La inauguració del Festival de Cinema Jueu de Barcelona 2018 es trasllada al CCCB

Imatge
14/09/2018
L’estrena de ‘Simon et Théodore’, del jove director francès Mikael Buch, obrirà la 20a edició dissabte 15 de setembre a les 19.30 h al CCCB

La mostra inclou produccions d’Alemanya, Austràlia, Bulgària, Canadà, França, Holanda, Israel i Sudàfrica, amb personatges de la cultura jueva, thriller, aventura i comèdia.

La programació del festival es reprendrà a la seu de la Filmoteca tan aviat com es resolguin els problemes tècnics derivats de les inundacions.

20a edició del Festival de Cinema Jueu

El Festival de Cinema Jueu de Barcelona ens obre els ulls a la història, la vida i la cultura dels jueus d’arreu del món. El programa d’aquesta 20a edició presenta vuit documentals i cinc ficcions que, amb una mirada crítica, parlen d’història i política, de família i religió, de la literatura, la música i el cinema com a eines de subversió o de testimoniatge. Entre els seus protagonistes hi ha personatges de primera línia i modestos herois; conspiradors, rebels, escriptors i cineastes, però també ciutadans anònims que enfronten les circumstàncies de la vida quotidiana, tant del passat com del present.

Entre altres, enguany veurem la pel·lícula L’enfance d’Aharon, retrat del gegant de les lletres israelianes Aharon Applefeld, que ens va deixar el passat mes de gener. Life? Or Theatre? suposarà per a molts el descobriment de la pintora Charlotte Salomon, autora del relat homònim en forma de còmic avant la lettre. A cavall entre l’escriptura i la cinematografia, tindrem el documental Art Is a Weapon sobre el gran guionista i escriptor búlgar Angel Wagenstein. I també dues visions diferents de la història dels jueus dels països àrabs, dues pel·lícules sobre refugiats i el preu de l'exili, On the Banks of the Tigris i The Ancestral Sin.

La 20a Edició del Festival coincideix amb el centenari de l’establiment de la primera comunitat jueva a Catalunya, la CIB. El Festival d’aquest 2018 està inclòs en les activitats de les Jornades Europees de Cultura Jueva.

Mikael Buch, director de la pel·lícula inaugural ‘Simon et Théodore’: “El meu ideal cinematogràfic és fer riure i plorar a la vegada”

Fill espiritual de Pierre Salvadori i Bruno Podalydès, aquest jove director de 34 anys és particularment aficionat a barrejar gèneres. La seva fantasia suposa una alenada d’aire fresc en un cinema francès dividit entre comèdies molt lleugeres i films austers.

“Hom ha comentat que Simon et Théodore aporta una espècie d’exotisme a la comèdia francesa, potser perquè no em vaig criar a França. De fet, vaig viure a Barcelona fins als 18 anys, on vaig ser un cinèfil apassionat, igual que els dos cineastes francesos que més m’importaven, François Truffaut i Jacques Demy. Vaig créixer amb els germans Marx, Chaplin, Lubitsch, Billy Wilder i Woody Allen, la comèdia sempre ha estat vital per a mi. En qualsevol cas, la que està impulsada pel desig de retratar l’ésser humà amb tots els seus matisos. Amb Simon et Théodore he pogut parlar sobre la identitat masculina: aquests dos personatges mesuren constantment la bretxa entre el que són i la imatge ideal a la qual els agradaria correspondre. Volia fer una pel·lícula que adorés els pares en decadència i el fills que fracassen, fent-los commovedors amb els seus defectes.”

Directors convidats al Festival de Cinema Jueu

Obrirà la 20a edició del Festival de Cinema Jueu l’estrena de Simon et Théodore, de la mà del jove director francès Mikael Buch. També comptarem amb les presències de la directora nord-americana Andrea Simon, que presentarà el documental sobre el guionista i escriptor búlgar Angel Wagenstein: L’art és una arma, del francès Arnaud Sauli, amb La infància d’Aharon, sobre l’escriptor israelià Aharon Applefeld, i de l’alemany Claus Räfle, amb el seu llargmetratge Els invisibles, on uns joves jueus decideixen sobreviure al Berlín del Tercer Reich.

Mikael Buch, director de ‘Simon et Théodore’
Guionista i director francès nascut el 5 de juliol de 1983 a Marsella. Després d’una infantesa i una adolescència viscudes entre Marsella, Taiwan i Barcelona, Mikael Buch emprèn estudis de cinema. Comença pel curs preparatori de cinema i audiovisual, Ciné-Sup, a l’institut Gabriel Guist’Hau de Nantes, abans de diplomar-se a la Fémis, on ha dirigit diversos curtmetratges premiats a diferents festivals, entre els quals destaca Accordez-moi per a la cadena Arte. El seu primer llargmetratge, Let My People Go!, amb Nicolas Maury, Carmen Maura i Jean-François Stevenin, es va estrenar al Festival el 2012.

Claus Räfle, director i coguionista de ‘The invisibles’
Des de principis dels anys 90, l’obra de Claus Räfle, peculiar pel seu plantejament periodístic i la seva sofisticació visual, ha estat destacada per jurats i crítics de TV pel seu característic sentit de l’humor i un lacònic estil narratiu. Molts dels seus gairebé 40 llargmetratges i documentals de TV, dels quals també ha sigut guionista, es diferencien per una perspectiva poc convencional, tremendament entretinguda en el millor sentit de la paraula, que els ha fet travessar fronteres. El seu documental satíric Die Heftmacher va ser elogiat pel jurat del Grimme Award alemany com el treball de periodisme televisiu més important d’aquell any. Els seus videoclips dels anys 90 van atraure molta atenció per la intenció explicativa de les seves històries. Räfle va desenvolupar i escriure The Invisibles amb la seva esposa, la guionista Alejandra López, que també estarà a Barcelona.

Arnaud Sauli, director de ‘L’enfance d’Aharon’
Historiador de formació, ha treballat sobre l’imperi colonial britànic i sobre les tècniques policials emprades en la gestió de poblacions a l’Índia i a Irlanda. S’ha interessat en la versió colonial de les nocions de policia, criminalitat i violència. Després s’ha dedicat al cinema documental, i L’enfance d’Aharon és el seu primer llargmetratge.

Andrea Simon, directora d’‘Angel Wagestein, art is a weapon’
Andrea Simon és una guardonada documentalista. El seu treball explora la interacció entre política, cultura i religió en diverses èpoques i llocs. Les seves pel·lícules han estat definides com visualment impactants i intel·lectualment provocadores. La seva obra inclou encàrrecs de nombrosos museus com el Metropolitan Museum of Art (MoMA), The National Gallery, el Jewish Museum, el National Museum of Jewish History i el Historisches Museum der Stadt Wien, així com la subversiva crònica etnogràfica Koriam’s Law, sobre un moviment popular religiós i social a Papua Nova Guinea, premiat pel Royal Anthropological Institute Film Festival.