Chaussure

La inspiració s’arrauleix al fons d’una sabata.

Imatge

El gener de 1970 Benet Rossell realitza la seva primera exposició personal a París, a la Galerie Bazarine, on presenta dibuixos d’humor tan petits que cal mirar-los amb una lupa, i el grup d’escultures en paper maixé Deux êtres et la Chaussure, de 1969, que plasmen en gran format el món de l’artista. Uns mesos després, les escultures s’exposen al XXVIe Salon de Mai, i al XXIIe Salon de la Jeune Sculpture, de París, però en el transport de retorn de l’obra un dels personatges desapareix i a partir de llavors no tornem a veure’n cap, del segon, l’artista se’n desfà poc temps després, soterrant-lo en els fonaments del Beaubourg, i la Chaussure inicia el seu camí en solitari.

La sabata, el peu  o el mitjó són elements recurrents d’aquest artista nascut en plena guerra civil a Àger, al peu del Montsec, en una contrada eminentment rural, on els únics bens garantits eren la llum infinita de la vall i la terra ferma sota els peus. Aquest vincle amb la llum i la terra l’acompanyarà tota la vida i donarà lloc a obres com Empremta del peu de Benet Rossell sobre el plànol de París (Itinerari quotidià de l’artista), de 1972; Composition 4, de 1987, un mitjó on pul·lulen pictogrames minúsculs a la manera d’una autobiografia gràfica, o el vídeo Gotan & Tango, Tango & Gotan, de 2011, on porta el guió del tango que ballarà inscrit a la sola de les sabates.

Quan Benet Rossell s’instal·la definitivament a Paris a mitjan dels seixanta, i s’inscriu al Commité du Film Ethnographique del Musée de l’Homme dirigit per Jean Rouch, pare del cinéma direct, comença a col·laborar en els seminaris que aquest organitza fent demostracions de com utilitzar una càmera. Segons deia Rouch hi havia dos grans càmeres en el panorama europeu, l’un era Néstor Almendros, i l’altre Benet Rossell! Cal dir que en aquella època Rossell ja es movia entre el cinema d’artista, més experimental, i el cinema professional espanyol, ja sigui com a realitzador, director d’art, guionista, i fins i tot actor.

A París freqüenta els ambients de la cultura d’avantguarda, transita aleatòriament i amb normalitat d’una disciplina a l’altra:  cinema, performances, poesia, dibuix, pintura,  gravat, escultura, instal·lacions... Des de sempre utilitza fotogrames i trossos de pel·lícula en els poemes objectuals,  trobem obres com els seus cultius cinematogràfics de 1968, que són una sèrie de planters de llaunes de pel·lícula i talls de films disposats amb la intenció de fer-los germinar, elements que cerquen una síntesis entre natura i cultura que es correspon millor amb la vida cosmopolita que finalment pot dur a Paris.

Iniciat en els preceptes del cinema directe,  vol capturar la vida amb la llum de la seva càmera, però la vida és moviment, i si vol atrapar-la en una pel·lícula verge cal que l’encalci allà on vagi, que explori pas a pas, traç a traç, fotograma a fotograma, amb peus ferms i sabates grosses, aquelles històries viscudes o imaginades impreses en les tires de pel·lícula que ordenen el fons d’aquest poema visual o brollen des dels budells de la Chaussure per suggerir-nos que tal vegada la inspiració s’arrauleix al fons d’una sabata. 

Chaussure
Benet Rossell

Títol :    Chaussure
Autor:    Benet Rossell
Data:    1969
Tècnica:    Paper maixé i films de diferents formats
Dimensions de la instal·lació:  variables
Dimensions de la Chaussure: 110  x  40  x  27 cm.

Exposicions:

Galerie Bazarine, Paris, 1969.
XXIIe Salon de la Jeune Sculpture, Paris, 1970.
XXVIe Salon de Mai, Saint-Germain-en-Laye, 1970.
Le Grand départ, Verderonne, Oise, 1970.
I’m, Galeria Palma XII, Vilafranca del Penedès, 2009.
ARCO 2010, stand de la Galeria Palma XII, Vilafranca del Penedès, 2010.
 

Més informació