràfica en totes les seves facetes”.    

 

Més informació