Susan Hayward i Joan Fontaine, cara a cara

Imatge
30/05/2017
Coïncidint amb el centenari del seu naixement, projectem els films que les van consagrar a Hollywood

Amb motiu del centenari del seu naixement, entre l'1 i el 30 de juny programem un cicle en record de Susan Hayward i Joan Fontaine. A través de vuit dels films més representatius d’ambdues, revisarem l’obra i les personalitats oposades de dues icones indiscutibles del Hollywood clàssic.

Us proposem un cicle compost per vuit títols, tots clàssics indiscutibles, que ens permeten posar les carreres de Susan Hayward i Joan Fontaine cara a cara. Dues actrius inoblidables del Hollywood clàssic nascudes ara fa cent anys i que, de costat, exemplifiquen la dualitat de l’ésser humà. Com el yin i el yang, com la lluna i el sol.

Susan Hayward (1917-1975) va iniciar-se com a model fotogràfica, tot i que aviat va revelar un talent interpretatiu insòlit que la convertiria en una actriu dramàtica de referència. Sempre va traslladar als seus personatges el seu caràcter apassionat i determinat. Va esclatar definitivament a la dècada dels 50, quan es consolidaria com una de les actrius més respectades del Hollywood de l’època i treballaria amb els principals actors i directors del període.

I Want to Live! (Robert Wise, 1958)A Garden of Evil El jardín del diablo (Henry Hathaway, 1954) va adaptar-se a la vida del far west al costat de Gary Cooper. També va endinsar-se a la dura vida del rodeo de la mà de Nicholas Ray a The Lusty Men Hombres errantes (1952), en què interpreta l’entregada esposa d’Arthur Kennedy al costat de Robert Mitchum. Tornà a l’ambient de l’Amèrica profunda, en aquest cas amb un western convertit en film de suspens claustrofòbic, amb Rawhide El correo del infierno (1951), en què la potència i atractiu de la pèl-roja van contribuir a l’èxit d’aquest film, que més tard inspiraria la sèrie de televisió que descobriria Clint Eastwood.

El moment culminant de la carrera de Hayward arribaria amb I want to Live / ¡Quiero vivir! (Robert Wise, 1958), un al·legat contra la pena de mort en què interpreta una condemnada desperada per viure que li va donar l’Oscar a millor actriu. A partir d’aquí, els films on participaria Hayward perdrien qualitat, i s’acabaria retirant de la gran pantalla a finals de la dècada dels seixanta, amb l’excepció d’alguna reaparició puntual. 

Si bé la carrera de Joan Fontaine (1917-2013) va ser igualment exitosa, la seva personalitat –i, per tant, les seves interpretacions– dista molt de la de Hayward. Germana petita de la també actriu Olivia de Havilland, amb qui va estar permanentment enemistada, va destacar aviat pel seu intel·lecte i va iniciar-se en la intepretació al teatre.

Al cinema va debutar a les ordres de George Cukor amb un petit paper a No more ladies (1935), protagonitzat per Joan Crawford, i poc després ja compartiria protagonisme amb Katharine Hepburn o Fred Astaire. Les comèdies romàntiques, i més tard els melodrames, són els gèneres en què la dolça actriu va ser més prolífica. Tot i que el 1939 repetiria amb Cukor, aquest cop amb major protagonisme, a Mujeres, el paper que la va projectar al món va ser a Rebecca (1940) de Hitchcock, el film que obre el cicle i que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula i fotografia. Tornaria a treballar amb el director britànic a Suspicion / Sospecha (1941), on encarnaria la dona insegura de Cary Grant. Amb aquest film guanyaria l’Oscar a la millor interpretació, l’únic de Born to Be Bad (Nicholas Ray, 1949)la categoria atorgat a un film de Hitchcock, arrabassant-li l’estatueta a la seva germana, nominada al seu torn per Hold Back the Drawn (1941).

Convertida en una estrella, participa en films de gran èxit de directors com Max Ophüls, Billy Wilder, Nicholas Ray i Fritz Lang, amb qui va rodar l’últim film del director als Estats Units abans de tornar a Alemanya, Beyond a Reasonable Doubt Más allá de la duda (1956). Fontaine, sempre associada a personatges femenins indefensos, va voler trencar aquesta imatge interpretant una dona despiadada amb aparença càndida al film que tanca el cicle, Born to Be Bad Nascuda per al mal (Nicholas Ray, 1949), produït per Howard Hughes, llavors enamorat de l’actriu.