Tresors del nostre fons

La Biblioteca compta amb diversos fons d’un enorme valor documental i cinematogràfic. Cada mes en destacarem un perquè en pugueu gaudir.

Entre els “tresors del nostre fons destaca, per exemple, una col·lecció de 1.250 aparells originals que s’exposaran a la Sala Delmiro de Caralt, i també els diversos materials que composen el fons gràfic (fotografies, segells, pressbooks, programes de mà, cartells...). A continuació detallem altres tresors del nostre fons:

EL CRUCERO BALEARES

Realitzada immediatament acabada la Guerra Civil, El Crucero Baleares (Enrique del Campo, 1941) explica la tràgica odissea real viscuda per un vaixell que es va rebel·lar contra la República, alhora que afegeix l’element romàntic de l’afectuosa disputa entre dos oficials per conquerir el cor de la  filla d’un vicealmirall afusellat el 18 de juliol. L’evident càrrega propagandística i ideològica favorable al règim és l’esperada en una producció espanyola de l’any 1941. Dos dies abans de l’anunciada data d’estrena del 12 d’abril de 1941, un passi privat per a autoritats al Ministerio de Marina  desemboca en la prohibició de la seva projecció pública, en no considerar-la adient. Enrique del Campo, director del film, es posa a disposició del Ministerio de Marina per adequar la pel·lícula tant com sigui necessari per a una eventual estrena. Una estrena que mai no va arribar, perquè després de diferents instàncies, el 7 de febrer de 1952, la Dirección General de Cinematografía y Teatro ratificava la persistent prohibició d’aquest film.

Els motius d’aquesta "autocensura" franquista s’intueixen a partir del següent comentari de l’historiador afí al règim Carlos Fernández Cuenca: "Parece que la película carecía de los méritos que debieran corresponderle. Enrique del Campo trabajó con entusiasmo, pero sus dotes creadoras no eran muchas y empequeñecieron los momentos más prometedores, como la rebelión de la marinería y la muerte heroica de sus víctimas, y como el ápice espectacular de la última secuencia. Más de la mitad del guión reducíase a vulgar comedieta de amores y amoríos con inadecuadas situaciones sainetescas. Se estimaba, en general, que la cercanía del triste suceso, considerado por algunos como consecuencia de un error de tàctica, aconsejaba no tratarlo todavía, y menos de la forma superficial como la película lo trataba" (La Guerra de España y el cine. Madrid: Editora Nacional, 1972).

En definitiva, el fet que El Crucero Baleares relatés un fet gens honrós pel règim franquista i, a més, fos tractada com una comedieta romàntica qualsevol van ser les claus definitives per enviar aquesta obra al llegendari bagul de les pel·lícules defenestrades per la dictadura, tot i que en aquest cas no era pel seu sentit crític com la majoria. La seva exhibició pública durant el franquisme mai no va ser possible, però tampoc posteriorment, perquè no es conserva cap còpia de la pel·lícula. La Biblioteca del Cinema disposa de 70 negatius de rodatge realitzats pel foto fixa Juan Gyenes, adquirits a Reproduccions Sabaté i alguns  inclosos a l'exposició República, Guerra, Dictadura: Foto Fixa Sabaté, que conformen les úniques proves gràfiques que permeten documentar l’existència d’una de les pel·lícules maleïdes del franquisme.

Aquestes fotografies es troben disponibles al Repositori de la Filmoteca.

 


'EL ALCALDE DE ZALAMEA" D'ADRIÀ GUAL

Parlar d’Adrià Gual (1872-1943) és, indubtablement, parlar d’una de les figures més rellevants del teatre català. Malgrat els seus orígens pictòrics, el barceloní enfilà la seva vida professional en el teatre des de diferents vessants, tant a nivell pràctic com teòric. Escenògraf, director de teatre (fou l’introductor d’Ibsen, Maeterlinck o Wagner en l’escena catalana), dramaturg d’obres capdavanteres del teatre català com Misteri de dolor o Els pobres menestrals i alhora fundador d’una de les companyies teatrals més importants del país, Teatre Íntim, com també de l’Escola Catalana d'Art Dramàtic que més endavant passaria a ser l’actual Institut del Teatre. En la seva funció impulsora, i alhora renovadora, del teatre català resideix la importància del personatge d’Adrià Gual.

Sense voler deixar de banda la seva rellevància com  cartellista i pintor, arts que inclogué sempre a la seva vida professional, Gual també trobà el seu lloc al món del cinema i més exactament com a director artístic i guionista de la productora Barcinógrafo. La carrera cinematogràfica de Gual amb la productora visqué dues etapes molt diferenciades: una primera, de caràcter més culte, amb pel·lícules basades en obres literàries de Cervantes, Tolstoi, Calderón de la Barca o la pròpia adaptació de Misteri de dolor, i una segona, de caire més popular, amb obres còmiques i melodramàtiques com els títols Linito por el toreo o Un drama de amor, i que significaren el seu punt i final amb la productora. Aquesta vida cinematogràfica es comprimí en dos anys (1914-1915) i molts dels títols han desaparegut, i la seva existència es basa en la documentació relacionada existent.

La Biblioteca del Cinema té un fons gràfic i documental de la vida cinematogràfica d’Adrià Gual format per fotografies de rodatge, fotogrames, cartells promocionals, guions originals, correspondència privada i storyboards, entre d’altres, provinent de la donació d’un fons personal de Llorenç Mata Julia (co-fundador de Barcinógrafo i amic personal de Gual) i de la documentació cinematogràfica de l’arxiu personal d’Adrià Gual, que va ser cedida a la Filmoteca de Catalunya amb la Secció cinematogràfica Fructuós Gelabert del Centre de Documentació – Museu de les Arts Escèniques, de l’Institut del Teatre, que conserva la resta de l’arxiu del dramaturg català.

El tresor d’enguany vol destacar un seguit de documentació relacionada amb la primera pel·lícula d’Adrià Gual, una adaptació de la sempiterna obra del Segle d’Or espanyol El Alcalde de Zalamea de Pedro Calderón de la Barca, probablement un dels drames més representats arreu de la península en els seus gairebé cinc-cents anys d’existència.

Filmada l’estiu de 1914 i localitzada als afores de Barcelona i La Garriga, aquest film comptà amb un omnipresent Gual, que hi va fer tasques de guionista, col·laborador d'escenografia, encarregat de vestuari i director tècnic i artístic.

La documentació salvaguardada per la Biblioteca del Cinema referent al film El Alcalde de Zalamea inclou:

- Fullet sense cosir de 16 pàgines amb dibuixos dels plans a repetir i anotacions de producció realitzades per Adrià Gual.

- cartellera de l’estrena al cinema Cinematógrafo Moderno de Manresa el dia 35 de febrer de 1915.

- fotografies de la pel·lícula.

- pressbook promocional bilingüe de la pel·lícula en francès i anglès.

- correspondència intercanviada amb la Sociedad de Autores Cinematográficos de l’any 1935, on Adrià Gual qüestionava sobre quines eren les passes a seguir per protegir intel·lectualment la seva adaptació cinematogràfica.

A continuació, fem una petita descripció més acurada d’aquest fullet que conjuga un valor cinematogràfic i artístic alhora. Aquest document compta amb dinou il·lustracions fetes a tinta xinesa d’aquelles escenes que s’haurien de tornar a filmar [Estudi de les escenes que ens calen repetir], tot indicant l’escena en concret [Joan al sentir els crits], la seva localització [Casa Canals], altres anotacions tècniques [Precisa allargar l’escena de quant troben al Capità ferit] i amb l’ajuda del dibuix s’indica també la tipus de pla que s’hauria d’utilitzar. Al final del document també hi ha unes reflexions generals sobre el final de la pel·lícula [veure si és més convenient acabar la cinta al cementiri de La Garriga, o bé, al pati del hospital amb el grup del pare i els dos fills]

Si voleu endinsar-vos en la figura cinematogràfica d’Adrià Gual, us recomanem l’obra Adrià Gual i el cinema primitiu de Catalunya (1897-1916) de Miquel Porter i Moix disponible a la Biblioteca del Cinema.

Per consultar la resta de documentació anteriorment relacionada dirigiu-vos al nostre Repositori Digital.
 

Gaudiu d'El alcalde de Zalamea' d'Adrià Gual.


EL LLIBRE DE VISITES DE LA BIBLIOTECA DELMIRO DE CARALT

La tradició del llibre de visites s’ha anat perdent paulatinament fins que, a dia d’avui, és un reducte puntual d’alguns museus o cases d’hostes. Internet s’ha encarregat de substituir aquests ornamentats i gruixuts llibres farcits de signatures i dedicatòries que lloen, majoritàriament, l’activitat de l’entitat. La Biblioteca del Cinema encara conserva aquest llibre de visitants emprat per la Biblioteca Delmiro de Caralt quan aquesta rebia la visita de personalitats singulars.

El llibre s’encetà el 3 de gener de 1949  i, conseqüent a l’època,  el seu primer  full és una pregària que demana “derrama tu bendición sobre esta biblioteca, para que permanezca resguardada de incendios y otros peligros y se acreciente convenientemente de día en día”. Després d’aquest anhel encara vigent, us destaquem les signatures i dedicatòries més curioses, artístiques o rellevants.

Una que compleix totes tres característiques a la perfecció és la signada i il·lustrada conjuntament per Marino Benejam, Valentí Castanys, Pere Prat, Salvador Mestres, Miquel Solé Boyls, García B. i Antoni Roca, ninotaires de revistes com En Patufet, el TBO o El Bé negre d’entre d’altres. Molt artístiques són també les dedicatòries del dibuixant de còmics del Far West Jordi Buxadé, o d’en Bob Balser, l’animador de pel·lícules com Heavy Metal (Gerald Potterton, 1981) o Yellow Submarine (George Dunning, 1968); per no parlar-ne de la realitzada per Joan Miró, qui visità la Biblioteca l’any 1953 per consultar les obres sobre Disney i trobar si era cert aquell rumor que deia que l’animador americà s’havia inspirat en la seva obra La Masia per ambientar un dels seus films.

És evident que no només pintors i dibuixants  passaren per la Biblioteca, cineastes, escriptors, crítics i historiadors també deixaren la seva empremta en aquest llibre: Adriano del Valle, poeta i director de la revista Primer Plano, Marcel Oms historiador i fundador de l’Institut Jean Vigo de Perpinyà, l’escriptor Manuel Amat, el director de Los Tarantos Francesc Rovira Beleta, Lotte H. Eisner, l’escriptora d’una de les obres de referència de l’Expressionisme alemany La Pantalla demoníaca, l’historiador Villegas López o el cineasta català maleït Llorenç Llobet-Gràcia són una selecció de tots els que algun cop varen fer ús de la Biblioteca Delmiro de Caralt.

Gaudiu del llibre de visites de la Biblioteca Delmiro de Caralt!


SIS FOLIS DATATS l'ANY 1783 I IMPRESOS A OSCA

El cinema ha estat titllat, en moltes ocasions, com una eina subversiva pel poder, que l’ha tractat implacablement amb censura, tisorades o modificacions del muntatge. Però el poder també ha sabut aprofitar la força del cel·luloide per fer arribar el seu missatge. Hem trobat dictadors que fan guions sota pseudònims, documentals que reforçaren l’esperit i la mentalitat nazi, pel·lícules que cridaren a la revolta popular o històries que endimoniaren allò que ensumés a soviètic.

Però això ha estat anys després de la sortida dels treballadors de la fàbrica dels Lumière, ja que abans, en tot allò que posteriorment varem anomenar pre-cinema, va estar tractat gairebé com a bruixeria o màgia negra i perseguit pels governants.

Aquesta cèdula és un perfecte fresc de la Península del segle XVIII, ja que ens permet comprovar la causes, encobertes, de la persecució d’aquells que s’encarregaven de dur les càmeres obscures pels pobles, així com el perfil d’aquests personatges,  estrangers i/o sense domicili fix. Curiosament aquests firaires que porten la càmera obscura s'agrupen amb [los que enseñan camaras obscuras, marmotas, osos, caballos, perros y otro animales con algunas abelidades] tot i que en la seva totalitat eren considerats [holgazanes], indiferentment de les seves activitats.

Però allò que realment preocupa al Consell per legislar aquest decret és que aquestes persones no paguen [mis Reales contribuciones] i que en tot cas aquesta activitat s’ha de fer a un local autoritzat. Això sí, el Consell s’encarrega de la reinserció d’aquests detinguts [en quanto a los vagos estrangeros aptos para las armas, declaro que pueden servir utilmente en los Regimientos de sus respectivas lengua que estan al servicio de la Corona]. i en temps on la correcció política no es coneixia, fan una conclusió explícita [Por la qual os mando que con ningun pretexto ni motivo permitais, ni consintais que los Buhoneros, y los que trahen cameras obscuras, y animales domesticados con habiliadades anden vagando por el Reyno con prevención que hago a la Capitanes generales y Justicias que no les den pasaportes, y aunque les traigan, se les recoja y se destine como vagos...].

Resulta un exercici molt interessant la lectura d’aquesta cèdula i comprovar com certs elements i/o actuacions es van repetint al llarg de la història: Real Cedula de S.M. y Sñes. del Consejo (año 1783).

 


THE TEN COMMANDMENTS (Cecil B. De Mille, 1923)

The Ten Commandments

Col·lecció de quaranta-dues fotografies realitzades durant la pre-producció i rodatge de la primera versió de Cecil B. De Mille deThe Ten Commandmentsl’any 1923.

Aquestes imatges, obtingudes durant el rodatge al desert de Nipomo, a l’estat de Califòrnia, mostren tota la producció que comportà aquesta pel·lícula. Es poden veure fotografies des del muntatge de la rèplica de les portes del temple egipci, amb el seu esquelet de fusta proper als trenta-set metres d’alçada, fins a la confecció detallada de les vint-i-una esfinxs i quatre estàtues de Ramsès II que envoltaven el temple.

A banda de moltes imatges d’escenes del rodatge de la pel·lícula, també es poden veure instantànies dels actors preparant els seus papers, rebent instruccions del director o amb especialistes que els hi explicaven des de com dirigir els carros fins a com muntar els cavalls.

Tot l’equip, proper a les mil sis-cents professionals, passaren tots els dies que durà el rodatge a un poblat de tendes de campanya que plantaren enmig del desert de Nipomo, on encara avui es poden visitar algunes restes d’aquest assentament.

A banda de la importància d’aquest fons pel seu interès documental, ja que existeix poca informació gràfica d’un rodatge d’aquesta època i característiques, el fons també destaca pel caràcter insòlit de la seva procedència. Aquesta col·lecció arribà a la Biblioteca quan la família Folch i Torres, sensible a la seva conservació, desà aquest fons perquè la Filmoteca de Catalunya s’encarregués del seu tractament.

 


CAIXA D’OMBRES XINESES

Aquesta caixa d’ombres xineses està datada del primer lustre del segle XX i va ser editada per Saussine Éditeur, una empresa amb seu a París dedicada als jocs de taula, cromos i postals. Està formada per un petit teatre vertical, set làmines policromades i microperforades il·lustrades per Ludovic, una sèrie de relleus de personatges i un petit fonògraf manual.

Aquesta joguina domèstica apropà la màgia del precinema a les llars a l’època del naixement del cinema. Es tracta d’una reproducció de mides reduïdes d’aquells que duien els firaires de poble en poble i que, amb acompanyaments musicals o lírics, començaren a crear una cultura audiovisual entre la cultura popular.

Pel correcte funcionament d’aquest joc domèstic era imprescindible el posicionament d’una espelma, o un punt de llum qualsevol, a la part posterior. A la part intermèdia se situaven les làmines policromades que estaven microperforades de manera estratègica i que permetien que la llum traspassés pels forats creant un efecte a les imatges, una roda de fira parisenca, una font Versallesca o una costa nocturna il·luminada per un far.

A banda d’aquests jocs de lumínics també hi ha unes làmines blanques translúcides que permeten passar la llum, i entre aquesta i l’espelma se situen els relleus dels personatges sobre una petita base que gira. La diferència d’intensitat i la poca estaticitat lumínica que ofereix la flama de l’espelma es crea un màgic efecte acompanyat per la música del petit fonògraf.

Podeu veure aquesta joguina i d’altres a l’avantsala de la Biblioteca, a l’espai Delmiro de Caralt.

Aquest objecte ha estat restaurat pel Taller de Restauració Gràfica de Rita Udina.