Dossier didàctic. curs 2015-2016 (2n trimestre)

Filmoteca per a les escoles
Dossier didàctic
curs 2015-2016 (2n trimestre)
pdf

Coses que no et vaig dir mai

Things I Never Told You
  • Direcció: Isabel Coixet
  • Guió: Isabel Coixet
  • Música: Alfonso Villalonga
  • Fotografia: Teresa Medina
  • Interpretació: Lili Taylor, Andrew McCarthy, Debi Mazar, Alexis Arquette
  • Producció: Espanya
  • Any: 1996

 

A Coses que no et vaig dir mai la narració se centra en la història de dos personatges: Don, un venedor de cases que durant el seu temps lliure presta serveis com a voluntari en el Telèfon de l’Esperança, i Ann, una treballadora d’una botiga d’articles de fotografia i vídeo. Ann és abandonada per la seva parella i, després d’un intent de suïcidi, grava unes cintes de vídeo on, mostrant-li el seu dolor, li explica aquelles coses que mai li va dir; en aquest moment coneix a Don i les seves vides s’entrecreuen i es transformen.

 

Divendres 22 de gener - 20.00 h

Dissabte 23 de gener - 22.15 h

 

 

Temes Clau

 

- Emocions - Dificultat de comunicació - Relacions Humanes

- Amor i desamor - Sentiments - Comèdia Romàntica

La critica diu

 

Coixet aconsegueix parlar de la dificultat per reconèixer l’amor, de les emocions i de les paraules que pugnen per sortir a la llum i que no troben camins per manifestar-se, dels sentiments que no reconeixem dins de nosaltres mateixos, de la incapacitat dels éssers que s’estimen per parlar d’allò més important per molt que parlin entre ells, de la vivència malaltissa de l’amor i de la carència d’amor. Una veu que parla sempre sense engolar el to i sense posar-se transcendent, sense fer discursos i, sobretot, sense necessitat de parar l’acció per articular les citades reflexions.

Resulta plenament coherent, per tant, que aquesta pel•lícula (la qual el tema de fons és el desemparament emocional i la dificultat de comunicació) avanci sobre línies narratives truncades, subtrames que no acaben de desenvolupar-se i trajectòries interrompudes, de la mateixa manera que tot tipus de succedanis envolten i organitzen la vida dels seus protagonistes. El telèfon utilitzat pel xicot d’Ann per comunicar-li que l’abandona, les confessions íntimes d’Ann a la videocàmera, el servei telefònic en el qual treballa en Don, els vídeos gravats per Ann i que en Paul acaricia i besa en veure’ls a la pantalla de televisió, les pel•lícules porno que en Don va a veure en solitari, la visió imaginària d’aquest (la imatge d’ell ballant amb Ann a la bugaderia), les abraçades que Frank, el pare de Don, li va demanant a la gent amb qui es troba..., i així successivament.

La soledat interior i privada dels personatges es veu accentuada, a la vegada, per una càmera que explora tot tipus d’espais oberts i col•lectius: l’aldarull de l’hospital, les autopistes embussades, la bugaderia inhòspita, els freds supermercats, els buits espais de televisió... Escenaris de l’Amèrica profunda, signes inquietants d’una civilització que estén els seus tentacles i que posa en relació a les persones, però que no facilita la comunicació entre elles. Veritables cruïlles de soledat enmig de la multitud, atrapades aquí per unes imatges entre les quals palpiten fragments de perplexitat i rampells de tendresa, fogonades volàtils d’angoixa personal que es fan universals a cops de sinceritat i veritat.

 

Isabel Coixet. En Heredero, Carlos F. 20 nuevos directores del cine español. Madrid: Alianza, 1999. Pàg. 113 i 114
 

Proposta d’activitats

2n cicle d'ESO i Batxillerat/CF

 

  • Aquesta pel·lícula està plena d’escenes tallades i accions elidides (subtrames inacabades, veus que no sentim de les trucades, personatges que coneixem a mitges). Hi ha una seqüència en la qual Don i Frank, el seu pare, parlen sobre la mare, absent, i negocis (minut 00:51:00). Frank li ofereix avançar-li les comissions per les cases que ven. Finalment, quan Don ja marxa, Frank li demana que l’abraci, però no acabem de veure si s’abracen o no, ja que la directora decideix no mostrar-ho (tall sec després de l’últim fotograma):

 

 

Podries pensar un final per aquesta seqüència? Quina funció té l’el·lipsi en el cinema i literatura? Perquè creus que la directora decideix utilitzar aquest recurs (relació amb el tema i el títol de la pel·lícula)?

 

  • Quins elements tecnològics has vist a la pel·lícula que ajuden als personatges a expressar-se? Els avenços tecnològics, milloren la comunicació entre éssers humans? Penseu una possible conversa amb el “Telèfon de l’Esperança” i escriviu un petit guió.

 

  • En el cinema la música escollida per acompanyar les imatges té molta importància sobre com les percebem. Durant la pel·lícula, hi ha una cançó que apareix més d’una vegada i que també va ser utilitzada al tràiler: “It’s Not Unsual” de Tom Jones. Perquè creus que Isabel Coixet, la directora, va escollir-la? Relaciona la lletra de la cançó amb la pel·lícula.

 

It's Not Unusual (Tom Jones)
 

It's not unusual to be loved by anyone,

It's not unusual to have fun with anyone,

but when I see you hanging about with anyone,

It's not unusual to see me cry,
oh I wanna' die.

It's not unusual to go out at any time,

but when I see you out and about it's such a crime,

if you should ever want to be loved by anyone,
It's not unusual,

It happens every day, no matter what you say,
you find it happens all the time.

Love will never do what you want it to,

why can't this crazy love be mine.

It's not unusual, to be mad with anyone,

It's not unusual, to be sad with anyone,

but if I ever find that you've changed at anytime,

it's not unusual to find out that I'm in love with you,

whoa-oh-oh-oh-oh

 

Completeu el vostre visionat

 

- Andreu, Cristina. Isabel Coixet: una mujer bajo la influencia. Madrid: Autor, 2008.

- Cerrato, Rafael. Isabel Coixet. Madrid: JC, 2008. Pàg. 59-76.

- Coixet, Isabel. Cosas que nunca te dije. “Fotogramas”, núm 1831 (mayo 1996), pàg 146-147.

- Cosas que nunca te dije (DVD). Barcelona: Cameo Media, 2010.

- Miret, Rafael. Cosas que nunca te dije. “Dirigido por”, núm. 246 (mayo 1996), pàg 18-19.

- Vidal, Núria. Cosas que nunca te dije. “Fotogramas”, núm 1831 (mayo 1996), pàg 24.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

 

Altres activitats relacionades:

El pla i el muntatge

Els personatges i les seves emocions

  

 

La biblioteca us recomana

La vida és un guió / Isabel Coixet
Annie Hall / Woody Allen
Vidas cruzadas / Robert Altman