Projectem tres obres inèdites de Segundo de Chomón musicades per la pianista Virginia Guastella

Imatge
21/04/2017
Els films provenen del Museu del Cinema de Torí

L'any 2014, la pianista i compositora Virginia Guastella va ser a la Filmoteca per interpretar les seves pròpies composicions per a diversos melodrames italians. El 26 i 28 d'abril, la rebem de nou per musicar tres films inèdits de Segundo de Chomón, el personatge -fonamental en la història del setè art- que dóna nom a una de les nostres sales de cinema.

En una nova col·laboració amb l’Istituto Italiano di Cultura i el Museo Nazionale del Cinema de Torí (d'on provenen les còpies), aquesta sessió  de films de Segundo de Chomón inèdits a les nostres pantalles, que hem anomenat justament Més Chomón!, serà una ocasió única per descobrir tres joies que al llarg de més de cent anys han aconseguit  emocionar un públic transversal.

La pianista i compositora Virginia GuastellaLa sessió és el resultat d'una proposta de la compositora i pianista Virginia Guastella (Palerm, 1979), coneixedora de la devoció de la Filmoteca per Chomón, qui acompanyarà musicalment els tres films amb una banda sonora original composta per a l'ocasió. Formada a Palerm, Bolonya i Siena, Guastella està especialitzada en els estils clàssic contemporani, crossover jazz i en bandes sonores. Ha composat per músics com Emmanuel Pahud, François Leleux, Paolo Fresu i Aldo Ceccato, ha participat en diversos festivals internacionals i ha realitzat bandes sonores per la televisió i el cinema al seu país. Com a pianista, ha guanyat festivals com l’International Piazzola Music Award d’Udine. Actualment, compagina la seva carrera artística amb la docència a Itàlia i a Barcelona, on col·labora amb el Conservatori Municipal i amb l’ESMUC. 

El dimecres 26 d’abril (18.30 h) ens endinsarem en la fantasia desbordant de Chomón amb La guerra ed il sogno di MomiLa guerra i el somni de Momi (1917), una petita joia realitzada juntament amb Giovanni Pastrone que ens transporta al somni d’un nen en què les seves titelles cobren vida i fan la guerra. Seguirem amb el mico amb poders màgics que es defensa d’un lladre a Lulú (1923) per passar al film francès Le spectre rouge (1907), un exemple imprescindible del cinema d’atraccions primigeni protagonitzat per un diable i realitzat juntament amb Ferdinand Zecca.

Tornem a projectar els tres films, de nou amb Virginia Guastella a la sala,  el divendres 28 d’abril (21.30 h). Són, per tant, dues ocasions úniques per descobrir aquestes obres inèdites d’una de les figures més importants del cinema dels primers trenta anys del segle XX que encara avui encisa grans i petits. 

En aquesta ocasió, si bé la col·leció de Segundo de Chomón de la Filmoteca de Catalunya compta amb 105 títols, els tres films que projectarem provenen del Museo Nazionale del Cinema de Torí, que els ha preservat i restaurat. Dos són de la seva etapa italiana i l’altre, de la francesa. 

El polifacètic Segundo de Chomón (Terol, 1871 – París, 1929) va iniciar la seva carrera a Barcelona i aviat va esdevenir un dels principals tècnics de la Pathé Frères a París. Revolucionari del cinema dels primers anys, Chomón és considerat el precursor de l’actual animació i efectes especials. La seva Lulú (Segundo de Chomón, 1923)principal aportació en aquest sentit va ser el desenvolupament de la tècnica del pas de maneta, gràcies al qual creava la il·lusió de moviment filmant fotograma a fotograma. Amb aquesta tècnica va realitzar el que es considera el primer film d’animació espanyol, el curtmetratge El Hotel Eléctrico (1908).

Chomón va especialitzar-se en l’ús de figures articulades i ombres xineses, a més de la superposició d’imatge real i maquetes, elements que es consideren l’origen de l’stop-motion actual, un dels principis fonamentals de l’animació. Equiparable a Méliés tot i que sempre injustament menystingut, Chomón també va impulsar el cinema fantàstic i en color, i va treballar en el perfeccionament de la panoràmica i del travelling. Els films Gulliver al país dels gegants (1903), Lladres nocturns (1905) i El Castell Encantat (1908) són exemples del llenguatge màgic que Chomón va consolidar a França, on estava establert i on va treballar en films com Napoleó (2017), d’Abel Gance, tot i que també va ser sol·licitat a Itàlia (especialment a Torí) per fer Cabiria (1914) de Giovanni Pastrone, la producció muda més ambiciosa del cinema italià, i la pel·lícula immediatament anterior a La guerra ed il sogno di Momi que projectem ara a la Filmoteca