L’escriptor Eduardo Mendoza ens presenta una selecció de les seves preferències cinematogràfiques

Imatge
05/09/2012

Els films del cicle "Carta Blanca a Eduardo Mendoza" aniran precedits d'una presentació en video a càrrec de l’escriptor

La Filmoteca de Catalunya presenta del 3 de setembre al 3 d’octubre el cicle “Carta blanca a Eduardo Mendoza”. El cicle dedicat a l’escriptor i novel·lista, nascut a Barcelona l’any 1943, inclou les cinc obres literàries de Mendoza portades a la pantalla per diferents cineastes i la tria personal que el mateix autor ha fet d’obres cinematogràfiques que considera un referent. 

Carta blanca a Eduardo Mendoza: La proposta d’Eduardo Mendoza –gran apassionat del cinema–  és una selecció molt personal de les seves preferències cinematogràfiques en què es barregen els records màgics de la infantesa: The Three Caballeros ( Norman Ferguson, 1945), amb el descobriment del cinema com a màquina de fabricar terrors nocturns:  The Thing from Another World (Cristian Nyby, 1951), l’aprenentatge de lliçons a les sales fosques o la comprensió de les subtilitats d’un llenguatge artístic;  El año del diluvio (Jaime Chávarri, 2004) amb un repartiment d’excepció: Fanny Ardant, Darío Grandinetti, Ginés García Millán, Eloy Azorín i Pepa López, entre altres, que explica  l’atracció passional entre una monja i un ric terratinent durant un estiu a la Catalunya dels anys 50.

Eduardo Mendoza al cinema: Les obres literàries portades al cinema que inclouen novel·les i relats són: La verdad sobre el caso Savolta (Antonio Drove, 1979); La cripta (Cayetano del Real, 1981), adaptació de la novel·la El misterio de la cripta embrujada; Soldados de Plomo (José Sacristán, 1983), drama intimista vestit de novel·la policíaca, inspirat en un relat de Mendoza –autor també del guió–, que relata el cas d’un home que torna al seu poble després d’una absència de vint-i-cinc anys per vendre un casalot rebut en herència i del qual es poden treure grans beneficis gràcies a un pla urbanístic i, finalment, La ciutat dels prodigis (Mario Camus, 1999), inspirada en l’exitosa i premiada novel·la que reconstrueix la Barcelona que va començar a despuntar com a ciutat cosmopolita a partir de l’Exposició Universal de 1888.