El Raval al Raval. Imatges d'un barri

Imatge

Informació pràctica

Data: 
12/07/2012 - 11/11/2012
Horari: 

Horari d'estiu:
dimarts a diumenge: 16.00 h a 21.00 h

El que hi predomina, tanmateix, son les pel·lícules rodades durant el franquisme que emmirallen una realitat social acomodada al cinema policíac que, justament, llavors feia fortuna a Catalunya. Los atracadores, Hay un camino a la derecha, Sin la sonrisa de Dios, Apartado de Correos 1001, Calle sin sol i Distrito Quinto –que pren el seu títol del nom del barri– troben en els seus carrers, apartaments i balcons abanderats de llençols l’escenari idoni per a conflictes criminals esmorteïts per la censura franquista. Amb l’arribada de la democràcia, la imatge nocturna del delicte s’endureix després de capbussar-se en els locals de mala nota de Bilbao, Barcelona Sud, La rossa del bar, Susanna, El triunfo o Sinatra.

Cal esperar al canvi de segle perquè les transformacions arquitectòniques i socials del Raval apareguin reflectides a En construcció o De nens. Aquests films de Guerin i Jordà són, tanmateix, la punta de llança d’un allau de documentals que, en present o de la mà d’imatges d’arxiu, intenten explicar una altra història del barri. O la història d’un barri que lluita per fugir dels estereotips de la pantalla, que l’ha associat a la nafra del crim, els amors tarifats i la lluita social. En canvi, el Raval menestral, treballador, de botiguers o jubilats, de joves somniadors o empresaris ambiciosos encara no ha trobat els seus herois en un cinema, el català i espanyol, que ha estat barallat amb la realitat durant molt temps. No és estrany que sigui a través d’un film francès, La bandera, com millor s’ha explicat el magnetisme romàntic d’un barri que no només lluita per canviar. També busca les imatges que en deixin constància.