Ressuscitem Dreyer en col·laboració amb la 17a Mostra de Cinema Espiritual

Imatge
14/11/2018
Repassem els títols més destacats de la trajectòria del mestre danès

Un any més, la Filmoteca coorganitza, amb la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, una de les sessions de la Mostra de Cinema Espiritual, que enguany arriba a la seva dissetena edició. L'objectiu principal de la Mostra és posar en valor la presència de l’espiritualitat en la cultura audiovisual, i l'obra fílmica de de Carl Theodor Dreyer s'ajusta eprfectament a aquest objectiu.

Des d'aquesta perspectiva, entre el 15 de novembre al 29 de desembre projectem les pel·lícules de Carl Theodor Dreyer amb caràcter més espiritual, amb el propòsit de repassar i reviure el seu cinema, un altre cop, però des d'una altra mirada.

El cinema de Dreyer és trascendent. Per a ell, la seva tasca implicava arrencar el cinema de l'àmbit popular i d'efecte fàcil per tal d'elevar-lo a les altures sublims del teatre i la literatura. Creia en un cinema literari que posseís la subtilesa psicològica dels grans textos teatrals i la novel·la clàssica. Una conseqüència d'aquesta preocupació va ser la necessitat de representar en els films mateixos el tipus d'autor omniscient que trobem en les grans obres literàries clàssiques.

No obstant, sempre cal revisar els clàssics. És per això que, d'acord amb la Mostra de Cinema Espiritual, obrim aquest cicle dedicat al mestre danès, sempre de permanent actualitat però també molt desconegut per a les generacions més joves d'espectadors. El cicle, que inclou la projecció de tretze films i un documental -que comptarà amb l'acompanyament musical de Joan Pineda, comença dijous 15 de novembre i s'allarga fins al dissabte 29 de desembre.

Dreyer espiritual   

Ordet (Carl Theodor Dreyer, 1955)Molt de temps abans que la semiòtica ens demanés que analitzéssim un film com si fos un text, l'aproximació de Dreyer a la forma cinematogràfica ja intentava presentar els seus films com si fossin textos, amb la finalitat d'aproximar el cinema al prestigi de la literatura i el teatre. Autor absent però explícit, proposa una escriptura exterior, sovint representada per un llibre, i emmarca el film en una estructura tancada que anuncia una continuïtat entre el fet cinematogràfic i el literari. De vegades, és en el títol mateix del film que cita un text ja escrit. És el cas de Du skal aere din hustru / El senyor de la casa -el film amb què comencem el cicle el 15 de novembre a les 17.00 h-, que retrata la relació tempestuosa d’un marit tirànic amb la seva família

Quan prové del món dels homes, l'escriptura pot oprimir i trair, com a La Passion de Jeanne d'Arcen què l'Església obliga la santa a firmar una confessió. El film comença amb unes mans anònimes que obren el sumari del procés de Joana, cosa que suggereix que la pel·lícula també pretén ser un comentari ampli i visual d'aquest text preexistent. El dimecres 21 de novembrela presentarà el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, tot comparant-ne les diferents versions existents. El dimarts 27, és el torn del professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Francesc Vilallonga.

Onze anys després de Vampyr -el seu primer film sonor-, Dreyer torna a dirigir un llargmetratge: Vredens Dag / Dies IraeAlgunes interpretacions del film diuen que, malgrat queVredens Dag / Dies Irae (Carl Theodor Dreyer, 1943) situa l'acció en una rigorosa comunitat luterana de la Dinamarca del segle XVII, Dreyer va voler evocar l'atmosfera d'intolerància arrelada a Europa en el moment de rodar la pel·lícula. 

Durant la seva última època, durant la qual va filmar -Ordet / La paraula i GertrudDreyer s'interessa pels aspectes més minuciosos del moviment dels personatges i la càmera: un cinema pictòric, és veritat, però també atent al més petit indici de moviment. El divendres 30 de novembre el sacerdot Peio Sánchez presentarà una obra clau de la història del cinema i possiblement l'exponent més reeixit de l’art cinematogràfic de Carl Theodor Dreyer: Ordet, mentre que l’últim film del cineasta -que va lluitar fins a la seva mort, el 1968, per dur a terme un projecte sobre Jesús i no ho va aconseguir- es projecta el 2 de desembre.

Els films de Dreyer presenten una tensió entre la perspectiva omniscient proporcionada per l'escriptura transcendent i la presentació de l'espai, fragmentària, elusiva i desviadora. I ell expressa aquesta dicotomia simbòlicament. Una ocasió excepcional per revisar-la de nou.