La Mostra de Cinema Espiritual acosta el cinema transcendent de Terrence Malick a la Filmoteca

Imatge
13/11/2017
Entre el 15 i el 30 de novembre, una retrospectiva complerta del reverenciat cineasta nord-americà

Entre el 15 i el 30 de novembre, el cinema de Terrence Malick es converteix en protagonista absolut de la XIV Mostra de Cinema Espiritual, que torna a la Filmoteca per quart any consecutiu. Projectarem una retrospectiva complerta de l’obra d’aquest autor enigmàtic, que ha aconseguit que l’estrena de cadascun dels seus films es converteixi en un esdeveniment, amb presentacions a càrrec de diversos experts.

La retrospectiva de Terrence Malick de la  XIV Mostra de Cinema Espiritual comença justament el dimecres 15 de novembre amb la projecció del seu llargmetratge de debut, Badlands / Malas tierras (1973), una particular road-movie amb uns joves Martin Sheen i Sissy Spacek que va obtenir força èxit i que ens presentarà la cineasta Judith Collell. Després, la Mostra traça un recorregut quasi cronològic per tota la filmografia de Malick, passant per les llorejades Days of Heaven (1978), The Thin Red Line (1998), The Tree of Life (2011), el documental Voyage of Time: Life’s Journey (2016) i la recent Song to Song (2017). Totes les sessions de la Mostra compten amb presentació, amb convidats com els periodistes Joan Safont, Guillermo Altarriba i Ada Castells, l’historiador Oscar González, l’experta en comunicació digital Susana Pérez Soler o el consultor Albert Cortina.
 

El cineasta poeta

Amb una filmografia curta –nou títols en quasi quaranta-cinc anys–, l’americà Terrence Malick (Illinois, 1943)  ha aconseguit lliurar-se una reputació d’home esquerp, introvertit, alhora que les seves pel·lícules ha estat titllades en diverses ocasions com a obres mestres. És, sens dubte, un “rara avis” en el panorama cinematogràfic actual, tant pel ritme irregular amb què s’estrenen les seves pel·lícules com pel caràcter profundament filosòfic, quasi religiós, d’aquestes.

De fet, Malick va estudiar filosofia abans de dedicar-se al cinema -una de les grans influències del seu cinema, Martin Heidegger, ja va ser l’objecte de la seva tesi doctoral-, i fins i tot va exercir de professor al Massachusetts Institute of Technology. Va ser justament mentre feia de professor a aquesta prestigiosa institució quan va començar els seus estudis cinematogràfics a l’American Film Institute, on va conèixer Mike medavoy, el seu futur agent i productor de diversos dels seus films. UN cop graduat, va treballar com a guionista a diverses pel·lícules, i fins i tot va rodar un primer curtmetratge, Lanton Mills.

Badlands (Terrence Malick, 1973)El 1973, debuta amb Badlands, un film que anticipa alguna de les constants estilístiques i temàtiques de Malick: la influència dels filòsofs Heidegger, Wittgenstein i Thoreau i de pintors tan diferents com Gustave Courbet, Caspar David Friedrich, Marcel Duchamps i Edward Hopper; el seu estil narratiu impressionista, allunyat de la narració clàssica i amb abundants el·lipsis i digressions; la plasticitat impecable dels seus films –Malick sempre ha treballat amb els millors fotògrafs: Néstor Almendros, John Toll i Emmanuel Lubezki-, combinada amb l’antagonisme entre l’home i la natura, de manera en què el paisatge esdevé un protagonista més i, a la fi, el narrador últim dels fets, configurant una cosmovisió que esdevé un dels leitmotivs del cinema de Malick; el tractament de la llum i el rodatge de moltes escenes a l’anomenada “hora màgica”, amb la particular llum del crepuscle o de l’albada; la veu en off omniscient, que serveix per verbalitzar els pensaments dels personatges (de cops, de diversos personatges) i que sovint es superposa a uns diàlegs breus, minimalistes i gairebé inaudibles; les bandes sonores de música clàssica i peces escollides de compositors com Morricone, James Horner o Alexander Desplat, combinades amb gravacions del propi Malick (de lletanies i oficis religiosos, per exemple); l’ús de la càmera com un instrument eteri que sembla surar sobre la natura, amb plans zenitals ben planificats o, ben al contrari, els anomenats “plans cuc”, plans des de terra, com mirant al cel i, sobretot, la reflexió sobre la condició humana i la seva relació amb la providència, així com la recerca de transcendència i l’enyorança d’una vida edènica on prima la innocència, captant en tot moment fragments de la vida dels seus personatges que generen una interpretació oberta que obliga l’espectador a buscar un sentit al que veu.

En els films de Terrence Malick s’uneixen la bellesa i el plantejament estètic i conceptual per donar cos a una de les filmografies més profundament líriques i enriquidores del cinema modern. Una trajectòria –amb lapses importants entre producció i producció al principi de la seva carrera, incloent una absència de vint anys entre Days of Heaven i The Thin Red Line- que ha generat un cert regust reverencial per tota l’obra i la figura del cineasta, alhora que permès la crítica qualificar l’autor com a “poeta de l’efímer” o “filòsof cineasta”.