Arxius patrimonials

La Biblioteca ha rebut importants donacions i dipòsits de diferents fons personals (directors, fotògrafs, estudiosos...) o d’entitats professionals relacionades amb el món audiovisual (productores, distribuïdores, estudis de doblatge...).

Imatge

Aquests llegats estan formats per diferents tipus de materials (correspondència personal, biblioteques privades, fotografies, material filmogràfic...), i la Biblioteca ofereix unes condicions d’accés adequades a cadascun dels fons.

Entre d'altres llegats, podeu consultar els dels següents professionals i institucions:

 

 

Ramon de Baños (1890-1980)

Ramon de BañosDirector, guionista, operador de càmera, creador d’efectes especials i pioner del cinema català que, juntament amb el seu germà Ricard de Baños, aconseguí rodar algunes de les produccions espanyoles més importants del cinema mut.

El fons Baños és una important font d’informació per l’estudi del cinema primitiu català, pel que fa a les empreses cinematogràfiques del moment, com per la documentació relativa al films que ell va prendre part.

Ramon de Baños al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

José Buchs (1896-1973)

José BuchsVa treballar d’actor, director artístic i director. El 1932, amb l’arribada del sonor va rodar una nova versió de Carceleras, va ser la primera pel•lícula completament sonora, parlada y cantada que es va fer a Espanya.

El de José Buchs és un fons d’imatges que recull la seva trajectòria com a director de cinema en 15 pel·lícules que van des de 1922 fins el 1930. De les pel·lícules La Reina Mora i La Mancha que limpia n’hi ha moltes i molt ben conservades.

Fitxa descriptiva del Fons José Buchs al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

Domènec Ceret (1865-1922)

Domènec CeretActor i director. Treballà per a la firma Solà-Penya, per a la Barcinógrafo d'Adrià Gual, per a l'Argos i per la Segre Films. Finalment fou contractat per a la Studio Films com a director tecnicoartístic i protagonista en diversos films.

El fons Domènec Ceret recull documentació relativa a la seva vida professional, tant en el món del cinema com en el món del teatre, tot i que també inclou alguna documentació personal. En destaca la documentació relativa a les productores Studio Films i Segre Films.

Domènec Ceret al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

 

Colita (1940)

Isabel Estava 'Colita'Fotògrafa. És un referent de la fotografia catalana i espanyola de l'últim quart del segle XX i és considerada la fotògrafa de la gauche divine barcelonina.

El fons fotogràfic de Colita que es troba a la Filmoteca està format per 10.420 fotografies, tant negatius com positius: fotografies fixes de diverses pel·lícules en les què va treballar ella, així com fotografies d’estudi d’actors i personatges públics.

Fitxa descriptiva del fons Colita al repositori digital de  la Filmoteca de Catalunya. 

 

Carles Duran (1935-1988)

Carles DuranDirector i productor, fotògraf de moda i publicitat. Va ser un dels membres més actius de l’Escola de Barcelona i un exponent de la gauche divine.

El fons personal de Carles Duran a la Filmoteca de Catalunya recull documentació relativa a la seva trajectòria professional vinculada a l’Escola de Barcelona: guions, documentació administrativa, fotografies, etc.

Fitxa descriptiva del Fons Carles Duran al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya. 
 

 

Enrique Esteban (1920-1998)

Enrique EstebanProductor. El 1949 fundà l’empresa Este Films, Producción e Importación de Peliculas. Inicialment se centrà en la distribució, però després amplià la seva activitat a la producció. El 1955 s’associà amb la distribuïdora Mundial Films.

El fons conté documentació sobre projectes de producció de films, des de guions, premsa, publicitat i correspondència fins a contractes i pressupostos.

Fitxa descriptiva del Fons Enrique Esteban al repositori digital de  la Filmoteca de Catalunya.

 

Enric Fité (1906-1988)

Enric FitéCineasta amateur. Adroguer d'ofici, s'aficionà a la fotografia i al cinema fent reportatges de caràcter familiar. Va guanyar múltiples premis nacionals i internacionals i va tenir una de les carreres més importants de la cinematografia amateur catalana i europea.

El fons Enric Fité recull documentació relativa als seus films. En destaquen les propostes de guions, la correspondència i la documentació sobre festivals de cinema amateur.

Fitxa descriptiva del Fons Enric Fité al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

 

Juli Fonollosa (1931-1995)

Juli Fonollosa (1931-1995)Cineasta amateur. Aficionat a la fotografia i el cinema, va centrar les seves creacions en el retrat de la infància difícil a la ciutat de Barcelona. Fundà un club de cinema amateur, el Club C7, i va participar al Certamen Internacional de Cine Infantil i Juvenil de Gijón. El 1970 començà a treballar com a professor de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), sota la direcció de Josep Serra Estruch. El 1974 va rebre un premi en el Concurso Nacional de Cine Amateur per la pel·lícula Los desheredados.  El 1990 va publicar, amb Francesc Fonollosa, el llibre El muntatge cinematogràfic, editat per l’Ajuntament de Barcelona.

El fons Juli Fonollosa està format documentació escrita i fotogràfica relacionada a la seva trajectòria de cineasta amateur, així com 2 plans de rodatge.

Fitxa descriptiva del Juli Fonollosa al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

Josep Maria Forn (1928)

Josep Maria FornDirector i productor. El 1958 adquirí la propietat de la productora PC Teide amb la qual alternà, primer des de Madrid i després traslladat a Barcelona, algunes coproduccions internacionals amb títols dirigits per ell mateix. Forn també va ser president de l’associació Productors Audiovisuals de Catalunya.

El fons inclou els negatius de foto fixa del rodatge d’onze films de la productora de Josep Maria Forn.

Fitxa descriptiva del Fons Josep Maria Forn al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.
 

Albert Gasset (1906-2000)

Albert GassetRealitzador, director de fotografia i, principalment, muntador. Començà en el món del cinema al costat de l’operador Ramon de Baños i va ser el 1918 quan conegué Fructuós Gelabert, amb qui treballà estretament; el mateix Gelabert li posà el renom de Griffith.

El fons d’Albert Gasset està format per fotografies i documents que il·lustren la seva trajectòria professional. Inclou fotografies des dels anys vint fins el final de la seva vida, en moltes de les quals hi apareix ell mateix fent d’operador o muntador.

Fitxa descriptiva del Fons Albert Gasset al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.
 

Fructuós Gelabert (1874-1955)

Fructuós GelabertDirector de fotografia, realitzador i productor. L’afició per tot tipus d’instruments per presentar imatges en moviment el portà a fabricar la seva pròpia filmadora, realitzant el 1897 el primer film argumental a Espanya, Riña en un café.

El fons de Fructuós Gelabert conté materials sobre alguns films, documentació personal, sobre empreses cinematogràfiques així com la Boreal, i sobre els seus invents amb dibuixos, patents i pressupostos.

Fructuós Gelabert al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

 
Germandat del Cinema (1933-1998)

Germandat del CinemaInstitució cinematogràfica de caràcter assistencial constituïda a Barcelona el 1932.

El fons consta de les actes de la Junta directiva (a través de les quals es pot seguir la dinàmica de la institució), de la correspondència interna de l’entitat, així com del material gràfic procedent dels actes festius i socials que van organitzar.

Fitxa descriptiva del Fons de la Germandat del Cinema al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.
 

Adrià Gual (1872-1943)

Adrià GualEscriptor, escenògraf, director teatral i cinematogràfic. En el món del cinema destaca la seva participació activa en la fundació de la productora Barcinógrafo (1913) i les pel·lícules que hi va realitzar.

El seu fons personal de temàtica cinematogràfica està dipositat a la Filmoteca de Catalunya i inclou documentació sobre els films, fotografies, guions,  esbossos, publicitat, així com documentació administrativa de la productora Barcinógrafo, amb contractes, correspondència, estatuts, i retalls de premsa; també hi ha dibuixos i escrits d’Adrià Gual.

Adrià Gual al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.
 

José Luis Guarner (1937-1993)

José Luis GuarnerÉs considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol. Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs, així com també aviat començà a publicar en multitud de revistes. Va ser president del Festival de Cinema de Barcelona fins el 1990 i també el primer president de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.

El fons inclou, d’una banda, la correspondència de Guarner amb diversos amics, personatges importants del món del cinema, festivals de cinema, associacions i editorials; d’altra, conté les crítiques cinematogràfiques que va escriure i va publicar en diverses revistes.

Fitxa descriptiva del Fons José Luis Guarner al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

Josep Gurguí (1872-1960)

Josep GurguíImportador, exhibidor i distribuïdor. El 1900 s’introduí en la distribució i obrí unes oficines a traves  de les quals importà de tot Europa. Obrí sucursals a Marsella, Madrid i a Bilbao, i disposà d’agents a tot l’estat i a Paris.

El fons de Josep Gurguí que es troba a la Filmoteca recull la trajectòria professional de Gurguí com a distribuïdor de cinema.

Fitxa descriptiva del Fons Josep Gurguí al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

 

Miquel Iglesias Bonns (1915-2012)

Miquel Iglesias BonnsDirector de cinema i teatre, músic i actor. Al servei de diverses productores abastà tot tipus de gèneres, des del policíac, fins al musical, passant pel melodrama.

El fons de Miquel Iglesias recull informació de tota la seva trajectòria professional, ja que va ser ell mateix que va recollir i ordenar tot el material.

Fitxa descriptiva del Fons Miquel Iglesias Bonns al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

 

Henri Manuel (1874-1947)

Henri ManuelFotògraf parisenc i fotògraf oficial del govern francès des de 1914 fins el 1944. Es va fer famós com a fotògraf de la gent del món de la política, l'art i l'esport, així com a fotògraf d'art i arquitectura.

El fons d’Henri Manuel situat a la Filmoteca està format per 73 fotografies realitzades entre 1910 i 1930.  La majoria són d’actrius de teatre i cinema.

Henri Manuel al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

 

Carles Mira (1947-1993)

Carles MiraDirector. La seva corrosiva filmografia es caracteritza per un tarannà festiu i mediterrani propi d'un cinema popular basat en la comèdia i l'esperpent.

Al fons que es troba a la Filmoteca de Catalunya hi ha guions inèdits, tot i que la majoria corresponen als films que va dirigir, així com guions per a televisió. També conté documentació preparativa de les seves memòries i assajos sobre cinema.

Fitxa descriptiva del Fons Carles Mira al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya. 

 

José Nieto (1942)

José NietoCompositor musical. Al llarg de la seva carrera s’ha especialitzat sobre tot en la composició de música de pel·lícules i de sèries de televisió. També és professor de so a l’Escola de Cine i Audiovisuals de Madrid ECAM.

El fons que es troba a la Filmoteca està format per les partitures musicals (manuscrites i impreses) que ha compost Pepe Nieto al llarg de la seva vida.

Fitxa descriptiva del Fons José Nieto al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.
 

 

Popular Film

Popular FilmRevista catalana de divulgació de cinema internacional i espanyol publicada en llengua castellana. Fundada a Barcelona, va aparèixer per primer cop el 1926 i va deixar de publicar-se el 1937 per les causes derivades de la guerra civil espanyola.

El fons conté 9.286 fotografies d’actrius, actors, directors, pel·lícules , rodatges, tan espanyoles com estrangeres, moltes d’elles encunyades. També inclou informació facilitada per les distribuïdores sobre els films o sobre els actors.

Fitxa descriptiva del Fons de fotografies de Popular Film al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

Raimon (1940)

Raimon (Foto: Antoni Bofill)Cantautor, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català o amb major reconeixement internacional.

Es llicencià en història a la Universitat de València. Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 (Al vent) amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc (1963). Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó, hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica: el segon disc (1964), amb el Diguem no, li assegurà una popularitat definitiva. La seva producció posterior, abundant i diversa, ha tingut una àmplia repercussió a Europa i Amèrica, tant a través d’actuacions en directe com a través d’enregistraments televisiu.

El 1997 rebé la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el premi Ondas, el 2012 la medalla d’Or de l’ajuntament de Barcelona i el 2013 els premis Enderrock i Internacional Terenci Moix, ambdós a la trajectòria. L’any 2014 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

El fons Raimon està format per 187 enregistraments audiovisuals procedents de televisions de tot el món, testimoni audiovisual de la seva trajectòria artística.

Fitxa descriptiva del Fons Raimon al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

Rosendo de Riquer (1906-1993)

Rosendo RiquerOperador de so de cinema. Va treballar en els estudis Orphea i Kinefon de Barcelona i en els estudis Ballesteros i CEA de Madrid.

El fons que hi ha a la Filmoteca està format per un conjunt de fotografies que recull la trajectòria professional de Rosendo Riquer com a operador de so dels estudis Orphea i Kinefon.

Fitxa descriptiva del Fons Rosendo de Riquer al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.
 

 

Josep Roig Trinxant (1916-1986)

Josep Roig Trinxant (1916.1986)Cineasta amateur. Estudia enginyeria industrial a Barcelona i s'aficiona, des de molt jove, a la fotografia. Després de la Guerra Civil, realitza nombrosos documentals audiovisuals, entre els quals el film Transportes (1950), els enregistraments dels campionats mundials d’hòquei de 1951, la pel·lícula Pax (1952) i altres documents personals i amateurs, com àlbums familiars, un homenatge a Salvador Dalí (1968) o la Setmana santa a Mallorca (1970).

El fons Roig Trinxant està format per 7 capses de documentació relacionada a la seva vocació de cineasta i fotògraf amateur.

Fitxa descriptiva del Fons Josep Roig Trinxant al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.
 

Francesc Rovira Beleta (1912-1999)

Francesc Rovira beletaDirector. El 1942 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona, però el 1948 es dedicà plenament al cinema. Alguns dels seus films més reconeguts foren Los atracadores (1961), i Los Tarantos (1962) així com també La dama de l'alba (1965) i El amor brujo (1967).

El fons de Rovira Beleta és un fons de gran volum documental que conté documentació molt variada sobre els films que va realitzar: fotografies, guions, escrits, pressupostos, contractes, correspondència, etc.

Fitxa descriptiva del Fons Francesc Rovira Beleta al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.
 

Julio Salvador (1906-1974)

Julio SalvadorDirector i guionista. Fou redactor en cap de la revista Película (1936) i exercí d’ajudant de direcció durant gairebé 20 anys. El 1954 creà la productora Laurus Films.

El fons està format per 957 fotografies, algunes de les quals personals, però essent la majoria sobre els films que va fer, tant en la seva faceta de director com d’ajudant de direcció.

Fitxa descriptiva del Fons Julio Salvador al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

 

 

Selecciones Capitolio

Selecciones CapitolioSocietat anònima fundada a Barcelona el 1920 per Sadurní Huguet i Riba. Va utilitzar un desplegament publicitari insòlit, “a l'americana", model que explotà i que no trigà a ser imitat per altres firmes, atesa la seva espectacularitat i eficàcia. Gràcies a aquesta publicitat i sobretot a l'encert en la selecció de títols, la marca es convertí en una garantia d'èxit i qualitat.

El fons situat a la Filmoteca recull material administratiu de l’empresa, contractes, correspondència, llibres de comptabilitat i material sobre alguns films.

Fitxa descriptiva del Fons Selecciones Capitolio al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.
 

Juan Alberto Soler (1919-1993)

Juan Alberto SolerDirector artístic de cinema. Va entrar als estudis cinematogràfics primer com ajudant i després com a decorador i director artístic. Al llarg de la seva dilatada carrera va dissenyar l’escenografia de més de 300 pel·lícules i es va convertir en una de les figures imprescindibles del cinema català.

El fons inclou una gran quantitat de dibuixos, tant originals com reproduccions dels decorats que creava, plànols i moltes fotografies dels decorats de diferents films, de les maquetes i dels platós dels rodatges.

Fitxa descriptiva del Fons Juan Alberto Soler al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.

Paco Viciana (1964)

Paco VicianaCompositor i professor de música. En cinema i televisió, ha composat les bandes sonores per Whisky curt de J. M. Pérez, Ressons de Pere Box i El pollo Tejada de J.M. de Togores, encàrrec del Museu del Cinema de Girona, entre moltes altres.

El fons donat a la Filmoteca consta de tres Cds on predominen audiovisuals en Mp4 amb la música de Paco Viciana.

Fitxa descriptiva del Fons Paco Viciana al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.