La Filmoteca programa el cicle ‘D’ofici, periodista’ amb motiu dels 25 anys del Col•legi de Periodistes de Catalunya

Imatge
27/02/2012

La Filmoteca de Catalunya organitza el cicle “D’ofici, periodista”, del 29 de febrer al 12 d’abril, amb la programació de set pel·lícules i una taula rodona. El cicle, que s’ha programat amb motiu del 25è aniversari del Col·legi de Periodistes de Catalunya, vol reflexionar sobre la professió del periodista i els mitjans de comunicació, a través de la visió que n’ha donat el cinema al llarg dels anys.

En el marc del cicle, dimecres 29 de febrer, a la sala Chomón, a les 20:00 hores, va tenir lloc una taula rodona sobre el futur de la premsa escrita i els perills que l’amenacen. L’acte va comptar amb les intervencions del cineasta Jaume Balagueró; del periodista i especialista en mitjans de comunicació i en cinema Tomàs Delclós, i del professor Joan Manuel Tresserras, comunicòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i exconseller de Cultura.

Els diaris, les revistes, els setmanaris, tota la premsa escrita ha d’adaptar-se a un futur que no sembla deixar lloc pel paper. És el final dels diaris? En tot cas la informació sí que sembla tenir futur, però quin? Amb internet, amb els blogs, amb twitter, amb els SMS, amb totes les possibilitats noves d’expressió que ofereixen els nous recursos electrònics es corre el perill de creure que tothom pot ser periodista, una fórmula que equival a dir que ningú no ho és. I també ens podem demanar si la informació té un preu –sabem, sí, que té un cost– i si estem disposats a pagar-lo o hem de creure en un futur de gratuïtat del qual encara no en coneixem el beneficiari últim. Al mateix temps que tothom pot –teòricament parlant– tenir veu i opinió, el discurs dominant s’imposa i tota la dissidència apareix convertida en magma, en soroll. La Filmoteca recull la preocupació del professionals del periodisme, però sobretot el que hauria de ser la preocupació dels ciutadans: sense una premsa lliure no hi ha democràcia. I avui aquest pilar de la democràcia que és el lliure intercanvi d’informacions i opinions apareix envoltat per diverses amenaces, des de les derivades de les modificacions tecnològiques en la producció i la transmissió de dades fins a les relacionades amb la instrumentalització política del periodisme o dels problemes derivats de la creació dels anomenats “grups multimèdia”.

 El cicle “D’ofici, periodista” inclou els títols següents:

 Deadline/El cuarto poder, de Richard Brooks (1952) presenta la lluita que manté un diari amb els diferents poders que intervenen en una ciutat: administratius, polítics i, especialment, mafiosos. Dimecres 29 de febrer i Dimarts 2 de març (17:00)

 The Man who shot Liberty Valance/El hombre que mató a Liberty Valance, de John Ford (1962) és un dels grans clàssics sobre la qüestió. Els personatges es pregunten què cal imprimir: la veritat o la llegenda? I el periodista prefereix la llegenda. John Ford opta per ensenyar-nos la veritat. Dissabte 3 (16:30) i Divendres 9 de març (19:30)

 Séptima página, de Ladislao Vajda (1950) és una producció espanyola d’una rara elegància formal. Una plana de diari, la de successos, permet entrecreuar històries i donar una imatge de la societat espanyola del moment que és menys amable del que sembla. Això si, els periodistes van amb smoking. Dissabte 10 (19:00) i Dimarts 13 de març (22:00)

 Good Night and Good Luck/Buenas noches, buena suerte, de George Clooney (2005) mostra l’enfrontament entre un periodista honest –Morrow- i un polític fanàtic i corrupte –McCarthy. Si el cronista televisiu guanya, es a canvi de deixar-hi tota influència futura: el poder es protegeix. Dijous 15 (17:00) i Diumenge 18 de març (19:30)

 Rec, de Jaume Balagueró i Paco Plaza (2007) és un fenomen internacional que mostra com la conversió de la informació en espectacle, el voler donar-la en directe i sense temps de reflexió posa en perill la fiabilitat del periodista però també la seva pròpia vida. Dijous 22 (20:00) i Divendres 30 de març (22:00)

 Poison d’avril, de William Karel (2006) situa la seva acció el 2002, pocs dies abans de la primera volta de les presidencials franceses. Un cap dels serveis informatius d’un canal de TV amb problemes d’audiència decideix explotar un minúscul incident de violència urbana. El resultat es que la noticia es repeteix fins a 83 vegades en 3 dies, que el canal puja dins de l’audimat i que Le Pen, per sorpresa, elimina al socialista Jospin. Dissabte 31 de març (19:00) i Dimecres 4 d’abril (20:00)

 While the City Sleeps/Cuando la ciudad duerme, de Fritz Lang (1956) ens presenta el que succeix quan mor el fundador d’un imperi multi-mèdia: diaris, TV, ràdio, agència de noticies. Els fill posa en concurrència els diferents caps de servei i la informació es converteix en el material sobre el que edificar somnis professionals explotant la misèria d’uns crims sexuals. Diumenge 8 (16:30) i Dijous 12 d’abril (22:00)