La Seminci homenatja l'Escola de Barcelona en el seu 50è aniversari

Imatge
21/08/2017
Col·laborem en un cicle que inclou 15 títols i una taula rodona

La 62a edició de la Seminci, la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, retrà homenatge a l'Escola de Barcelona a través d'un cicle coorganitzat amb la Filmoteca de Catalunya i que inclourà alguns dels títols més representatius d'aquest moviment cinematogràfic. La Seminci tindrà lloc, enguany, entre el 21 i el 28 d'octubre.

El cicle dedicat a l'innovador moviment cinematogràfic sorgit a la Barcelona dels 60 i del qual van emergir algunes de les figures clau del cinema espanyol -Jacinto Esteva, Joaquín Jordá, José María Nunes, Ricardo Bofill, Ricardo Muñoz Suay, Pere Portabella, Carlos Durán, Gonzalo Suárez, Vicente Aranda, Jaime Camino i Jorge Grau, entre d'altres- inclou la projecció de quinze títols, entre llargmetratges de ficció, documentals i curtmetratges.

A banda, al llarg de la Seminci també se celebrarà una taula rodona coordinada per Esteve Riambau, director de la Filmoteca, i amb la participació d'alguns directors i actrius d'aquest moviment cinematogràfic que va tenir en la Nouvelle Vague una font d'inspiració: Serena Vergano, Gonzalo Suarez, Romy, Teresa Gimpera, Jordi Grau i Pere Portabella.

Dante no es únicamente severo (Jacinto Esteva, Joaquim Jordà, 1967)Sorgida encara en ple franquisme, però en un moment, i un context, de confluència de diferents disciplines artístiques interessades per les avantguardes, l'autoproclamada Escola de Barcelona va jugar un paper fonamental de provocació cultural i trencament dels motlles establerts. Els seus integrants van atrevir-se a mirar el món a través de les escletxes que deixava el franquisme, i el moviment -de vida curta- va ser una petita illa de llibertat que llançava críptics missatges sobre una realitat desitjada. Una realitat que a Madrid també s'obria pas a través de l'anomenat "nuevo cine español'. un moviment radicalment diferent del de Barcelona, però que també havia nascut a l'empara de la nova llei de censura impulsada, entre d'altres, per l'arribada de José María Escudero a la Direcció General de Cinematografia.

Els joves directors de l'Escola de Barcelona -un grup improvisat, magmàtic, canviant- volien fer-se un forat a la indústria amb produccions que suposessin un revulsiu en relació al cinema que fins aquell moment s'havia fet al país, amb temàtiques molt personals i cercant sempre la modernitat i noves formes d'expressió. 

El cicle que la Seminci dedica al cinema de l'Escola de Barcelona, un cinema que va deixar com a gran herència una empremta de modernitat que mai abans no s'havia produït al cinema fet a Espanya, inclou els següents títols:

  • Notes sur l’émigration (Jacinto Esteva, 1960)
  • Noche de verano (Jordi Grau, 1963)
  • Circles (Ricardo Bofill, 1966)
  • El extraño caso del Doctor Fausto (Gonzalo Suárez, 1969)
  • Noche de vino tinto (José María Nunes, 1966)
  • Fata Morgana (Vicente Aranda, 1966)
  • Dante no es únicamente severo (Jacinto Esteva, Joaquín Jordà, 1967)
  • No contéis con los dedos (Pere Portabella, 1967)
  • Después del diluvio (Jacinto Esteva, 1968)
  • Nocturno 29 (Pere Portabella, 1968)
  • Cada vez que… (Carlos Durán, 1968)
  • Ditirambo (Gonzalo Suárez, 1969)
  • BiBiCi Story (Carles Duran, 1969)
  • El extraño caso del Doctor Fausto (Gonzalo Suárez, 1969)
  • Esquizo (Ricardo Bofill, 1970)
  • Lejos de los árboles (Jacinto Esteva, 1972)