‘Petra’, de Jaime Rosales, obre una retrospectiva completa del director

Imatge
09/10/2018
El film arriba a les cartelles comercials el proper 19 d'octubre

Després de presentar-se, amb un èxit notable de crítica, als festivals de Cannes i de Sant Sebastià, el dimarts 16 d'octubre la preestrena de "Petra", el sisè llargmetratge de Jaime Rosales, ha obert una retrospectiva complerta de l'obra del cineasta baceloní establert a Madrid. El film, que arriba a les pantalles comercials el divendres 19 d'octubre, consagra Rosales com un dels directors més reconeguts del país.

Petra ha suposat la cinquena participació del director al festival de Cannes, aquest cop en la prestigiosa Quinzena dels Realitzadors, on va tenir una acollida entusiasta, un èxit que es va repetir al recent Festival de San Sebastià.

Un moment del rodatge de 'Petra'Rosales considera Petra, entre tots els seus films, el més accessible a un ampli espectre d’espectadors, i ha comptat per primera vegada amb col·laboracions en l’escriptura del guió (Clara Roquet i Michel Gaztambide) per bastir una història sobre la mentida, el destí i la família, amb ecos de tragèdia grega i el rerefons de la memòria històrica.

Al film, Petra -interpretada per Bárbara Lennie- no sap qui és el seu pare. Després de la mort de la seva mare comença una recerca que la porta fins a en Jaume, un cèlebre artista plàstic, poderós i despietat. En aquesta persecució de la veritat també hi troba Lucas, fill de Jaume, i la mare i esposa d’ambdós, Marisa. Una espiral de maldat, secrets familiars i violència porta tots els personatges al límit, tot i que el destí obrirà una escletxa a l’esperança i la redempció.

Petra és una producció de Fresdeval Films, Wanda Visión, Oberon Cinematogràfica, Les Productions Balthazar (França) i Snowglobe (Dinamarca) amb la participació de RTVE, TVC, Movistar+, ICAA, ICEC i Eurimages.
 

Jaime Rosales, auster i precís

Jaime Rosales va néixer a Barcelona i viu a Madrid, va estudiar cinema a Cuba i Austràlia i, en quinze anys, ha dirigit sis llargmetratges. Una filmografia que posa de manifest un estil tan dispers com coherent, marcat sempre per una gran sobrietat. El seu cinema tracta temes ben diversos, des de la soledat fins al terrorisme o l’incest, però sempre amb una acurada recerca formal dels límits del llenguatge cinematogràfic: la dicotomia entre la banda sonora i els diàlegs, la pantalla partida en polivisió, el pas del temps i la construcció d’un relat.

Las horas del día (Jaime Rosales, 2003)La vida quotidiana d’un assassí en sèrie a la seva contundent opera prima Las horas del día, la manca d’esperança en un món on l’atur posa a prova els més joves a Hermosa juventud, la gairebé documental dissecció del modus operandi del terrorisme a Tiro en la cabeza, o les conseqüències devastadores d’aquesta xacra a La soledad són algunes de les històries i personatges que habiten l’univers d’un cineasta que, tot i que amb ressonàncies de Robert Bresson i de Yasujirô Ozu, té sens dubte personalitat pròpia. Ho podrem constatar a la pantalla amb una retrospectiva que inclou tots els llargmetratges del cineasta i també amb un diàleg en profunditat entre el mateix Jaime Rosales i el director de la Filmoteca, Esteve Riambauque ha tingut lloc el dimarts 16 d’octubre a les 17.30 h a la Sala Laya.

La preestrena de Petra s'ha produït el mateix dia, dimarts 16 d'octubre, a les 20.00 h. L'acte ha comptat amb la presència de Rosales mateix i dels intèrprets Bárbara LennieJoan Botey i Oriol Pla, així com de la productora Bárbara Diez i alguns membres de l'equip tècnic del film. Tots han participaran en una presentació del film prèvia a la seva projecció, i un cop conclosa aquesta, Rosales ha debatut amb el públic assistent.

Entre els reconeixements que ha rebut Jaime Rosales destaquen el Premi de la Crítica del festival de Cannes (Las horas del día, 2003), el Goya a la millor pel·lícula i al millor director (La soledad, 2007), el Premi de la Crítica del festival de Sant Sebastià (Tiro en la cabeza, 2008) i el Premi del Jurat Ecumènic del festival de Cannes (Hermosa juventud, 2014). És Cavaller de les Arts i les Lletres Franceses i Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2015). El març de 2014, el Centre Georges Pompidou de París va realitzar una retrospectiva de tota la seva obra. Aquest 2018 ha publicat l’assaig El lápiz y la cámara (editorial La Huerta Grande), un recull de reflexions sobre el cinema.

 

Imatges