Dossier didàctic. curs 2016-2017

Filmoteca per a les escoles
Dossier didàctic
curs 2016-2017
pdf

Playtime

  • Direcció: Jacques Tati
  • Guió: Jacques Tati i Jacques Lagrange
  • Música: Francis Lemarque
  • Fotografia: Jean Badal i Andréas Winding
  • Interpretació: Jacques Tati, Barbara Dennek, Jacqueline Lecomte, Valérie Camille
  • Producció: França
  • Any: 1967

Seguint les passes d'un grup de turistes per un París que no es diferencia gens de qualsevol altre monstre urbanístic del nostre planeta, Tati realitza una sàtira contundent del món deshumanitzat i funcional de la societat moderna.

La irònica reconstrucció d'aquest escenari plastificat va ser la gran aposta del còmic francès amb aquest film considerat l'obra mestra de la seva carrera per gran part dels especialistes. "El play-time, el temps d'oci, està codificat. M'agradaria que aquesta paraula, adoptada pel francès, designés una activitat espontània, no reglamentada; que no hi hagi un temps fixat per a l'alegria i un altre per al treball, sinó que el temps de somriure estigui difós per tot arreu i en tot moment, i fins i tot sobretot durant el temps de treball" (Jacques Tati).

 

Dimarts 21 de març - 17.00 h

 

 

Temes Clau

 

- Gag – Comèdia –Sàtira – Modernitat – Societat de Consum

– Urbanisme – Arquitectura – Monsieur Hulot

La critica diu

 

Si Mon oncle (Jacques Tati, 1958) plantejava la confrontació entre la felicitat del món provincial –en què també s’inscrivien Jour de fête (Jacques Tati, 1949) i Les vacances de Monsieur Hulot (Jacques Tati, 1953)- i les angoixes provocades pels avenços de la civilització contemporània, Playtime decanta la balança cap a aquest món inhòspit, que multiplica els efectes estrictament domèstics a una dimensió urbana ja absolutament contaminada pel progrés i la tecnificació.

En aquest context aclaparador àdhuc el personatge de Monsieur Hulot ocupa un segon terme, perdut entre les immenses construccions que configuren un aeroport internacional –símbol uniformitzador de l’arquitectura i de la identitat de les ciutats- en el qual, d’altra banda, només semblen adquirir una certa importància humana els grups de turistes amuntegats com a bens darrere del corresponent guia proveït d’un distintiu visible a distància. Tati i Hulot es limiten, en conseqüència a substituir qualsevol victimisme pel caràcter de testimoni de la realitat que els envolta, que obliga l’espectador a descobriren aquest paisatge quotidià els signes d’identitat d’una realitat al•lucinant i deshumanitzada. Per Hulot, com ho eren per Keaton, els objectes són instruments de perill capaços de tornar-se en contra de la persona indefensa davant l’agressivitat que adquireixen objectes aparentment inofensius.

Dissortadament, Playtime va ser també per a Tati una arma de doble cara. D’una banda ell va dissenyar un film absolutament modern en la concepció estilitzada dels decorats, els moviments de la càmera o la integració dels actors en el context d’aquests dos elements. Això no obstant, una excessiva ingenuïtat li va fer invertir un pressupost desmesurat en la construcció d’aquests extraordinària escenografia que després s’havia de rendibilitzar com a escola per a joves cineastes.

 

Riambau, Esteve. Hulot i l’espai urbà. “Avui” (26 jul. 1991).
 

Proposta d’activitats

Cicle Superior, ESO i Batxillerat/CF

 

  • Aquesta pel·lícula de finals dels anys 60, concebuda com una crítica a la vida moderna, ens parla d’una societat on els avenços tecnològics fan perdre la personalitat i essència de les coses. Així, ens resulta difícil ubicar l’acció. Busqueu les pistes que ens mostra Jacques Tati per indicar-nos on transcorre la història.

 

  • Com se’ns mostra la ciutat? És una ciutat amable, trista, alegre, freda...? Quins colors hi predominen? Fixeu-vos tant en les escenes diürnes com en les nocturnes, exteriors i interiors. Per què creieu que escull aquests tons? Considereu que tots els colors expressen el mateix?

 

  • Fixeu-vos en els ambients, disseny i l’arquitectura de la ciutat. És poc amable, tots els edificis tenen la mateixa forma, tot és geomètric, asèptic, funcional, ple de vidres que anul·len la intimitat. Al llarg del film veiem moltes portes de vidre que donen joc a confusions i a situacions còmiques. Mireu especialment l’escena de la porta trencada del restaurant.

 

  • Busqueu més informació sobre Jacques Tati i la seva filmografia. Podeu trobar gran part de la seva obra a la Biblioteca del Cinema.

 

  • Qui és Monsieur Hulot? Descriviu el personatge: quins trets el caracteritzen? Com va vestit? Quin caràcter té? Com es comporta? Visioneu alguna altra pel·lícula on surti aquest personatge i compareu-la amb Playtime.

 

  • Jacques Tati és un gran còmic i veu de referents clàssics com Buster Keaton o Charles Chaplin. Tots ells van crear uns personatges fàcilment identificables. Quines característiques tenien cadascun d’ells? Mireu les fotos. Hi trobeu alguna semblança?

 

 

  • El gag és un efecte còmic que sobta l’espectador. El gag visual es basa en la patacada, l’ensopegada i els equívocs, i van ser la base de la comèdia dels inicis del cinema. Charles Chaplin va ser un dels mestres en l’ús d’aquest recurs. Busqueu gags a la pel·lícula i analitzeu-los. Com i per què ens fan riure?

 

  • L’estructura narrativa de la pel·lícula no segueix la seqüenciació clàssica d’inici, desenvolupament i desenllaç. Quin tipus de narració fa servir el director i amb quin objectiu?

 

  • Quins tipus de plans fa servir Jacques Tati per explicar les diferents situacions de la història, primers plans o plans generals? Per què? Què creieu que l’interessen més, els personatges o l’acció general?

 

  • Aquest és un film on pràcticament no hi ha diàlegs. Com creieu que afecta a la narració fílmica l’ús del so? Els sons són elements còmics. Fixeu-vos en l’escena de les cadires de cuir negre. De fet Mr. Hulot, el personatge principal, és l’únic que no parla. Per què? Tot i així es fa entendre?

 

  • A què creieu que es refereix el terme “Play time” (temps d’oci) en aquest film? Com es mostra aquest temps d’oci al film? Quina diferències hi ha entre l’horari laboral i el temps de lleure? Feu una llista de les activitats que es poden fer en temps de lleure. Quina és la nostra actitud o estat d’ànim quan gaudim de temps d’oci i quan som a la feina o l’escola? Valoreu si són compatibles.

 

  • Observeu el pòster del film i l’escena dels crèdits d’inici on surt el títol. Per què creieu que utilitza el blau i el vermell? Proposeu un disseny del pòster alternatiu, segons el que us hagi transmès la pel·lícula.

 

 

 

 

 

Altres activitats relacionades

 

 

Completeu el vostre visionat

 

- Balagué, Carles. Playtime. “Dirigido por”, núm. 84 (jun.-jul. 1981), pàg. 59-60.

- Cuéllar, Carlos. Jacques Tati. Madrid: Cátedra, 1999.

- Ede, François ; Goudet, Stéphane. Playtime. Paris: Cahiers du cinéma, 2002.

- Jacques Tati. “Nosferatu”, núm. 10 (oct. 1992).

- Jacques Tati: humor y cine moderno. Valencia: Ediciones de la Mirada, 1999.

- Playtime (DVD). Barcelona: DeAPlaneta: SAV, DL 2003.

- Riambau, Esteve. Jacques Tati. “Dirigido por”, núm. 58 (oct. 1978), pàg. 26-37.

 

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

La biblioteca us recomana

El Gag visual: de Buster Keaton a Super Mario / Manuel Garin
Tiempos modernos / Charles Chaplin
Her / Spike Jonze