La Filmoteca de Catalunya rep el fons del realitzador i director de fotografia Albert Gasset

Imatge
17/04/2015
Es tracta d'un fons de nombrosa documentació, 321 fotografies i aparells cinematogràfics

Realitzador, director de fotografia i muntador. Aquests eren els oficis d’Albert Gasset i Nicolau (Barcelona, 1906-2000), un dels tècnics cinematogràfics més versàtils de la història del cinema a Catalunya.

La Filmoteca de Catalunya ha rebut el fons patrimonial Albert Gasset de mans de la seva família, que ha volgut cedir a la institució catalana un lot de documentació personal (cartes, escrits, publicacions, carnets) i 321 fotografies que il·lustren la trajectòria professional del realitzador català. La formalització de la cessió, el passat 19 de febrer, inclou tres peces museològiques: un reproductor domèstic Noris, fabricat per la casa alemanya Plank KG, i dues càmeres del primer cinema: una mítica Howells 5037 de 35mm destinada a platós i escenes fixes (ca. 1915) i una “portàtil” Bell & Howell 2631 de l’any 1918. Els aparells ja s’exposen a l’Espai Delmiro de Caralt de la Filmoteca de Catalunya. 

Albert Gasset

Albert Gasset començà en el món del cinema com a aprenent de l’operador Ramon de Baños. El 1918 conegué Fructuós Gelabert, amb qui treballà estretament. El pioner li va posar el sobrenom de “Griffith” per la seva perícia en el muntatge cinematogràfic. Després d’un primer viatge a Nova York i Hollywood participà en la fotografia i muntatge de diversos films. Exercí d’operador, maquillador, figurant, muntador, tècnic de laboratori, director artístic, documentalista i director d’argumentals, a banda de construir càmeres i adaptar sistemes sonors. També va participar en nombroses escoles de cinematografia, com la Pearl White (1921) o la Triangle Films (1926).

Durant la dècada dels trenta, Albert Gasset va treballar en nombroses productores cinematogràfiques, i durant la República i la Guerra civil va realitzar diversos documentals per a Ediciones Antifascistas Films i per al col·lectiu Cameraman, del Departament d’Agitació i Propaganda del PSUC. Després d’un breu exili, va retornar a Barcelona i es va dedicar al muntatge i la fotografia, a Espanya i a Puerto Rico. Es jubilà el 1978.

El 1982 la Generalitat li va concedir el Premi especial honorífic de Cinematografia, i el Francesc Macià al mèrit al treball. També va rebre el Premi Sant Jordi de Cinematografia 1988 “a una vida dedicada en cos i ànima al cinema”, i el de contribució a la imatge 1999 del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya “per la seva aportació professional a la imatge cinematogràfica en el context històric del cinema català”.

La Filmoteca de Catalunya conserva una vuitantena de fons patrimonials de cineastes i empreses, amb l’objectiu de contribuir a la seva conservació, recerca i difusió.