Dossier didàctic 2015-2016. curs 2015-2016 (3r trimestre)

Filmoteca per a les escoles
Dossier didàctic 2015-2016
curs 2015-2016 (3r trimestre)
pdf

Encuentros en la tercera fase

Close Encounters of the Third Kind
  • Direcció: Steven Spielberg
  • Guió: Steven Spielberg
  • Música: John Williams
  • Fotografia: Vilmos Zsigmond
  • Interpretació: Richard Dreyfuss, Teri Garr, Melinda Dillon, François Truffaut
  • Producció: Estats Units
  • Any: 1977

 

Abans que el petit E.T. es perdés a la Terra, Spielberg ja havia mostrat la seva fascinació pels habitants d'altres planetes en aquesta obra, que és un dels films decisius de la ciència-ficció moderna.

Roy Neary viu obsessionat amb la visió d’uns misteriosos objectes voladors que va observar una nit prop de casa seva, a Indiana. Per altra banda, Jillian Guiler també ha estat testimoni dels mateixos fets, i junts intenten trobar una resposta al misteri que ha alterat les seves vides. Al mateix temps, un grup de científics internacionals comença a investigar les aparicions d’ovnis i altres estranys fenòmens.

 

Diumenge 10 d'abril - 19.00 h

Diumenge 17 d'abril - 21.30 h

 

 

 

Temes Clau

 

- Ciència ficció - Extraterrestres - Efectes especials - OVNI - Tecnologia - Fantasia - Intriga

La critica diu

 

Encuentros en la tercera fase ha sigut denominada per una part de la crítica com una pel•lícula essencialment religiosa: “És la història d’anar cap a Betlem” escriu Pauline Kael, i Stanley Kauffmann escriu que “no és tant una pel•lícula com un esdeveniment en la història de la fe”. Sempre hi ha hagut tensió entre el tema evangèlic i literatura i cinema de ciència ficció, ja que, malgrat tot, l’espai exterior sovint es confon amb el Cel, i el fet meravellós o la fantasia al cor de molta ciència-ficció és semblant al misteri religiós. Tant la ciència ficció com la religió es dediquen a les especulacions sobre l’infinit, i, estenent una mica més la definició, la Bíblia es podria considerar la primera història de ciència-ficció del món. (...)

Als anys 70, en contrast amb els 50, la por a un holocaust nuclear ja és remota. Actualment el terror immediat són uns altres dimonis que han deixat anar la ciència i la tecnologia: la degradació del mediambient, l'esgotament dels recursos naturals i la sobrepoblació. Ens hem acabat adonant, a contracor, que la tecnologia ha creat problemes que potser en un futur es complicaran més, i no pas resoldran, amb l’aplicació d’encara més tecnologia. (...) En contrast amb la paranoia dels alienígenes invasors de les pel•lícules dels anys 50, veiem ara uns aliens benvolents de Encuentros i una espècie d’eufòria narcisista. L’heroi-infant, Roy Neary, veu el seu desig complert: abandona la seva dona, la seva descendència i les responsabilitats terrenals per tal d’acendir al reialme del cel. Els aliens són tant salvadors com asexuals, querubins poc amenaçants i pares. La seva ciència reemplaça la tecnologia estatunidenca, que ja no funciona, i la seva família espacial a la família nuclear, que ja no funciona. El missatge implícit sembla ser: “Què m’importa si el món s’està podrint i la meva família se’n va a l’infern? Jo tornaré a néixer”.

 

Gordon, A. Close encounters: the gospel according to Steven Spielberg. “Literature/Film Quarterly”, vol. 7, núm. 3 (1980), pàg. 156-164.

 

Proposta d’activitats

CS, ESO i Batxillerat/CF

 

  • Aquesta pel·lícula, a diferència d’altres films del seu gènere, no té uns efectes especials prodigiosos. Tot i així aconsegueix l’objectiu de generar inquietud en les escenes importants. Quins efectes destacaríeu? Fixeu-vos en el so i la imatge.

 

  • John Williams és el compositor de la banda sonora d’aquest film. La música té una rellevància especial en la trama de la pel·lícula, ja que fa d’interlocutora entre els humans i els extraterrestres. Amb només 5 notes combinades, Williams aconsegueix crear una melodia que ja és part de la història del cinema. Recordeu quina altra banda sonora del mateix compositor contenia una estructura musical que s’ha convertit en un clàssic, en aquest cas del terror aquàtic?

 

  • Fins l’estrena d’aquesta pel·lícula els extraterrestres havien estat tractats al cinema, gairebé sempre, com a perillosos i malvats. Amb Encuentros en la tercera fase ens trobem amb uns alienígenes que, tot i pertànyer a una civilització superior, són amables i pacífics. Quines altres diferències i semblances trobeu amb d’altres pel·lícules del mateix gènere?

 

Completeu el vostre visionat

 

  • Biette, Jean-Claude. Rencontres du troisième type. “Cahiers du Cinéma”, núm. 287 (avr. 1978), pàg. 57.
  • Company, Juan Miguel. Encuentros en la tercera fase (Edición especial). “Contracampo”, núm. 24 (oct. 1981), pàg. 70-71.
  • Encuentros en la tercera fase (Close Encounters of the Third Kind)(DVD). Madrid: Sony Pictures, cop. 2007.
  • Encuentros en la tercera fase. En Schickel, Richard. Steven Spielberg: una retrospectiva. Barcelona: Blume, 2012, pàg 54-65.
  • Eyquem, Olivier. Post-scriptum (Edition spéciale des rencontres du troisième type). “Positif”, núm. 242 (mai 1981), pàg. 71-73.
  • Fairchild, B.H. An event sociologique: Close encounters. “Journal of Popular Film and Television”, vol. 6, núm. 4 (1978), pàg. 342-349.
  • Masson, Alain. Nébuleuse mystique (Rencontres du troisième type). “Positif”, núm. 205 (avr. 1978), pàg. 53-55.
  • La Segunda fase de la tercera fase. “Casablanca”, núm. 5 (mayo 1981), pàg. 34-35.
  • Stewart, G. Close encounters of the fourth kind. “Sight & Sound”, vol. 47, núm. 3 (Summer 1978), pàg. 167-174.
  • Torry, R. Politics and Parousia in Close encounters of the third kind. “Literature/Film Quarterly”, vol. 19, núm. 3 (July 1991), pàg. 188-196.
  • Williams, John. Close encounters of the third kind : the collector's edition soundtrack (CD). New York: Arista Records, cop. 1998.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

La biblioteca us recomana

Spielberg: el hacedor de sueños / Javier Ortega
E.T., el extraterrestre / Steven Spielberg
Moon / Duncan Jones