Avís: Gonzalo García Pelayo ha cancel·lat la seva presentació a la Filmoteca

Imatge
05/12/2014
Dimarts 9 de desembre, a les 20.00 h

Gonzalo García Pelayo acaba de cancel·lar la seva presentació a la Filmoteca, pel retard en el rodatge de 'Coplas', el seu proper projecte. No obstant això, es manté la preestrena del 'Niñas', el darrer film del cineasta.

A Niñas, Gonzalo García Pelayo retrata una reunió familiar, una celebració en què un grup de nenes juga, balla, riu, improvisa i conversa sobre temes molt variats. El cineasta recrea, en l'estil habitual que caracteritza tots els seus films, l’alegria de viure, la llibertat. la inocència i les relacions entre tres generacions de dones.

Per complementar Niñas, també projectarem Vivir en Gonzalo, un relat coral, signat per Pepe Freire i Luis García Gil, que segueix el rastre de la personalitat musical i cinematogràfica de Gonzalo García Pelayo.

Gonzalo García Pelayo, un cinema als marges

Abans de fer-se conegut arreu pel film que reconstrueix la seva trajectòria –i la de la seva família– com a jugador de ruleta, Gonzalo García Pelayo (Madrid, 1947) va tenir nombrosos oficis, entre els quals el de cineasta.

Va arribar-hi després de treballar com a locutor de ràdio i com a productor musical –més de 130 discs d’intèrprets com Silvio Rodríguez, Pablo Milanés o Carlos Cano porten la seva signatura, i se’l considera un dels descobridors del “nuevo flamenco” de grups com Lole i Manuel i Triana i solistes com José Mercé.

A vint-i-vuit anys, García Pelayo va rodar la seva primera pel·lícula, Manuela, tot un símbol del final del franquisme i l’inici de la Transició que ja contenia molts dels elements del seu cinema: un cinema profundament arrelat a les històries de la gent d’Andalusia, una combinació de retrats dels costums i el folklore d’aquella zona amb un format experimental, iconoclasta, lliure de convencionalismes i en què la música jugava un paper important. A Manuela li van seguir quatre llargmetratges més: Vivir en Sevilla (1978); Frente al mar (1978) –també conegut com Intercambio de parejas frente al mar–; Rocío y José (1982) i Corridas de alegría (1982). Després, va sobrevenir el silenci. Com Garcia Pelayo ha dit en més d’una ocasió, el cinema “el va abandonar”, i no va tornar a rodar cap altre film fins a Niñas, el 2013, esperonat per la organització de diverses retrospectives fora del territori espanyol.