Michael Snow presenta els seus films a la Filmoteca de Catalunya

Imatge
Imatge
06/07/2015
Michael Snow presenta els seus films a la Filmoteca de Catalunya

Michael Snow (Toronto, 1928) és una figura de referència mundial de les arts visuals i un pioner del vídeoart, a més de ser considerat el pare del cinema estructuralista. Artista multidisciplinari, la seva obra no es circumscriu a una disciplina en concret, sinó que ha conreat diversos mitjans i tècniques: la música (Snow és un reconegut intèrpret de música improvisada i jazz), el vídeo, el cinema, la pintura, l’escultura, l’assaig literari i les instal·lacions.

L’obra de Michael Snow esta present a institucions i museus com el parisenc Centre Pompidou, el Montreal Museum of Fine Arts, el MOMA de Nova York i el MACBA, i l’artista ha realitzat nombroses exposicions arreu del món. Alhora, també ha participat en diversos festivals de cinema experimental internacionals.

Ara, la Filmoteca de Catalunya i La Virreina Centre de la Imatge s’han unit per presentar un cicle cinematogràfic i una exposició retrospectiva que, sota el títol de Michael Snow, seqüències, permet traçar un recorregut per tota la seva trajectòria professional. En paral·lel, la galeria Àngels Barcelona exposarà el darrer projecte de Snow, Video Fields, fins al 31 de juliol.

La région centraleA La Virreina es veuran per primer cop, a partir del 8 de juliol, peces que abasten tota la seva carrera –moltes de les quals no s’han pogut contemplar mai al nostre país–, i a la Filmoteca projectarem un cicle antològic que inclou els seus treballs cinematogràfics més importants, des dels seus primers curtmetratges (entre els quals, el reconegut New York Eye and Ear Control, de 1964) a peces més recents, com Triage (2004) i Reverberlin (2006), passant per les essencials La région centrale (1971) i ‘Rameau’s Nephew’ by Diderot (Thanx to Dennis Young) by Wilma Schoen (1974).

El cicle Michael Snow, seqüències comença el proper dijous 9 de juliol amb l’artista mateix com a convidat de excepció. En aquesta primera sessió, prevista per a les 18.30 h, es podrà veure una selecció de curtmetratges rodats entre 1964 i 1970, quan el treball fílmic de Snow ja era reconegut internacionalment. Des d’aleshores i fins a dimecres 22 de juliol, revisarem les obres essencials de l’artista, amb un total de sis sessions en què es podran veure dotze films.
 

Calendari de ‘Michael Snow, seqüències”

Pel·lícula

Data de projecció

Presentació

Sessió de curtmetratges:
- New York Eye and Ear Control (1964)
- One Second in Montreal (1969)
- Dripping Water (with Joyce Wieland) (1969)
Side Seat Paintings Slides Sound Film (1970)

Dijous 9 de juliol, 18.30 h
Sala Laya

Michael Snow

Sessió doble:
Triage
Michael Snow, Carl E. Brown, John Kamevaar, 2005.

Reverberlin
Michael Snow, 2007.

Divendres 10 de juliol, 19.00 h
Sala Laya

 

Sessió triple:
See You Later / Au revoir
Michael Snow, 1990.

To Lavoisier, Who Died in the Reign of Terror
Michael Snow, 1991.

The Living Room
Michael Snow, 2000.

Dissabte 11 de juliol, 19.00 h
Sala Laya

 

La región centrale
Michael Snow, 1971.

Dimarts 14 de juliol, 18.00 h
Sala Laya

 

‘Rameau’s Nephew’ by Diderot (Thanx to Dennis Young) by Wilma Schoen
Michael Snow, 1974.

Dimecres 15 de juliol, 18.00 h
Sala Chomón

 

Presents
Michael Snow, 1981.

Dimecres 22 de juliol, 18.30 h
Sala Laya

 

Michael Snow, un artista polifacètic

“Les meves pintures les fa un cineasta,
les meves escultures les fa un músic,
les meves pel·lícules les fa un pintor,
la música la fa un cineasta,
les pintures les fa un escultor,
les escultures les fa un cineasta,
les pel·lícules les fa un pintor,
la música la fa un escultor,
i de vegades treballen tots junts”

Aquesta declaració de principis del canadenc Michael Snow explica molt bé la seva obra, una exploració constant –que abasta més de quatre decennis– del concepte de temps i la percepció de l’espectador que s’ha desenvolupat en tots aquests àmbits de treball, sovint tancats en sí mateixos en el cas d’altres artistes.

To Lavoisier, Who Died in The Reign of TerrorL’obra de Snow –especialment en el cas del cinema experimental que es veurà a la Filmoteca– no s’interessa per la narrativitat; un concepte bàsic en la seva trajectòria és el del temps, que l’artista controla a la perfecció i manipula per crear diferents percepcions en l’espectador. En aquest sentit, la seva obra requereix sempre de la participació d’aquell que l’observa: Snow dirigeix l’atenció cap a l’obra de diferents maneres, i implica sempre l’espectador, un mena de voyeur, en el procés creatiu.

D’aquesta manera, els seus films són experiments que generen noves formes de contextualitzar els objectes i que posen de manifest el caràcter il·lusori de la representació. No hi falta, a banda, un component humorístic, i també una evident voluntat d’explorar les capacitat expressives del so i de la imatge. A una de les seves obres cabdals, La región centrale(1971), Snow atorga a la càmera una mena de sobirania fílmica completa; a totes les seves altres pel·lícules, no hi manquen els zooms, les panoràmiques i les exploracions amb la càmera, així com les falses sincronitzacions de so, elements que tenen com a objectiu últim desvetllar totes les possibilitats del mitjà fílmic.

Dels inicis en la pintura i l’escultura al cinema

En realitat, la carrera en el cinema de Snow s’inicia quan l’artista ja s’ha fet un nom com a pintor i escultor, d’ençà de la seva primera exposició, el 1954. Snow entra en el cinema de la mà de l’animació i de George Dunning (Yellow Submarine, 1968), que li va fer de mestre a l’estudi Graphic Film. És allà on Snow crea, el 1956, el seu primer films amb retalls animats, A to Z.

És a partir d’aquest any, 1956, que el cinema, com a mitjà ideal per a una exploració formal sobre la narrativitat,esdevé un dels seus territoris de treball més fèrtils, encara que la seva obra en aquest terreny sempre es desenvolupa en paral·lel a la seva carrera com a músic professional –és un dels fundadors del grup de música experimental i improvisada, tot i que propera al jazz, CCMC.

New York Eye and Ear ControlEl 1962, Snow es trasllada a Nova York amb la realitzadora Joyce Wieland (aleshores la seva dona), i allà entra en contacte amb el Free Jazz i amb el grup de cineastes underground que treballaven al voltant de Jonas Mekas. És en aquesta ciutat on roda el seu primer film important: el curtmetratge New York Eye and Ear Control, una obra que es podrà veure a la Filmoteca. En aquesta pel·lícula, la música “improvisada, espontània, expresionista i emocional" d'avantguarda d’un grup de músics de jazz conviu, en paraules de Snow mateix, amb les imatges filmades, "clàssiques, mesurades, composades i intel·lectuals".

El 1969, la pel·lícula Wavelenght marca un altre punt d’inflexió important en el cinema de Snow. El film, una exploració de la temporalitat i de l’espai que segueix l’estructura d’una partitura musical, guanya el Gran Premi al festival de cinema experimental Exprmtl de Knokke, a Bèlgica, el primer d’una llarga llista de guardons rebuts arreu del món. La pel·lícula -que es podrà veure a La Virreina- és una peça emblemàtica d’un cinema que reflexiona sobre el seu propi llenguatge, i també significa la consagració de Michael Snow com a creador d’un nou llenguatge fílmic.

Una altra de les seves obres essencials, La región centrale (1971), és una peça llarga en què Snow continua la seva indagació sobre el temps i els límits expressius del llenguatge cinematogràfic –i de la percepció i la consciencia contemplativa de l’espectador– a través dels moviments de la càmera. A la molt reconeguda ’Rameau’s Nephew’ by Diderot (Thanx to Dennis Young) by Wilma Schoen, de 1974, la pretensió de Snow és crear una autèntica “imatge parlant” i reflexionar sobre la simultaneïtat de veu/so i imatge gravada. De fet, la indagació en la dualitat imatge/so, així com en la dualitat visió/representació i els seus efectes emocionals en l’espectador, tan present en aquest film, també es manté en tota l’obra cinematogràfica posterior de l’artista. Es pot comprovar, per exemple, a les obres Triage (2004) i Reverblin (2006), les dues pel·lícules més recents que es podrán veure a la Filmoteca en aquesta retrospectiva Michael Snow, seqüències. En definitiva, un cicle antològic que inclou els treballs experimentals de Snow i que recorre tota la seva trajectòria en el mitjà cinematogràfic.