El joc del cinema

Imatge

Videos

Informació pràctica

Data: 
08/11/2018 - 06/01/2019
Horari: 

De dimarts a diumenge, de 16.00 a 21.00 h

L’exposició es divideix en cinc àmbits temàtics, més un d’introductori, dedicats a les joguines òptiques, els projectors, els llibres, els jocs de taules i les nines i ninots.

Àmbit 0: Introducció. Joguines de cine: un món màgic

Entrem en el món màgic de les joguines de cine, un món que ens farà tornar a la nostra infantesa, a les il·lusions i als somnis, als desitjos i a les incerteses, a la innocència i a la creativitat, on les joguines ens parlaran de temps passats i ens portaran a fer un recorregut pel cinema, fent-nos sentir la seva màgia.

El món del cinema sempre ha estat llaminer per al públic infantil, perquè està associat al conte, a la fantasia, a coses meravelloses. Els jocs ens permeten deixar de ser espectadors i crear les nostres pròpies pel·lícules, ser-ne l’heroi, imitar els ídols i fins i tot despertar el col·leccionista que tots portem dins. No és estrany que una indústria potent com la de la joguina s’acostés des d’un primer moment al cinema i li donés un lloc de privilegi.

Àmbit 1. Joguines òptiques: Fantasia del moviment

L’origen del cinema està íntimament lligat a les joguines òptiques. Aquestes creen il·lusió de moviment a partir de dibuixos estàtics. Les joguines exploten el fenomen físic de la persistència de la visió per enganyar els nostres ulls i el nostre cervell. La sensació de moviment és fruit d’aquesta persistència retinal. Les joguines que es troben en aquest àmbit reclamen al visitant que hi interactuï: és la millor manera de descobrir-ne el funcionament sense que comprendre’n el secret espatlli la màgia.

“Una joguina bona és la que, sense ser res en concret, pot ser-ho tot.”
Francesco Tonucci

Àmbit 2. Jugant a projectar

La joguina cinematogràfica per excel·lència ha estat -i d’això no hi ha cap dubte- el projector de cinema. Els nens que podien fer aquestes sessions de cinema domèstic o participar-hi de manera directa es convertien en protagonistes d’un món que normalment els semblava inaccessible. La història d’aquests projectors familiars està estretament lligada a la pròpia història del cinema: són joguines que es van crear a començaments del segle XX i que han seguit evolucionant fins ara. Habitualment són aparells petits que projecten unes imatges animades senzilles.

A Catalunya inventem el Cine NIC, un projector capaç de complir dues funcions bàsiques: arrossegar la pel·lícula i obturar el pas de la llum a la part superior o inferior de la pel·lícula, que era de paper translúcid i que tenia dues fileres de dibuixos idèntics, excepte en alguns elements. L’alternança d’obturació i projecció produïa la sensació de moviment i animació, i així retrobava un principi que ja fou utilitzat temps enrere en les projeccions de llanterna màgica.

En aquest àmbit el visitant té a la seva disposició alguns d’aquest projectors, com una llanterna màgica, el famós Cine NIC, inventat pels germans Nicolau, un Cine Vailet, el Cine Ray, fabricat per la casa Payà, el Cine Skob i el Cine Stuck, tots dos invents de Josep Maria Escobar, i el Cine Jefe, amb les seves evolucions fins a arribar al conegudíssim Cinexin, entre d’altres.

“El joc és realment la feina de la infància.”
Fred Rogers

Àmbit 3. Llibres, contes i àlbums
El llibre no és una joguina, però pot funcionar com si ho fos. El llibre pot permetre obrir la imaginació a altres mons, a altres lògiques, a altres realitats. I hi ha moltes menes de llibres que ens hi porten: des dels llibres desplegables tridimensionals, passant per contes encunyats, els còmics, algunes grans novel·les i els llibres il·lustrats de gran format, fins a arribar als àlbums de cromos de pel·lícules o d’estrelles del cinema.

Llibre i cinema formen un tàndem quasi perfecte. Molts grans llibres han estat la llavor de moltes grans pel·lícules, i algunes grans pel·lícules han permès escriure llibres inoblidables. Són dos mons que s’alimenten mútuament.

“Els llibres em van ensenyar a pensar, i el pensament em va fer lliure.”
Ricardo León

Àmbit 4. Jocs de taula: un esclat d’imaginació i creativitat

Els jocs de taula ens entretenen i propicien la reunió d’un grup més o menys gran de persones al voltant de reptes relacionats amb el cinema. Són jocs que posen a prova els nostres coneixements cinematogràfics, les nostres habilitats i creativitats, al mateix temps que ens permeten recrear històries de cine.

Adaptar les fórmules dels jocs de taula a l’univers cinematogràfic ha estat relativament senzill. Trobem jocs en què el cinema és merament un fet publicitari i d’altres en què es posen a prova el coneixement i les habilitats dels participants, i a tots ells la sort els aporta el seu plus d’incertesa.

Un exemple clar de film en el qual el joc és protagonista és Jumanji (1995), de Joe Johnston, i de la pel·lícula n’ha derivat un joc.

"El nen que no juga no és nen, però l’home que no juga ha perdut per sempre el
nen que vivia en ell i que li farà molta falta.”

Pablo Neruda

Àmbit 5. Nines i ninots

La nina, el ninot o el peluix són joguines intemporals. El seu origen es confon amb el de la humanitat. Tots els infants, en un moment o altre, han abocat la seva tendresa, la seva imaginació i el seu atreviment a fer viure aquests objectes inanimats. Són el seu altre jo o el seu ase dels cops. Representen un altre ésser -de plàstic, de fusta, de tela.. - i molts cops són l’encarnació d’un personatge cinematogràfic que ha marcat l’imaginari de les criatures. Gràcies a nines, ninots i peluixos, els nens poden jugar i poden tenir com a company de joc exclusiu la Dorothy de The Wizard of Oz (1939), la rinxolada Shirley Temple de The Little Colonel (1935) o en Woody, el celebèrrim xèrif de Toy Story (1995). 

El marxandatge cinematogràfic, la producció d’objectes que perllonguen la vida d’un film i dels seus personatges, és avui un negoci que sovint supera amb escreix el que aporta la venda d’entrades a taquilla.

L’abast econòmic derivat del marxandatge era inimaginable quan Walt Disney va començar a popularitzar els seus productes derivats del gran èxit de Steamboat Willie (1928), consagració de Mickey Mouse. Aquest ratolí va ser reproduït de centenars de maneres. I l’èxit del seu personatge va obrir la porta a molts d’altres, no necessàriament d’animació. Figuretes, joguines, cromos i contes il·lustrats tenen com a protagonistes els herois de la pantalla que, de paper, cartró, metall, fusta o plàstic, s’embarquen en aventures idèntiques o totalment diferents a les que viuen els seus inspiradors de llum.

El marxandatge adquireix una importància molt gran a partir dels anys seixanta i setanta. Amb Star Wars (1977) hi ha un salt quantitatiu i qualitatiu. I a partir de llavors la progressió de la importància i la diversitat del marxandatge no ha deixat de créixer: E.T. (1982), Batman (1989), Jurassic Park (1993), Harry Potter (2001), The Lord of the Rings (2001) i Spider-Man (2002) són alguns dels films o sèries de films que els darrers 25 anys han generat un nombre de productes derivats més que espectacular. Però no són els únics...

“La feina és tot el que estàs obligat a fer; el joc és el que fas sense estar-hi obligat.”
Mark Twain

 

Tot el material que es mostra en aquesta exposició és original i prové de:
Museu del Cinema-Col.lecció Tomàs Mallol, de la Col·lecció particular de Lluís Benajam, del Museu del Joguet de Figueres, de la Fundació Aula de Cine Col·lecció Josep M. Queraltó, de la col·lecció particular de Manuela Garrido, de l’empresa Zinematik i dels fons de la Filmoteca de Catalunya.

Per a la part interactiva s’han fet algunes reproduccions dels originals.