Política de la Col·lecció

Els criteris i principis que regeixen les activitats d’adquisició, preservació i accés als fons fílmics de la Filmoteca estan recollits en la Política de la Col·lecció.

Aquesta política segueix les pautes nacional i internacionals sobre Patrimoni Cultural en general i fílmic en concret i respecta alhora el codi ètic de la FIAF, la Federació Internacional d’Arxius Fílmics, de la qual la Filmoteca és membre des del 1992, i les recomanacions de la Unió Europea com a membre de l’ACE, l’Associació de Cinemateques Europees.

Codi ètic

El 27 d’octubre de 1980, la UNESCO va aprovar la "Recomanació sobre la salvaguarda i la conservació de les imatges en moviment(document en anglès), en què considerava que les imatges en moviment, el cinema, són una expressió de la personalitat cultural dels pobles i que atès al seu valor educatiu, cultural, artístic, científic i històric, formen part del patrimoni cultural d’una nació. Des d’aleshores, la UNESCO ha promogut la conservació d’aquest art arreu del món.

L’aprovació de la “Recomanació” per part de la UNESCO va ésser una fita important en el camí cap a la conservació cinematogràfica. I és que bona part del cinema produït al món abans de l’arribada del cinema sonor s’ha perdut. Gràcies però, a la creació dels primers arxiu fílmics els anys 30, es va poder salvar bona part del cinema clàssic mut –Murnau, Hitchcock, Gance, Griffith... Malgrat aquests esforços es calcula que entre un 70% i un 90% del cinema fet durant aquest període arreu del món es va perdre. El 1938, i en el marc d’aquesta lluita contra la destrucció sistemàtica del cinema mut, quatre arxius, capdavanters en la consideració del cinema com a patrimoni cultural, van decidir unir forces i estratègies i van crear la Federació Internacional d’Arxius Fílmics, la FIAF. Aquests arxius eren: el British Film Institute de Londres, la Deutsche Kinemathek, el MoMA de Nova York i la Cinémathèque Française de París. La Filmoteca de Catalunya va ingressar en aquesta organització el 1992.

En aquests darrers anys s’ha consolidat la percepció dels arxius fílmics com les institucions que tenen cura del patrimoni fílmic arreu del món, i és per això que seguint l’exemple d’altres institucions similars com són el museus, i més concretament el Consell Internacional de Museus, l’ICOM, que marca les pautes d’actuació museogràfica, la FIAF el 1999 va elaborar un Codi Ètic, per tal de promoure i garantir les millors pràctiques professionals en el nostre àmbit d’actuació.