Presentem una retrospectiva de Maurice Pialat, el cineasta de la desolació

Imatge
13/11/2016
Una col·laboració amb L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona

Yann Dedet, muntador de diverses pel·lícules de Maurice Pialat, és l’encarregat de substituir Sylvie Pialat -que finalment no ha pogut desplaçar-se a Barcelona- i inaugurar oficialment, divendres 18 de novembre, la retrospectiva que dediquem a aquest cineasta honest, un dels director francesos més influents –i mal entesos- de l’escena del cinema independent mundial.

Maurice Pialat (1925-2003) és, d’alguna manera, el cineasta de la desolació. Els seus films s’inscriuen, d’alguna manera, en la tradició del millor drama europeu, però tant les trames com els personatges mostres un extraordinari espectre d’amargura, de violència emocional –sovint, també psicològica i física-, d’inestabilitat i de ruptura de les convencions socials. El seu és un cinema de l’experiència, entesa com una emoció immediata, com un impuls irresistible, com una força vital –i, per tant, l’estètica dels seus films, naturalista i trencadora, plena de salts temporals i improvisacions, també respon a aquest esperit.

Els personatges de les seves pel·lícules –un corpus de set curtmetratges i nou llargs són com animals ferits, personalitats impossibles que fan front a dilemes irresolubles i que no poden ser domats. Homes i dones contradictoris i autodestructius, ferits per la injustícia de l’existència i encara més angoixats en tant que Maurice Pialat (1925-2003)conscients de la bellesa que significa estar viu. Protagonistes que expressen els seus desigs a través de l’anhel de llibertat, de rebuig del món en què els ha tocat viure, alienats i plens de dubtes per la contradicció entre els sentiments i les emocions i les responsabilitats. En paraules del crític Ken Jones, el cinema de Pialat té a veure "amb el shock de la presa de consciència -sorprenent, violent, com una promesa eterna i burlesca- d'estar viu".

Ara, la Filmoteca i L’Alternativa programen una retrospectiva de Pialat -la primera que es fa a Barcelona- que inclou nou pel·lícules i que permetrà a l’espectador conèixer aquest cineasta admirat i influent, però relativament poc conegut tot i haver rebut alguns dels premis més importants de l’escena francès, entre els quals diversos Cèsar per À nous amours (1983) i una Palma d’Or a Cannes per Sous le soleil de Satan (1987) –durant la cerimònia d’entrega del guardó, Pialat va espetar a un públic clarament hostil “a mi tampoc m’agradeu vosaltres”. Geni i figura, Pialat és un símbol de la força amb un cinema intensament personal, ferotge, cru, que evita qualsevol lliçó de moralitat a favor d’una honestedat brutal.

La retrospectiva comença el dimecres 16 de novembre amb Nous ne viellirons pas ensemble (1972), el segon llargmetratge de Pialat, en què destaca el radicalisme d’una posada en escena que despulla els sentiments. Però el plat fort del cicle arriba el divendres 18 a les 21.00 h, quan l'actor i realitzador Yann Dedet, muntador de diverses pel·lículas de Maurice Pialat i de François Truffaut, a més de muntador d'obres recents de Catherine Breillat, Claire Denis i Philippe Garrel, presenta la retrospectiva i el film Maurice Pialat, l’amour existe, un documental que demostra com la obra cinematogràfica de Pialat va intrínsicament unida a la seva experiència vital, a la Sala Laya. Dedet substitueix en la presentació Sylvie Pialat, vídua del cineasta i coproductora de tres dels seus films, que per causes alienes a la voluntat de la Filmoteca i del festival L'Alternativa ha hagut de suspendre sobtadament el seu viatge a BarcelonaLa presentació de Dedet  anirà acompanyada per un debat, un cop feta la projecció, amb alguns crítics de l’Associació catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.

Després, la retrospectiva d’aquest autor més o menys coetani de la Nouvelle Vague, però que no obstant se’n considerava una víctima, segueix amb títols com La Gueule ouverte (1974), Passe ton bac d’abord (1978) i la ja esmentada Sous le soleil de Satan (1987), una nova col·laboració de Pialat amb el seu alter ego cinematogràfic Gerard Depardieu, un actor que mostra com pocs les cicatrius silencioses i el dolor de les ferides que la vida causa en els personatges de Pialat.

També projectarem Police (1985), Van Gogh –una visió agra i crua de la vida del pintor holandès, a qui Pialat presenta com un home turmentat psicològicament- i À nous amours, el film que va descobrir Sandrine Bonnaire al gran públic i que va rebre dos Premis César: al millor director i a la millor actriu.

No us perdeu, a partir de dijous 17 de novembre, la retrospectiva d’aquest autor que va treballar, entre d’altres, amb els millors intèrprets francesos: l’esmentada Sandrine Bonnaire, Gerard Depardieu, Jacques Dutronc, i Isabelle Huppert, entre altres. Un director únic i personal, els films del qual són, malgrat la seva duresa aparent, benèvols. I un cineasta d’innegable prestigi i influencia, fins al punt que Arnaud Desplechin afirma que “el director que més ha influït en el cinema francès jove i de forma més constant no ha estat Godard, sinó Maurice Pialat."