Billy Wilder i el seu món.

Cicles
Billy Wilder i el seu món
pdf

Double Indemnity

Perdición
  • Direcció: Billy Wilder
  • Guió: Raymond Chandler i Billy Wilder (Novel·la: James M. Cain)
  • Música: Miklós Rózsa
  • Fotografia: John F. Seitz
  • Interpretació: Fred MacMurray, Barbara Stanwyck, Edward G. Robinson, Tom Powers, Porter Hall, Jean Heather, Byron Barr
  • Producció: Estats Units
  • Any: 1944

La critica diu

 

La pel•lícula havia d’aconseguir una fotografia a l’alçada del guió. L’admiració de Wilder cap a John Seitz no va fer més que augmentar durant el rodatge de Double Indemnity. De tots els càmeres amb els que va treballar Wilder durant la seva extensa carrera, Seitz li va semblar (segons les seves paraules) el més “realista”, qualitat que per a Wilder era suprema. Com ja havia fet a Five Graves to Cairo, Seitz es va mostrar tècnicament competent i personalment flexible. “Estava disposat a fer qualsevol cosa”, va dir Wilder. “Sovint, les primeres proves quedaven tan fosques que no es podia veure res. Ell va arribar al límit d’allò que podia fer-se”. La fotografia fosca, discretament preciosista de Seitz va aconseguir el mateix nivell de qualitat que el treball de decorador de la Paramount, Hal Pereira, qui va crear un seguit d’interiors poc estridents però suggestius, que semblen alhora realistes i mítics. Per exemple, quan Walter passeja per la sala de Phyllis, la il•luminació de Seitz divideix l’espai en subtils franges en blanc i negre (gràcies a l’encertada col•locació de les persianes venecianes) mentre el decorat dissenyat per Pereira va desvetllant els costats més foscos Phyllis sense cridar l’atenció de forma directa, sense res en concret. (segons la llegenda, el decorat de Pereira per l’avorrit pis de Walter es basava en l’habitació que Wilder havia ocupat al Chateau Marmont en 1934 i 1935, però, donat que no se sap res segur d’aquesta habitació, la història sobre el decorat de Pereira sembla de totes maneres sospitosa. Després de tot, a l’apartament de Walter no hi ha lavabos públics).

 

 

Pel despatx de Neff a la companyia d’assegurances enginyosament anomenada Pacífic Tot Risc [Pacific All-Risk Insurance Company](Cain l’havia anomenat de manera semblant i amb la mateixa gràcia, Fidelitat General [General Fidelity]), Pereira i Wilder es van confabular per crear un acudit privat a la Paramount. A les escenes d’obertura de la pel•lícula, Walter Neff entra trontollant al despatx a mitjanit amb la intenció d’enregistrar una confessió per Bartom Keyes. L’enorme despatx de dos nivells és buit i fosc. Seguit per la càmera, Walter s’apropa vacil•lant a la barana d’una galeria que dóna a fileres i fileres de taules d’empresa espantosament uniformes. Walter se’n va cap a l’esquerra, però la càmera segueix cap endavant fins que arriba a la barana des d’on, durant un instant angoixós, enfoca cap a l’abisme, a un insuls purgatori empresarial americà. Es diu que Pereira va copiar una oficina existent, la central de Paramount Pictures a Nova York.

 

 

L’únic decorat de Double Indemnity que ho sembla és l’interior del supermercat on es reuneixen Walter i Phyllis per concretar els darrers detalls del seu crim. Pereira es va basar per aquest interior en una botiga d’ultramarins de Hollywood –el Jerry’s Market de Melrose-, però la seva versió té quelcom de buit i irreal. Un cop més, la relativa rigidesa d’aquestes seqüències pot ser en part a certa tensió que regnava el plató on es va construir el decorat del supermercat. Les llaunes i caixes de menjar que s’alineen en perfecte ordre als prestatges de la botiga estaven de fet plens de menjar i mercaderies autèntiques, i, donat que la pel•lícula es va filmar en ple període de racionament de la guerra, la Paramount va creure necessari contractar policies que vigilessin el plató, fins i tot durant el rodatge, per evitar que els actors i l’equip caiguessin a la temptació d’anar de compres d’amagatotis. Però fins i tot amb aquesta vigilància, es van robar una llauna de préssecs i quatre barres de sabó per fer la bugada.

 

Sikov, Ed. Billy Wilder: vida y época de un cineasta. Barcelona: Tusquets, 2000.

 

Bibliografia

 

- Aldarondo, Ricardo. La Condesa descalza ; Perdición. Barcelona: Dirigido, cop. 2000.

- Casas, Quim. Wilder en negro. “Dirigido por”, núm. 312 (mayo 2002), pàg. 62-65.

- El Cine negro y el melodrama. En Rentero, Juan Carlos. Billy Wilder. Madrid: Ediciones JC, 1987. Pàg. 53-64.

- Desert intrigue and Urban Deception. En Dick, Bernard F. Billy Wilder. NewYork: Da Capo, 1996. Pàg. 39-52.

- Double Indemnity and the Filmo Noir. En Leitch, Thomas. Crime films. Cambridge: Cambridge University Press, 2002. Pàg. 126-145.

- Double Indemnity. En Armstrong, Richard. Billy Wilder: american film realist. Jefferson, North Carolina ; London: McFarland, 2000. Pàg. 24-35.

- Dussere, Erik. Out of the past, into the supermarket: consuming film noir. “Film Quarterly”, vol. 60, núm. 1 (Fall 2006), pàg. 16-27.

- Gallagher, B. 'I love you too': sexual warfare & homoeroticism in Billy Wilder's Double indemnity. “Literature/Film Quarterly”, vol. 15, núm.4 (1987), pàg. 237-246.

- Lally, Kevin. Billy Wilder: aquí un amigo. Barcelona: Ediciones B, 1998. Pàg. 149-167.

- Manon, Hugh S. Some like it cold: fetishism in Billy Wilder's Double indemnity. “Cinema Journal”, vol. 44, núm. 4 (Summer 2005), pàg. 18-43.

- McGill, Hannah. Chain reaction. “Sight & Sound”, vol. 24, núm. 4 (Apr. 2014), pàg. 8-9.

- Orr, Christopher. Cain, naturalism and noir. “Film Criticism”, vol. 25, núm. 1 (Fall 2000), pàg. 47-64.

- Perdición (Double Indemnity)(DVD). Madrid: Suevia Films, cop. 2007.

- Perdición. En Balagué, Carles. Las Mejores películas de cine negro. Madrid: JC, DL 2004. Pàg. 55-60.

- Prigozy, R. Double indemnity: Billy Wilder's Crime and punishment. “Literature/Film Quarterly”, vol. 12, núm. 3 (July 1984), pàg. 160-170.

- Rothman, William. Nobody's perfect: Billy Wilder and the postwar American cinema. “Film International”, núm. 1 (2003), pàg. 36-47.

- Sangro Colón, Pedro. El punto de vista en el cine criminal: un vistazo a Perdicióm. En Manuscrito criminal: reflexiones sobre novela y cine negro. Àlex Martín Escribá, Javier Sánchez Zapatero (ed.). Salamanca: Librería Cervantes, DL 2006. Pàg. 199-210.

- Schickel, Richard. Double indemnity. London: British Film Institute, 1992.

- Sikov, Ed. Billy Wilder: vida y época de un cineasta. Barcelona: Tusquets, 2000. Pàg. 244-268.

- Sweeney, Kenneth. Double indemnity. “American Cinematographer”, vol. 87, núm. 1 (Jan. 2007), pàg. 12-14.

- Wilder, Billy. Double indemnity. Berkeley: University of California Press, 2000.

- Wilder, Billy. Perdición. Madrid: Plot, 2004.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema