Dossier didàctic. curs 2014-2015 (1r trimestre)

Filmoteca per a les escoles
Dossier didàctic
curs 2014-2015 (1r trimestre)
pdf

María Antonieta

Marie Antoinette
  • Direcció: Sofia Coppola
  • Guió: Sofia Coppola (Llibre: Antonia Fraser)
  • Música: Jean-Benoît Dunckel, Nicolas Godin i Jean-Philippe Rameau
  • Fotografia: Lance Acord
  • Interpretació: Kirsten Dunst, Jason Schwartzman, Rose Byrne, Judy Davis, Rip Torn, Asia Argento, Marianne Faithfull, Aurore Clément, Guillaume Gallienne
  • Producció: Estats Units
  • Any: 2006

 

França, segle XVIII. El compromís matrimonial entre el futur Lluís XVI i Maria Antonieta serveix per segellar una aliança entre França i Àustria. Amb només catorze anys, la ingènua princesa austríaca es veu obligada a abandonar Viena, la seva família i els seus amics per instal·lar-se a l’opulenta, sofisticada i llibertina cort francesa, on regnen les intrigues i els escàndols. La jove es rebel·la contra l’aïllament que representa Versalles i es converteix en la reina més incompresa de França.

 

Dijous 18 de desembre - 20.00h

Dimecres 24 de desembre - 17.00h

 

 

Temes Clau

 

- Absolutisme - Antic Règim - Revolució Francesa - Versalles - Lluís XVI, el Rei Sol

- Burgesia - Edat contemporània - Luxe - Hedonisme

La critica diu

 

Cal valor per fer el que planteja Sofia Coppola a María Antonieta: mostrar la vida domèstica i privada del personatge des del punt de vista actual i des de la perspectiva de la soledat de l’adolescència que té la realitzadora, el que comporta utilitzar el deliberat anacronisme, essencialment musical, per un discurs audiovisual on es fonen el passat i el present. Però el resultat no és tan radical, espectacular ni provocador com se’ns ha fet veure des de la projecció de la pel·lícula al Festival de Cannes. Si acceptem la convenció de l’idioma a les coproduccions internacionals, que basen tot el seu poder en l’ús de l’anglès per pal·liar altres carències davant del suposat ogre de Hollywood (els personatges cinematogràfics parlen en la llengua de Byron, Shakespeare, Faulkner i Philip Roth a la Xina mil·lenària d'El Último Emperador (Bernardo Bertolucci, 1987), a la França del segle XVII d’El Perfum (Tom Tykwer, 2006) o a l’Espanya goyesca a Los fantasmas de Goya (Milos Forman, 2006) i ningú els ho discuteix o s’indigna més del compte), hauríem d’acceptar també les convencions d’ordre sonor que planteja Coppola en el seu tercer llargmetratge. Convencions que, per altra banda, ja han estat revocades amb anterioritat, tot i que amb perspectives i resultats força anodins, sense una tesi sobre la qual recolzar-se: penso en la banda sonora de rock dur pel western Intrépidos forajidos (Geoff Murphy, 1990) o l’ús de la música de Queen per animar els torneigs de Destino de caballero (Brian Helgeland, 2001).

Però la mirada contemporània de Sofia Coppola no es cenyeix exclusivament a la inclusió de cançons dels The Cure o New Order a la seqüència de la festa d’aniversari, sinó en un concepte més general que puntual: no és la música el que modifica el sentit del versemblant fílmic, sinó l’estat d’ànim que aquesta música proporciona al relat.

 

Casas, Quim. Sofia Coppola: retratos de juventud. “Dirigido por”, núm. 363 (enero 2007), pàg. 26-33.
 

Proposta d’activitats

ESO i Batxillerat/CF

 

- Busca informació sobre l’estat absolutista i l’estat liberal i compara’ls. Quins són els ideals principals? Quins altres estats absolutistes coneixes?

- Un dels aspectes més destacables de la pel·lícula i en els que la directora Sofia Coppola fa èmfasi és l’atrezzo (l’any 2006 aquest film va guanyar l’Òscar a millor vestuari). Investigueu sobre la forma de vestir del segle XVIII i la vida a palau. Creieu que la directora fuig de la realitat de l’època?

- Analitzeu la banda sonora de la pel·lícula. Per què creieu que no utilitza música clàssica o simfònica com s’acostuma a fer a la majoria de films d’època? Què ens transmeten aquestes cançons?

 

Completeu el vostre visionat

 

- Casas, Quim. Sofia Coppola: retratos de juventud. “Dirigido por”, núm. 363 (enero 2007), pàg. 26-33.

- Coppola, Sofia. Marie Antoinette. New York : Rizzoli, 2006.

- Hauser, Brooke. Sofia Coppola por Sofia Coppola. “Fotogramas”, núm. 1959 (enero 2007), pàg. 96-99.

- Heredero, Carlos Fernandez. Una mirada contemporánea sobre la historia. “Dirigido por”, núm. 357 (jun. 2006), pàg. 22-25.

- Kennedy, Todd. Off with Hollywood's head: Sofia Coppola as feminine auteur. “Film Criticism”, vol. 35, núm. 1 (Fall 2010), pàg. 37-59.

- María Antonieta (Marie Antoinette)(DVD). Madrid: Sony Pictures, DL 2007.

- Marie Antoinette: original motion picture soundtrack (CD). New York: Verve Music Group, cop. 2006.

- Vidal, Núria. María Antonieta. “Fotogramas”, núm. 1959 (enero 2007), pàg. 15.

- Young, Mallory ; Ferriss, Suzanne. Marie Antoinette: fashion, third-wave feminism, and chick culture. “Literature/Film Quarterly”, vol. 38, núm. 2 (2010), pàg. 98-116.

- Zevin, Alexander. Marie Antoinette and the ghosts of the French Revolution. “Cineaste”, vol. 32, núm. 2 (Spring 2007), pàg. 32-35.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

La biblioteca us recomana

El Cine: una visión de la historia / Marc Ferro
María Antonieta (Marie Antoinette) / W.S. Van Dyke, 1938
Lost in Translation / Sofia Coppola, 2003