Recordem Jean Seberg en el seixantè aniversari de "Joana d’Arc"

Imatge
05/05/2017
Projectem tres dels films més rellevants de l’actriu, icona femenina de la Nouvelle Vague

Del 9 al 19 de maig, recordem l’actriu nordamerica Jean Seberg amb motiu dels seixanta anys del seu debut com a actriu amb "Joana d’Arc" (1957) d’Otto Preminger. Aquesta producció marca l’inici de la trajectòria d’aquesta icona de la modernitat, recordada sobretot per la Patricia d’"À bout de souffle" i per una fràgil vida personal.

Entre el dimarts 9 i el diumenge 19, tres sessions especials amb presentació  ens permetran recuperar tres films icònics de la trajectòria de Jean Seberg (Marshalltown, Iowa, EUA, 1938 – París, 1979) -Bonjour Tristesse, À bout de souffle i Lilith- i analitzar, amb l'ajuda de l'advocat Lluís Velascoel crític cinematogràfic Quim Casas, el dissenyador de moda Antoni Miró i la professora de l'ESCAC Maria Adell, diferents vessants d'aquesta musa de la Nouvelle Vague, icona de moda i rostre representatiu de l'Europa dels anys 60.

L’any 1957, el director Otto Preminger va escollir el físic magnètic i angelical de Jean Seberg entre 18.000 candiates a interpretar Joana d’Arc. El director estatunidenc va tornar a comptar amb ella un any més tard per l’adaptació al cinema de la novel·la de Françoise Sagan que va escandalitzar els estaments més reaccionaris, Bonjour Tristesse (1958), en què Seberg interpreta una noia moralment trangressora que intenta allunyar el seu pare de la dona amb la qual s'ha de casar. Projectarem aquest film el dimarts 9 de maig (19.30 h) precedit d'una presentació a càrrec de Lluís Velasco i Quim Casas.

A Europa, el seu tall de cabell i la seva venda a crits del New York Herald Tribune als Camps Elisis la van convertir en icona de la Nouvelle Vague i de la modernitat cinematogràfica. Recordarem aquesta i altres escenes amb Jean-Paul Belmondo a À bout de souffleAl final de la escapada (Jean-Luc Godard, 1960), el mateix dimarts 9 a les 21.30 h en una sessió presentada per Antoni Miró i Lluís Velasco.

Lilith (Robert Rossen, 1964)La carrera de la infravalorada Seberg, irregular tot i treballar amb bons directors, va ser més fructífera a Europa que a Estats Units. Tot i això, el film de què l’americana va estar més orgullosa –tot i que la implicació amb el personatge li comportés cert deteriorament mental– el va rodar al seu país. A Lilith (Robert Rossen. 1964), en què  encarna una noia esquizofrènica internada, comparteix protagonisme amb Warren Beatty, qui s’enamora d’ella, i Peter Fonda. La presentarà Maria Adell el diumenge 14 (19.30 h).

Dolça, rebel i apassionada, Seberg no va sucumbir a Hollywood, que la va represaliar per la seva implicació amb les Panteres Negres, motiu pel qual va ser perseguida per l’FBI i la CIA. Va tenir una relació intensa, atípica i amb nombrosos altibaixos amb l’escriptor Romain Gary, de qui la separaven trenta anys.

En cerca permanent d’equilibri, la bellesa delicada de Seberg amagava una personalitat inestable i amb episodis depressius que la van dur a diversos intents de suïcidi, l’últim dels quals, amb quaranta anys, reeixit i envoltat de misteri. Un any després es trauria la vida Gary. Tant Seberg com el fill de la parella, l'escriptor Alexandre Diego Gary, tenen una relació especial amb Barcelona: l’actriu, per contracte, no es podia quedar embarassada i va haver de dissimular l’estat a la gran pantalla. Va passar els últims dies d’embaràs refugiada a Barcelona, on una senyora l’ajudaria i cuidaria del fill. L’any 1999, Alexandre Diego va tornar a la ciutat comtal seguint les traces de la seva mare i hi acabaria obrint un bar –molt a prop de la Filmoteca, per cert– amb els llibres com a protagonistes, que fa poc que ha tancat perquè Alexandre ha canviat Barcelona per París.

Gairebé quaranta anys després de la seva mort, Seberg, actriu captivadora i marcada per la tragèdia, segueix sent una de les icones femenines per excel·lència de la Nouvelle Vague i un dels referents estètics del segle XX.