La quadratura del Cercle A

Imatge

Videos

Galeries d'imatges

Cartell de l'exposició 'La quadratura del Cercle A'
Logo del Cercle A
Estrena de 'Repulsion' (Roman Polanski, 1975), el primer gran èxit de les sales del Cercle A
Estrena de 'Dante no es únicamente severo' (Jacinto Esteva, Joaquim Jordà, 1967). Fotografia ©Colita
Cartell de 'Der Amerikanische Freund' / 'El amigo americano' (Wim Wenders, 1977) a la sala Capsa
Anunci del cicle dedicat a Luis Buñuel a les sales del Cercle A
Anunci del cicle dedicat a Luis Buñuel a les sales Arkadin i Ars
Anunci de 'Dzieje grzechu' / 'Historia de un pecado' (Walerian Borowczyk, 1975) a la sala Arcadia
Anunci de 'Dead Men Don't Wear Plaid' / 'Cliente muerto no paga' (Carl Reiner, 1982) a la sala Casablanca

Informació pràctica

Data: 
19/10/2017 - 11/02/2018
Horari: 

Horari:
De dimarts a diumenge, de 16.00 h a 21.00 h
Entrada gratuïta.

A les sales del Cercle A barceloní, del qual es compleixen cinquanta anys, hi destacava la programació de qualitat, però també la creativitat d’unes campanyes publicitàries plenes d’enginy o uns cartells atractius que provocaven la complicitat d’espectadors que feien, del fet d’anar a veure pel·lícules en versió original,  un acte de cinefília o, durant els darrers anys de la dictadura, també de llibertat.

Amb el Cercle A es crea a Barcelona l’espectador de cinema modern. És un espectador que sap qui és el director del film, que vol escoltar els actors parlant en el seu idioma, que no accepta que els films estiguin tallats, que vol veure històries adultes contades per adults, que arriba a les sessions abans que comencin i no li agrada que altres arribin a mitja projecció, que no discrimina les obres perquè siguin rodades ja fa anys, en blanc i negre o perquè vinguin de països cinematogràficament exòtics.

Cada sala té el seu tipus d’espectador: jove i definitivament modern el del Casablanca, intel·lectual capaç d’encanallar-se el de l’Alexis, demòcrata i interessat sobretot per les qüestions de societat el de l’Arcadia, políticament compromès el dels Arkadin, resistent i curiós el de l’Ars, molt british el de l’Atenas, obert a totes les ruptures el del Capsa, més minoritari el del Maldà…

No mentir mai a l’espectador, no enganyar amb la mercaderia. El Cercle A va posar fi a la publicitat buida i que no volia dir res. Quan prometia comèdia, rèiem; quan proposava obres socials o polítiques, apreníem i ens indignàvem; quan deia que anava a tocar-nos la fibra sensible, ens emocionàvem i sentíem empatia. Els espectadors del Cercle A triaven el film i es reconeixien entre ells, sentien que formaven part d’un club. No eren un ramat, sinó clients ben informats. En matèria de cinema només feien confiança al Cercle A!

Actualment dipositats a la Filmoteca de Catalunya, els fons d’aquell Cercle A impulsat per Pere Fages, Jaume Figueras i Antoni Kirchner són l'objecte d’una exposició que s’acompanya d’un cicle amb algunes de les pel·lícules més representatives que s’hi van estrenar. Ambdós ens permetran comprendre millor què va significar aquesta iniciativa fruit de l’entusiasme cinèfil del tercet Fages-Figueras-Kirchner, tres bojos —“qui ha de voler veure pel·lícules amb lletreros?”, els deien— que van contribuir de manera decisiva a millorar el nostre paisatge cultural.

Octavi Martí
Comissari de l’exposició La quadratura del Cercle A.