Una mirada transversal a l'univers Kieslowski

Imatge
28/06/2019

Krzysztof Kieślowski és protagonista per partida doble l’estiu de 2019 a la Filmoteca de Catalunya: amb l’exposició "Empremtes de la memòria" i amb un cicle paral·lel "No oblidaràs!", que repassa la fascinant filmografia de l’autor del Decàleg i la Trilogia dels colors, un exemple d’integritat ètica i estètica.

Per presentar l’exposició i el cicle comptem amb la presència d’un dels seus col·laboradors més estrets, Krzysztof Piesiewicz, guionista en 17 dels seus films.

 

Krzysztof Kieślowski: Empremtes de la memòria Exposició del 4 de juliol al 29 de setembre de 2019

La mostra, produïda pel Museu de Cinematografia de Lodz (Muzeum Kinematografii w Łodzi) i que ara acull la Filmoteca de Catalunya, documenta la trajectòria artística del director de Dekalog (Decàleg) a través d’una vintena de cartells de les seves pel·lícules. Aquest material conviu amb una trentena de fotografies fetes pel mateix realitzador mentre estudiava a la ciutat de Lodz i que provenen de l’Instytut Polski (Instituto Polaco de Cultura en Madrid) i la projecció d’un documental realitzat per l’assistent de direcció del mateix Kieślowski (I’m so so de Krzysztof Wierzbicki, 1998) i produït per la televisió danesa. En el film es mostra el director com un home modest i amb una gran curiositat intel·lectual i fou gravat durant un retir voluntari, uns mesos abans de la seva mort. Kieślowski hi respon a algunes preguntes sobre la seva vida i els seus films.

Krzysztof Kieślowski (Varsòvia, 1941-1996) va entrar a l’Escola Superior de Cinema de Lodz l’any 1964 i en va sortir graduat el 1969. Les fotografies que presenta l’exposició pertanyen a la seva estada en aquesta institució i es completen amb cartells d’alguns dels seus films, siguin els polonesos o els destinats a la seva explotació internacional.

 

Krzysztof Kieślowski: No oblidaràs!

Si el cinema de Kieślowski segueix viu, es deu en gran part al rigor moral i estètic del cineasta. Es va formar com a documentalista i volia que les seves imatges servissin per comprendre la realitat i ajudar a millorar-la. Durant anys no vol fer ficció perquè la considera com una forma burgesa d’expressió, que no correspon a les necessitats de la Polònia socialista. Però la seva passió per la veritat –social i humana– fa que els seus documentals aviat topin amb la burocràcia comunista, molt més escèptica que Kieślowski respecte a les possibilitats de reformar el sistema.

El xoc de l’individu amb la norma, la descoberta que aquesta és massa sovint absurda, és la gran força temàtica i formal de Kieślowski. Ell mostra que darrere les grans paraules hi ha multitud de petites mentides i que els que s’omplen la boca de lemes defensant la llibertat, el progrés i el bé comú ho fan perquè només entenen el món retallant els drets dels altres, congelant la realitat i socialitzant la misèria. Kieślowski retrata perdedors, els petits, els que seran absorbits pels engranatges de la història, la raó o la justícia.

L’èxit de la sèrie Dekalog va donar l’oportunitat a Kieślowski de posar en marxa el sistema de coproducció europea amb què va rodar La Double vie de Véronique i la trilogia Tres colors (Blau, Blanc i Vermell). Aquest sistema de coproducció es va convertir en un mitjà de finançament però també en part de la conceptualització formal i temàtica del projecte. Amb l’apertura dels rodatges a França el cineasta es va adonar que el món podia ser bell sense haver de renunciar a l’exploració turmentada de l’ànima humana. D’aquesta manera va poder explorar noves formes d’expressió cinematogràfica tot i que, com sempre havia fet, va seguir plantejant inquietants preguntes morals a l’espectador i per a les quals no tenia resposta. Un veritable autor que entenia el cinema com a art d’expressió personal fins al punt de considerar la seva obra acabada després de realitzar l’esmentada trilogia perquè “ja havia dit tot el que havia de dir”.

 

Masterclass de Krzysztof Piesiewicz.

Advocat especialitzat en afers polítics, guionista i membre del senat polonès entre 1991 i 1993 i 1997 i 2011. L’any 1982 va entrar en contacte amb el director Krzysztof Kieślowski, que preparava un documental sobre els judicis polítics en la Polònia sota la llei marcial. Piesiewicz va acceptar de col·laborar-hi com a assessor, però de seguida es van adonar que la millor manera de tractar el tema era des de la ficció. Així tots dos van col·laborar plegats com a guionistes al film Bez Konca (Sense fi), de 1984.

Des de llavors Piesiewicz va ser guionista en tota la resta de la filmografia de Kieślowski. Piesiewicz va convèncer el director de fer una sèrie de pel·lícules basades en els Deu Manaments. Decàleg explorava l’interès que compartien ambdós cineastes pels dilemes ètics i morals en la vida social i política contemporània, i va rebre el reconeixement unànime de la crítica arreu del món. Més endavant van col·laborar en La doble vida de Verònica i la Trilogia dels Colors: Blau, Blanc i Vermell, centrats en qüestions metafísiques i aparentment apolítiques, tot i que a la Trilogia la voluntat de Piesiewicz era posar en escena els ideals polítics de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, de forma anàloga a com havia dramatitzat els Manaments.