Billy Wilder i el seu món.

Cicles
Billy Wilder i el seu món
pdf

The Private Life of Sherlock Holmes

La vida privada de Sherlock Holmes
  • Direcció: Billy Wilder
  • Guió: Billy Wilder i I.A.L. Diamond
  • Música: Miklós Rózsa
  • Fotografia: Christopher Challis
  • Interpretació: Robert Stephens, Colin Blakely, Geneviéve Page, Irene Handl, Christopher Lee, Tamara Toumanova, Catherine Lacey
  • Producció: Gran Bretanya
  • Any: 1970

La critica diu

 

La primera versió de The Private Life of Sherlock Holmes durava tres hores i vint minuts, mitja hora més d’allò que Wilder havia previst al principi. Ja que la pel•lícula estava composada per episodis independents entre ells, a l’estudi li va resultar relativament fàcil agafar les tisores i començar a mutilar el film. Es van eliminar dos episodis sencers: l’episodi de quinze minuts de “Els noucasats despullats” i la seqüència de mitja hora de “L’habitació desendreçada” (que inclou un còmic interludi a un tren que no guarda cap mena  de relació amb l’episodi). També es va eliminar un pròleg ambientat en l’època actual on un nét de Watson (interpretat també per Blakely) rep una caixa que conté les històries no publicades de Holmes i un intrigant flashback dels dies d’estudiant de Holmes a Oxford. D’acord amb les afirmacions del muntador de la pel•lícula, Ernest Weller, “L’habitació desendreçada” va ser el primer episodi que es va eliminar, seguit –malgrat alguna protesta per part dels productors- del més costós “Els noucasats despullats”. La versió final durava dues hores i cinc minuts un cop eliminats els títols individuals dels restants episodis.

 

 

El làserdisc de 1994 de la pel•lícula incloïa la banda sonora (però no les imatges) de l’episodi de “L’habitació desendreçada”, i les imatges (però no la banda sonora) del fragment d’”Els noucasats despullats”. Si ens basem en aquesta prova parcial, la veritat és que la seqüència de “L’espaordidor cas dels noucasats despullats” no era, ni molt menys, indispensable. Fins i tot tenint en compte l’absència de so (la presentació del làserdisc està subtitulada en anglès), es tracta d’un gag excessivament llarg i previsible, una entremaliadura més aviat avorrida on apareix per primer cop un nu a una pel•lícula de Wilder.

“L’habitació desendreçada” –el primer episodi del guió original- és tanmateix una pèrdua lamentable. Malgrat que falten les imatges, es tracta de l’exploració més aguda de la relació dels protagonistes; Watson prepara una còmica i absurda escena del crim per distraure a Holmes del seu nociu hàbit.

També resulta molt reveladora la seqüència d’Oxford eliminada, filmada a la mateixa universitat. Holmes i els seus companys d’equip guanyen una regata contra Cambridge i celebren la victòria anant a buscar una prostituta i sortejant-se-la entre ells. Resulta afortunat en Holmes, qui va a la cita de mala gana, doncs està enamorat d’una preciosa noia que acostuma a veure als voltants del campus. Evidentment, la noia no és una altra que la mateixa prostituta, una sorpresa que traumatitzarà en Holmes per la resta de la seva vida. “Sembla tot tan estúpid quan miro enrere –reflexiona Holmes-. Tothom a Oxford sabia que ella era una de les noies de la madame local; tothom excepte jo, que tant em vanagloriava de la meva capacitat d’observació i deducció”.

 

 

L’anècdota universitària de Holmes és gairebé idèntica a la que explicava el biògraf, analista i detectiu aficionat Maurice Zolotow en 1977 sobre la joventut de Wilder a Viena. Un cop més, Wilder admet obertament haver anat amb prostitutes quan era jove, però refusa de la manera més categòrica qualsevol relació directa entre el trauma de ficció de Holmes i la seva pròpia experiència. En vista de deduccions freudianes de Zolotow, no és d’estranyar que Wilder se sentís alleugerit per la definitiva desaparició de l’episodi d’Oxford.

Contràriament a l’opinió del seu director, la pel•lícula continua sent força coherent i interessant en la seva versió mutilada. El que més ha canvia ha estat el to: els dos casos eliminats eren força còmics, pel que la seva desaparició fa que la pel•lícula sigui més melancòlica i elegíaca. Només es conserva un episodi còmic “El singular cas de la ballarina russa”.

 

Lally, Kevin. Billy Wilder: aquí un amigo. Barcelona: Ediciones B, 1998.

Bibliografia

 

- Allombert, Guy. La vie privée de Sherlock Holmes. “Image et Son”, núm. 248 (mars 1971), pàg. 127-128.

- Bernal, Jordi. La vida privada de Sherlock Holmes: cuando Holmes conoció a Mata-Hari. “Dirigido por”, núm. 397 (feb. 2010), pàg. 95.

- Braucourt, Guy. La Vie privée de Sherlock Holmes. “Cinéma” 152 (janv. 1971), pàg. 120-122.

- Coe, Jonathan. Journal d'une obsession. “Cahiers du Cinéma”, núm. 533 (mars 1999), pàg. 60-63.

- La Desmitificación de los intocables. En Rentero, Juan Carlos. Billy Wilder. Madrid: Ediciones JC, 1987. Pàg. 151-162.

- La Polla, Franco. Le masque dissimulateur d'identité dans La Vie privée de Sherlock Holmes et Avanti! de Billy Wilder. “CinémAction”, núm. 118 (janv. 2006), pàg. 168-173.

- Lally, Kevin. Billy Wilder: aquí un amigo. Barcelona: Ediciones B, 1998. Pàg. 419-430.

- Lenne, Gérerd. La vie privée de Sherlock Holmes. “Jeune Cinéma”, núm. 52 (févr. 1971), pàg. 42-43.

- Monterde, José Enrique. El reverso del cineaste. “Dirigido por”, núm. 312 (mayo 2002), pàg. 84-87.

- Morris, Gary. The private films of Billy Wilder. “Film Comment”, vol. 15, núm. 1(Jan.-Feb. 1979), pàg. 34-39.

- Seguin, Louis. La vie privée de Sherlock Holmes. “Positif”, núm. 127 (mai 1971), pàg. 29-31.

- Sikov, Ed. Billy Wilder: vida y época de un cineasta. Barcelona: Tusquets, 2000. Pàg. 623-641.

- Sleuthing Around. En Dick, Bernard F. Billy Wilder. NewYork: Da Capo, 1996. Pàg. 133-148.

- La Vida privada de Sherlock Holmes (The Private life of Sherlock Holmes)(DVD). Santa Monica: MGM Home Entertainment, cop. 2003.

- La Vie privée de Sherlock Holmes. En Jacobs, Jérôme. Billy Wilder. Paris: Rivages, 1988. Pàg. 160-166.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema