‘Musicals, tal com sonen’, el gran cicle de l’estiu a la Filmoteca

Imatge
01/07/2019

Un recorregut extens i divers pel gènere, amb una seixantena de títols que van des del primer film sonor, ‘The Jazz Singer’, fins al darrer gran èxit musical ‘La La Land’

El cicle conviurà amb ‘El feeling de Stanley Donen’ que homenatjarà l’autor de ‘Singin’ in the Rain’ o ‘On the Town’, un dels genis indiscutibles del musical desaparegut recentment

Com ja és tradicional des que és a la seu del Raval, la Filmoteca de Catalunya no tanca per vacances, i aquests mesos de juliol, agost i setembre presenta un cicle que arriba a ritme de musical i balls coreografiats.

Un repàs pel bo i millor del musical amb una visió àmplia, global i diversa. Una seixantena de títols que abasten exemples canònics del gènere, amb una forta presència del cinema nord-americà per la seva tradició: de The Jazz Singer (1927), primer film sonor, fins a La La Land (2016), passant per clàssics com Top Hat (1935), An American in Paris (1951) o My Fair Lady (1964) i rareses com One from the Heart (1981) de Francis Ford Coppola o Pennies from Heaven (1981) de Herbert Ross, que van tornar al gènere quan estava en hores baixes a principis dels vuitanta, o la inesperada incursió de Woody Allen amb Everyone Says I Love You (1996).

 

   

 

Però també hi ha en la selecció films procedents d’altres latituds com Alemanya (Viktor und Viktoria, 1933), Egipte (Weddad, 1936), el Regne Unit (The Red Shoes, 1948), Mèxic (Víctimas del pecado, 1951), el Japó (Jazz musume tanjo, 1957), Espanya (Diferente, 1961), França (Une chambre en ville, 1982; Jeanne et le garçon formidable, 1998) o l’Argentina (Sur, 1988).

Els biopics de grans figures de la música també hi estan representats amb el de Jerry Lee Lewis a Great Balls of Fire (1989), Amadeus (1984), Farinelli (1994) o Ray (2004), i altres films documenten concerts mítics com el darrer de The Band a The Last Waltz (1978) de Martin Scorsese, la música com a element d’integració política i social a La Nova Cançó (1976) de Francesc Bellmunt, o la retrats de grups de referència com The Beatles a Let it Be (1970) o els Rolling Stones, sota l’òptica de Godard, a Sympathy for the Devil (1968).

 

Inevitablement, hi haurà un record a una de les figures cabdals el musical que recentment ha desaparegut, Stanley Donen, de qui es podran veure On the Town (1949), The Royal Wedding (1951), Singin’ in the Rain (1952), Seven Brides for Seven Brothers (1954), It’s Always Fair Weather (1955), Funny Face (1957) o Damn Yankees (1958). A l’agost l’homenatge a Donen s’eixamplarà amb films d’altres gèneres de la seva brillant filmografia, com Charade (1963) o Indiscreet (1958), en el cicle El feeling de Stanley Donen.