Restaurar

Per restauració s’entén el conjunt de processos orientats a compensar les pèrdues i degradacions de la pel·lícula, amb la intenció de tornar-la a l’estat més proper possible a les condicions originals en què va ser creada.

El procés de restauració no és complet si no coincideix amb el contingut, el context tecnològic i l’experiència relacionada amb la seva accessibilitat. En l’absència d’un d’aquests components, el procés pot ser anomenat “simulació” o “recreació”.

La Filmoteca ha de mantenir el respecte a l’obra i als seus creadors. És per això que quan parlem de restauració és perquè tot i haver fet treballs actius sobre l’obra, especialment el muntatge de diferents còpies o la restauració digital, s’ha respectat l’obra tal i com era en el moment de creació, sense millorar-la, i podem tornar a exhibir aquella pel·lícula en el seu sistema original, que en el nostre cas és, majoritàriament, cinematogràfic.

Cal destacar els treballs de restauració de la col·lecció Cinema dels Orígens. Des que l’any 1996 vam endegar aquest projecte s’han restaurat 25 títols.

Així mateix s’han restaurat altres títols que per problemes de conservació, censura, formats o sistemes avui dia obsolets havien quedat incomplets, perduts, inaccessibles... Una restauració implica un treball molt més exhaustiu d’investigació i cerca d’altres materials per tal de poder afrontar les decisions que s’han de prendre quan el material té llacunes. Des d’aquesta perspectiva, cal destacar la restauració que la Filmoteca ha fet de films com Mañana... de José MaríaNunes, El Pollo Tejada de Josep de Togores, El mundo sigue de Fernando Fernán Gómez, Ice Cream d’Antoni Padrós, Miserere de Benet Rossell o Pintura 63 de Ton Cirera.