La Filmoteca s’afegeix a DOCfield>14 amb la projecció de ‘Vides de pel·lícula’

Imatge
08/07/2014
Una sessió doble reuneix obres dedicades a Yago Leonard i Joan Guerrero, dos fotoperiodistes singulars

Dijous 10 de juliol, a les 20.00 h, la Filmoteca projectarà, dins una sessió coorganitzada amb DODCfield>14 i Photographic Social Vision, dues pel·lícules documentals dedicades a glossar la vida i obra de Jacques Leonard i de Joan Guerrero, dos fotògrafs que van retratar la Barcelona dels anys 60 i 70.

Les pel·lícules que es projectaran són: Jacques Leonard, el payo Chac (Yago Leonard, 2011) i La caja de cerillas (David Airob, 2013). Abans de la projecció, hi haurà una breu presentació a càrrec dels germans Yago i Santi Leonard, d’una banda, i de Joan Guerrero i David Airob, de l’altra. Un cop vists els films, els quatre participaran en un col·loqui amb el públic moderat per Sílvia Omedes.

Jacques Leonard, el payo Chac retrata, com diu el títol, la vida de Jacques Leonard (París, 1909 – Girona, 1995). Aventurer, rambler, escenògraf, fotògraf, cineasta, escriptor i artesà, Leonard es va enamorar de Barcelona i de Rosario, una bella gitana del clan Amaya, i es va instal·lar a la ciutat. Al llarg de la seva vida va fer milers de fotografies de la família propera dels Amaya i de la vida quotidiana als barris de barraques de Montjuïc i el Somorrostro, però també va exercir com a fotògraf publicitari i fotoperiodista. Durant quinze anys, el seu llegat va romandre emmagatzemat en un traster. En obrir l’arxiu de Jacques, els seus fills Santiago i Álex van reviure la vida d’aquest gran personatge que va seguir als gitanos per tot el món. El documental que van rodar a partir d’aquest material descobreix, també, els secrets d’una vida agitada i la veritable identitat d’un pare poc donat a parlar de si mateix.

La caja de cerillas comença amb una frase de Joan Guerrero, el fotògraf protagonista del documental: “Fa molts anys, més de mil, a la meva Tarifa natal, un nen va voler fotografiar el vent amb una caixa de llumins…” D’aquest film sobre un nen que volia ser fotògraf –i que finalment ho va ser– rodat per un altre fotoperiodista, David Airob, brolla una conversa vital. Guerrero ens parla de la seva forma de veure el món, de l’existència, de la professió, de l’amistat, de l’ètica periodística i dels seus referents cinematogràfics. En aquest viatge a través del temps, els valors humans es fonen amb l’essència de la fotografia. També hi ha lloc per a la poesia i les històries que el fotògraf ha reunit en la seva apassionant vida.

Amb l col·laboració de: