Recordem Chantal Akerman a través de deu de les seves pel·lícules

Imatge
25/02/2016
En col·laboració amb la Cinémathèque Royale de Belgique i la Mostra Internacional de Films de Dones, homenatgem la cineasta belga morta l'octubre de 2015

Mencionar Chantal Akerman és sinònim, sovint, de cinema independent i feminista. La visió creativa d'Akerman transitava sempre entre l'art i el cinema, i des dels anys 70 es va erigir com una de les figures claus, píoneres, del cinema experimental, d'un cinema bastit sobre una mirada profundament personal i creativa.

Un dels temes recurrents dels seus films -més de quaranta obres, entre curtmetratges i llargmetratges- és l'alienació femenina, la recerca sobre la condició mateixa de les dones i, en un segon terme, de la identitat jueva -una de les grans protagonistes de la seva filmografia és la seva mare, supervivent del camp d'Auschwitz. El seu cinema minimalista i conceptual, que sempre va explorar els límits entre la figuració i l'abstracció, ens proposa una investigació constant, inacabable, sobre qüestions com la geografia i la identitat, l'espai i el temps la sexualitat i la religió, entre d'altres.

La seva proposta estètica -marcada pels llargs plans seqüència, gairebé sempre des d'una mitja distància- va sorgir, segons les pròpies paraules d'Akerman, del descobriment, d'adolescent, del cinema de Jean-Luc Godard -amb qui paradoxalment coincidirà, aquest mes, a les pantalles de la Filmoteca-, i notablement de la visió de Pierrot le fou. Però també la va influenciar, més tard en la seva carrera, el cinema experimental d'avantguarda de realitzadors com Jonas Mekas o Michael Snow, amb qui va coincidir a l'efervescent Nova York dels anys 70 del segle passat.

Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles (Chantal Akerman, 1975)El debut en el mitjà fílmic de la cineasta es va produir l'any 1968, quan una joveníssima Akerman de només 17 anys va signar Saute ma ville, un film protagonitzat per una dona tancada a una cuina que finalment feia explorar l'edifici. Aquesta noció de l'opressió de l'entorn domèstic i la violència de la quotidianitat va tornar a aparèixer al seu primer llargmetratge, la pel·lícula que la crítica sol considerar la seva major obra mestra: Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles (Jeanne Dielman, moll del Comerç, 23, 1080 Brussel·les), de 1972.

El film, de 201', segueix -durant tres dies- una vídua en la seva vida quotidiana: al matí, fa les feines domèstiques, i a la tarda, es prostitueix per poder mantenir el seu fill. Aviat Jeanne Dielman.. va ser celebrada com un gran manifest feminista, i va esdevenir el puntal d'una filmografia confirmada per més de quaranta títols, entre els quals Je, tu, il, elle (1976), De l'autré coté (2002) i No Home Movie (2015) -el seu darrer film-, totes obres que es podran veure al cicle Chantal Akerman, un record a la Filmoteca.

Aquests films experimentals són els que van proporcionar major reconeixement (de fet, només va signar una única proposta obertament comercial, Un divan à New York, de 1996, amb Juliette Binoche i William Hurt). A banda, Akerman sempre va compaginar la seva activitat cinematogràfica amb les videoinstal·lacions i, des del 2011, amb les seves classes al City College de New York.

Finalment, apuntar que el cinema d'Akerman ha tingut una forta influència en directors com Gus Van Sant, Todd Haynes o Michael Haneke, i el seu cinema malenconiós quedarà per a la posteritat com un dels símbols del cinema experimental feminista dels segles XX i XXI. De fet, com afirmava la publicació cinematogràfica Senses of Cinema en el seu obituari, "el d'Akerman és un cinema que crema dins nostre, que perviu en nosaltres, un cinema que hem heretat, un cinema que continuarà a través nostre. Som els seus orfes, però també els seus hereus".

Calendari de films del cicle 'Chantal Akerman, un record'
Pel·lícula Data de projecció Presentació
Golden Eighties
Els daurats anys vuitanta
Chantal Akerman, 1986
Dimarts 1 de març, 20.30 h
Sala Chomón
Divendres 4 de març, 21.30 h
Sala Laya
Anna Solà i Marta Selva,
directores de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona.
Sessió doble
Un jour Pina a demandé...
Un dia Pina em va demanar...
Chantal Akerman, 1983

Portrait d'une jeune fille de la fin des années 60,
à Bruxelles

Retrat d'una noia de la fi dels anys seixanta a Brussel·les
Chantal Akerman, 1993.

Dijous 3 de març, 17.00 h
Sala Chomón
 
De l'autre côté
De l'altre costat
Chantal Akerman, 1993.
Dimarts 8 de març, 17.00 h
Sala Chomón
 
Jeanne Dielman,
23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles

Jeanne Dielman, moll del Comerç, 23, 1080 Brussel·les
Chantal Akerman, 1975.
Dimecres 9 de març, 18.30 h
Sala Laya
Divendres 18 de març, 19.00 h
Sala Laya
 
No Home Movie
Chantal Akerman, 2015.
Divendres 11 de març, 19.00 h
Sala Laya
Diumenge 20 de març, 16.30 h
Sala Laya
 
Là-bas
La fiesta salvaje
Chantal Akerman, 2006.
Dimecres 16 de març, 21.30 h
Sala Laya
Diumenge 27 de març, 16.30 h
Sala Laya
 
Sessió triple
Saute ma ville 
Que esclati la meva ciutat
Chantal Akerman, 1968.
La chambre L’habitació
Chantal Akerman, 1972.
Je, tu, il, elle Jo, tu, ell, ella
Chantal Akerman, 1974. 
Dijous 17 de març, 21.30 h
Sala Laya
Divendres 25 de març, 21.30 h
Sala Laya
 

 

 

Més informació

Documents: