Dossier didàctic. curs 2018-2019

Filmoteca per a les escoles
Dossier didàctic
curs 2018-2019
pdf

El espantapájaros / El gran espectáculo / El guardaespaldas

The Scarecrow / The Playhouse / The High Sign
  • Direcció: Buster Keaton, Edward Cline / Buster Keaton, Edward Cline / Buster Keaton
  • Guió: Buster Keaton, Edward F. Cline
  • Fotografia: Elgin Lessley
  • Interpretació: Buster Keaton, Sybil Seely, Joe Roberts / Buster Keaton, Virginia Fox, Joe Roberts, Edward F. Cline / Buster Keaton, Virginia Fox, Joe Roberts, Al St. John
  • Producció: Estats Units
  • Any: 1920 / 1921 / 1920

The Scarecrow

Keaton i Roberts comparteixen una casa de camp i el fet que ambdós estan enamorats de la filla del granger. Keaton, disfressat d’espantaocells, causarà molts problemes al seu rival i al granger.

The Playhouse
 
El tramoista d’un teatre té un somni en el qual és director d’orquestra. Quan coneix dues germanes bessones, s’enamora d’una d’elles, fet que provoca una gran confusió.
 
The High Sign
 
Les habilitats de Keaton com a tirador fan que un milionari el contracti com a guardaespatlles. És el primer curt de Keaton com a director i productor independent.
 

 

 

 

Temes Clau

- Cinema mut - Slapstick - gag - comèdia - Buster Keaton - curtmetratge

La critica diu

 

L’índex de la màxima vitalitat artística del cinema mut americà procedeix de la seva brillant escola còmica, que nascuda de les furioses pantomimes de Mack Sennett es desarticularà amb l’arribada del sonor, cop mortal a la seva expressivitat mímica.  Avui se’ns apareix la figura de Buster Keaton, anomenat Pamplinas a Espanya, com un dels gegants del cinema còmic de tots els temps. Procedent com molts altres del music-hall, Keaton va arribar al cinema el 1917 de la mà de Fatty Arbuckle. La seva cara impassible li va valer el sobrenom de “l’actor de la cara de pal” i “l’home que mai riu”. Però si és ben cert que Keaton roman impertèrrit encara que el món s’esfondri al seu voltant, la profunditat dels seus enormes ulls desborda en expressivitat i en capacitat de comunicació poètica. Una clàusula del seu contracte li prohibia riure en públic i a aquesta constant violència psíquica se li atribueix l’atac de bogeria que l’any 1937 el va portar a ser internat a una clínica.  És difícil saber que hi ha de cert en tot això, però la veritat és que en Keaton actor i mite apareixen fosos en un personatge insòlit, que a vegades adquireix una dimensió extraterrestre, meticulós en la preparació dels cuidats gags que esquitxen les seves obres mestres.

Amb la gravetat del marbre, Keaton passeja impertèrrit per les seves pel•lícules, creant uns gags extraordinàriament elaborats i calculats. Es diu que Keaton és un cerebral i Chaplin un sentimental, opinió no del tot exacta per Keaton, doncs a banda d’un excel.lent creador de gags, és un extraordinari i sensible poeta de la imatge. Molt diferent és el cas del supertímid Harry Langdon, que va donar les seves primeres passes a la pantalla en 1926 a les ordres del també debutant Frank Capra, "The Strong man" (1926) i "Longpants" (1927). Amb aire de nen petit endormiscat, que recorda el rostre lunar de Pierrot, Langdon va jugar a l’equívoc de la innocència fins als seus límits patològics, ten poruc i fugisser davant de les dones que a una de les pel•lícules assassinava la seva esposa durant la nit de noces per no haver d’enfrontar-se a les seves obligacions conjugals. La seva comicitat masoquista obre les vàlvules psicològiques del públic, que gaudeix cruelment amb les seves desventures de morbosa hipertimidesa, tot i que el mecanisme còmic, que va des de la ingenuïtat al sadisme, va fer d’ell un personatge injustament poc apreciat pel gran públic, però millor comprés per les minories intel.lectuals. 

A diferència de Langdon, Harold Lloyd va sobreviure a la implantació del cinema sonor. Va començar la seva carrera amb Hal Roach sota el pseudònim de Lonesome Luke, formant parella amb l’atractiva Bebe Daniels. Tot i que al principi calcava Charlot, amb bigotet inclós, després va adoptar el barret de palla i les ulleres rodones, creant un personatge obstinat i tenaç, caricatura de l’americà tot i que amb escassa ressonància humana i poètica. Principalment basà la seva comicitat en recursos mecanicistes, llurs límits els aconseguí en l’inestable equilibri del seu cos suspès en el buit, a la famosa escena de la façana del gratacels de "Safety Last" (Fred C. Newmeyer, Sam Taylor, 1923). Potser per oferir una imatge caricaturesca de la vitalitat i de l’optimisme americà, Harold Lloyd va arribar a ser el més popular dels còmics del seu país. Filmant més pel.lícules que Chaplin, Keaton, Laurel i Langdon junts.  Tot un catàleg dels mals i les misèries del món aflora per tota la filmografia de Chaplin, que utilitza l’humor com arma corrosiva, alhora que en la seva natural complexitat psicològica –no oblidem que és l’autèntic primer home creat pel cine- exposa la insaciable ànsia d’amor, justícia i pau que, barrejada amb la contradictòria  selva d’instints i ideals que nidifica tot ésser humà, brolla contínuament a través dels seus actes. El sentit crític de l’humor de Chaplin, nascut de la reflexió i del curós estudi de la realitat revela un profund coneixement de l’estructura psicològica de l’home. 

 

Gubern, Román. Historia del cine. Vol. 1. Barcelona: Lumen, 1971.

Proposta d’activitats

Educació primària, ESO i Batxillerat/CF

 

  • Quan pensem en “cinema”, ens venen a la ment grans sales, projectors d’última generació, localitzacions espectaculars, efectes especials i bandes sonores èpiques. Als inicis del cinema tot això era diferent: els projectors no estaven preparats per reproduir les pel·lícules en format digital, sinó que eren plens d’engranatges per ser capaços de projectar les bobines amb metres i metres de cinta de cel·luloide amb què es feien les pel·lícules del moment. Busca les característiques de cadascun dels següents materials i en quina època de la història del cinema s’han fet servir:

Nitrat de cel·lulosa - Acetat de cel·lulosa – Polièster – Digital

 

  • Veure una pel·lícula sense sentir la veu dels personatges ni la música no sembla gaire divertit; però durant els primers 30 anys d’història del cinema, les imatges s’acompanyaven –en directe- de narradors, músics o intertítols. Busca què són els intertítols o “cartrons”, on i quan apareixen en pantalla i quina era la seva funció. Quina diferència hi ha entre intertítols i subtítols?

 

  • La música és un element molt important que ens dóna informació addicional i ens ajuda a transmetre a l’espectador diverses emocions i estats d’ànim. Però la banda sonora d’una pel·lícula inclou més elements.  Detalla quins.

 

  • El cinema silent acull diferents gèneres cinematogràfics, però n’hi ha un molt destacat: la comèdia. És un gènere caracteritzat per voler provocar el riure al públic a través de gags, acudits i bromes tant visuals com verbals. El director i protagonista d’aquests tres films és Buster Keaton. Conegut a Espanya com el “Pamplinas” o “Cara de palo”, Buster Keaton és un dels gegants del cinema còmic de tots els temps. El 1917, Keaton arriba al cinema de la mà del mestre de l’slapstik Fatty Arbuckle. Què és el gènere “slapstick”? Quines eren les seves principals característiques i quins actors i títols van ser els més representatius?

 

  • Ha arribat el moment d’aixecar-nos de la cadira i de submergir-nos una mica més en el món del cinema silent. Per a aquesta activitat hauràs de buscar un company o companya de joc! Atents a la proposta: aquí sota trobareu algunes paraules, accions, elements, etc., que haureu de representar fent mímica, és a dir, sense parlar: només amb llenguatge corporal! Com si fóssiu dins la pantalla de cinema dels inicis del S.XX.

-Una acció d’slapstick

-L’ofici de projeccionista

-Una acció d’equívoc (semblant a les que hem vist en els 3 films de Buster Keaton)

-Cinta de pel·lícula de cel·luloide

-Narrador

-Intertítols o “cartrons”

 

  • Recordeu els tres fragments de Buster Keaton i intenteu respondre tant bé com sapigueu les següents preguntes:

-Quin és l’element comú en tots tres films que causa tots els problemes i situacions còmiques? Pots descriure entre quins personatges/objectes es produeix?

-Digues quin es el recurs còmic més utilitzat per Buster Keaton en tots tres films. Posa’n un exemple.

-Fixa’t en la música. Quin tipus de música o efecte sonor predomina?

  • Per últim, us animem perquè creeu una petita història utilitzant algunes de les tèquines d’slapstick que heu vist i la representeu davant els companys, pares, familiars... Us hi atreviu? Endavant i molta sort!

Completeu el vostre visionat

 

  • Buster Keaton: todos sus cortometrajes (1917-1929) (DVD). Valladolid: Divisa Home Vídeo, DL 2007.

 

  • Hotakainen, Kari. Buster Keaton: vida y obra. Donostia-San Sebastián: Meettok, 2009.

 

  • Keaton, Buster. Slapstick: las memorias de Buster Keaton. Madrid: Plot, 1988.

 

  • Slapstick comedy. Tom Paulus and Rob King (ed.). London ; New York: Routledge, 2010.

 

  • Slapstick encyclopedia (DVD). Chatsworth: Image Entertainment, cop. 2002.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema