Centenari de la primera superproducció.

Aula de cinema
Centenari de la primera superproducció
pdf

The Birth of a Nation

El naixement d'una nació
  • Direcció: D.W. Griffith
  • Guió: D.W. Griffith i Frank E. Woods (Novel·la: Thomas F. Dixon Jr.)
  • Música: Joseph Carl Breil i D.W. Griffith
  • Fotografia: G.W. Bitzer
  • Interpretació: Lillian Gish, Mae Marsh, Henry B. Walthall, Miriam Cooper, Mary Alden, Ralph Lewis
  • Producció: Estats Units
  • Any: 1915

 

David Wark Griffith no va inventar tot sol -com ell mateix reclamava- l'expressió cinematogràfica clàssica. Tampoc The Birth of a Nation no suposà cap gir copernicà per a la mateixa. Però certament amb ella s'assolí el punt de condensació de tot aquell intens període experimentador que als EE.UU. es començà a desenvolupar de la mà d'Edwin S.Porter, i que conegué en l'etapa Biograph (1908-1913) del propi Griffith la maduració necessària d'un seguit de tècniques, recursos i estructures (el cross-cutting, el last minute rescue, l'ús normalitzat de les transicions...) sobre els quals es fundaria el procés institucionalitzador del nou espectacle.

El domini tècnic-expressiu aconseguit mercès a la intensíssima pràctica empírica dels anys precedents en obres de un i dos rotlles posà en disposició a Griffith d'acometre l'ambiciós empresa d'adaptar The Clansman: An Historical Romance of the Ku Klux Klan (1905), del reverend Thomas F. Dixon. El resultat fou una obra que validaria la capacitat de traslladar de manera reeixida el llegat literari, plastic i històric, tot contribuint a forjar un imaginari col·lectiu.

 

Juanjo Caballero (Universitat de Barcelona)

La critica diu

 

The Birth of a Nation vibra, batega al compàs de la vida. Des del primer moment, els plans se succeeixen com en un flux continu. El moviment s'aconsegueix a través de l'acció intrínseca de cada escena i per mitjà del ritme que les uneix. Es crea així un tempo que accentua la connexió entre els elements particulars del film, produint un vigorós efecte de conjunt. En les seqüències de Petersburg, la diversitat de l'acció s'articula en un múltiple aprofitament dels recursos cinematogràfics. Les seqüències de la batalla, trepidants, s'interrompen contínuament amb plans generals, plans mitjans, primers plànols i detalls, de variada durada; d'aquesta manera, gràcies al contrast, s'aconsegueix recrear en l’espectador , l'atmosfera de la batalla. En el combat cos a cos, un grup irromp per l'esquerra de la pantalla i immediatament després un altre grup irromp per la dreta, de manera que s'intensifica expressivament la idea de conflicte. El contrast numèric s'empra sovint: enquadraments de soldats aïllats s'oposen a enquadraments de masses. Tampoc falten les relacions més subtils, com en les escenes en què un primer pla segueix a una vista general. Digne de relleu, finalment, és l'expressiu contrast entre el pla fix d'un noi mort i la imatge en moviment d'un soldat que grimpa al fortí per alçar la bandera. Tota aquesta part de la pel•lícula està construïda a força d'oposicions estructurals i dramàtiques, de les quals es desprèn una poderosa força que entusiasma a l'espectador.

Les seqüències de la Reconstrucció comencen amb la lluita entre els sudistes derrotats (se subratllava significativament la progressiva decadència dels Cameron) i els negres emancipats (vulgars, agressius i violents); el punt àlgid s'aconsegueix amb la cavalcada dels homes del Clan. En ella s'aconsegueix una tensió progressiva amb la magistral ocupació d'un muntatge staccato i un fort dramatisme reforçat pels efectes de llum nocturna, enquadraments molt angulats, vistes generals, primers plans, panoràmiques i tràvelings. El ritme ràpid i variat accentua els factors emotius. El començament de l'episodi de la "seducció" és típic del vigorós estil de Griffith. La concepció, en 1915, d'una seqüència de muntatge tan notable, caracteritzada per un escassíssim nombre de rètols, suposava un excepcional domini del mitjà expressiu. Els plans es disposen de tal manera que mostren, cada vegada, només un fet essencial. L'efecte definitiu es forma pla a pla, amb un progressiu augment de la tensió dramàtica, estil que més tard desenvoluparien els grans directors russos. D'altra banda, en els talls d'una escena a una altra i d'un episodi a un altre, Griffith demostra una audàcia extraordinària, en passar d'una escena a una altra abans que conclogui l'acció de l'episodi mostrat. La tensió pública només es mitiga en la resolució final dels dos episodis.

 

 

Aquest continu "canvi d'escenari" constitueix l'essència mateixa de la tècnica cinematogràfica. Cal afegir una altra famosa innovació a les anteriors: aïllar zones de la imatge, amb absoluta eficàcia en la seqüència de la marxa de Sherman cap al mar i en l'incendi d'Atlanta. En l'angle superior esquerre d'una pantalla negra, un petit cercle mostra la trista escena d'una mare abraçant als seus tres fills. El cercle s'obre gradualment fins a mostrar la raó de la infelicitat dels personatges: per la vall, un exèrcit nordista travessa la ciutat de la qual acaba d'escapar-se la dona. L'escena és rica en implicacions i l'efecte dramàtic és molt més eficaç que el que s'hagués aconseguit seguint el sistema tradicional: pla d'exèrcit; tall; pla de la mare amb els nens. D'aquesta forma, el sistema citat no només funcionava com a fórmula dramàtica per representar una acció, i simultàniament la seva causa, sinó també com un expressiu sistema d'articular la seqüència, Aquesta ocupació magistral de la càmera en funció d'un efecte psicològic revela, una vegada més, la profunda sensibilitat de Griffith davant les possibilitats dramàtiques del mitjà expressiu.

The Birth of a Nation, a banda d'aquest impressionant desplegament de descobriments tècnics, va ser una de les primeres pel•lícules que va utilitzar àmpliament els símbols. Els símbols consistien en objectes o animals apropiats per marcar un ambient, aprofundir en una situació, traçar un caràcter. Elsie (Lillian Gish) abraça, en el súmmum de l'emoció, un petit moble de caoba (anys més tard, Greta Garbo farà el mateix en el paper de la reina Cristina, després d'estar tancada durant tres dies amb el seu amant). Lynch, el sinistre mulat, apareix per primera vegada maltractant un animal; el "petit Coronel", per contra, apareix acariciant a un ocellet (símbol utilitzat també en Greed, de Von Stroheim, i que des de llavors es va convertir en un tòpic). The Birth of a Nation va introduir també el costum d'acompanyar la pel•lícula amb uns fragments musicals prèviament triats. No va ser aquesta la primera vegada que s'emprava la música a aquest efecte (ja en 1908 diverses pel•lícules franceses estaven proveïdes d'acompanyament musical propi), però Griffith va intuir les possibilitats cinematogràfiques de la música més profundament que cap altre.

 

Jacobs, Lewis. The Rise of the american film: a critical history. New York: Harcourt, Brace, 1939.

 

 

Bibliografia

 

- Alsina Thevenet, Homero. Historias de películas. Buenos Aires: El Cuenco de plata, 2006.

- Barry, Iris. D. W. Griffith: american film master. New York: Museum of Modern Art, 1965.

- The Birth of a Nation: D. W. Griffith, director. Robert Lang (ed.). New Brunswick, N.J : Rutgers University Press, cop. 1994.

- Blanquer, Francesc. D.W. Griffith. Barcelona: Filmoteca Nacional de España, 1979.

- Brown, Karl. Adventures with D.W. Griffith. London: Faber and Faber, 1988.

- Cherchi Usai, Paolo. David Wark Griffith. Milano: Il castoro, 2008.

- D. W. Griffith. Patrick Brion (ed.). Paris: L'Equerre: Centre Georges Pompidou, 1982.

- Focus on The Birth of a Nation. Fred Silva (ed.). Englewood Cliffs: Prentice-Hall, 1971.

- Gill, David. "The birth of a nation". Orphan or pariah? “Griffithiana”, vol. 20, núm. 60-61 (ott. 1997), pàg. 16-31.

- Gunning, Tom. D. W. Griffith and the origins of American narrative film: the early years at Biograph. Urbana ; Chicago: University of Illinois Press, cop. 1991.

- Henderson, Robert M. D. W. Griffith: his life and work. New York: Oxford University Press, 1972.

- Jacobs, Lewis. The Rise of the american film: a critical history. New York: Harcourt, Brace, 1939.

- Lennig, Arthur. Myth and fact: the reception of The birth of a nation. “Film History”, vol. 16, núm. 2 (2004), pàg. 117-141.

- Marks, Martin Miller. Music and the silent films: context and case studies, 1895-1924. New York: Oxford University Press, 1997.

- Martin, J.B. Film out of theatre: D.W. Griffith, Birth of a nation and the melodrama The clansman. “Literature/Film Quarterly”, vol. 18, núm. 2 (Apr. 1990), pàg. 87-95.

- Marzal, José Javier. David Wark Griffith. Madrid: Cátedra, 1998.

- McEwan, Paul. Lawyers, bibliographies, and the Klan: Griffith's resources in the censorship battle over The birth of a nation in Ohio. “Film History”, vol. 20, núm. 3 (2008), pàg. 367-366.

- McEwan, Paul. Racist film: teaching The birth of a nation. “Cinema Journal”, vol. 47, núm. 1 (Fall 2007), pàg. 98-101.

- Méndiz Noguero, Alfonso. Cómo se hicieron las grandes películas. Madrid: CieDossat, 2003.

- Merritt, Russell. Dixon, Griffith e la leggenda del sud. “Griffithiana”, vol. 5, núm. 9-11 (genn. 1982), pàg. 95-110.

- Merritt, Russell. Dixon, Griffith, and the Southern Legend. “Cinema Journal”, vol. 12, núm. 1 (Fall 1972), pàg. 26-45.

- Miret, Rafel. Good morning, Mr. Griffith. “Dirigido por”, núm. 379 (jun. 2008), pàg. 84-87.

- El Nacimiento de una nación (The Birth of a Nation)(DVD). Valladolid: Divisa Home Video, cop. 2002.

- Navarro, Antonio José. El nacimiento de una nación: el primer film "político" norteamericano. “Dirigido por”, núm. 386 (feb. 2009), pàg. 47.

- Platt, David. Celluloid power: social film criticism from The Birth of a Nation to Judgement at Nuremberg. Metuchen, N.J ; London: Scarecrow, 1992.

- Ramírez, Gabriel. El Cine de Griffith. México: Era, 1972.

- Schrader, Paul. The birth of narrative. “Film Comment”, vol. 50, núm. 4 (July-Aug. 2014), pàg. 32-39.

- Simcovitch, M. The impact of Griffith's 'Birth of a nation' on the modern Ku Klux Klan. “Journal of Popular Film and Television”, vol. 1, núm. 1 (Winter 1972), pàg. 45-54.

- Simmon, Scott. The Films of D. W. Griffith. Cambridge: Cambridge University Press, 1993.

- Stern, Seymour. An Index to the creative work of David Wark Griffith.  London: British Film Institute, 1944-1947.

- Stokes, Melvyn. D. W. Griffith's The Birth of a Nation: a history of "the most controversial motion picture of all time". New York: Oxford University Press, 2007.

- Stokes, Melvyn. Race, politics, and censorship: D.W. Griffith's The birth of a nation in France, 1916-1923. “Cinema Journal”, vol. 50, núm. 1 (Fall 2010), pàg. 19-38.

- Vanoye, Francis. Rhétorique de la douleur. “Vertigo”, núm. 6-7 (1991), pàg. 129-137.

- Wagenknecht, Edward. The Films of D. W. Griffith. New York: Crown, [1975].

- Wallace, Michele Faith. The good lynching and The birth of a nation: discourses and aesthetics of Jim Crow. “Cinema Journal”, vol. 43, núm. 1 (Fall 2003), pàg. 85-104.

 

 

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema