Dossier didàctic . curs 2015-2016 (1r trimestre)

Filmoteca per a les escoles
Dossier didàctic
curs 2015-2016 (1r trimestre)
pdf

Kauwboy

  • Direcció: Boudewijn Koole
  • Guió: Jolein Laarman i Boudewijn Koole
  • Música: Helge Slikker
  • Fotografia: Daniël Bouquet
  • Interpretació: Rick Lens, Loek Peters, Susan Radder, Cahit Ölmez, Ricky Koole
  • Producció: Països Baixos
  • Any: 2012

 

Jojo és un noi de 10 anys que viu amb el seu pare, absent i depressiu, i està marcat per l’abandonament de seva mare, a qui truca, de tant en tant, mantenint la idea que està fent una gira com a cantant de “country”. La pel·lícula transcorre a la manera d’una faula quan es fa amic d’un ocell a qui cuidarà i es convertirà en la seu millor amic. Amb ell, que l’haurà d’amargar del seu pare, compartirà la seva solitud i l’ajudarà a restaurar els vincles familiars.

 

Dissabte 17 d'octubre - 17.00 h

Diumenge 18 d'octubre - 17.00 h

 

 

 

Temes Clau

 

- Infància - Solitud - Animals - Incomunicació - Família - Valors - Educació

La critica diu

 

A primera vista, el debut en el llargmetratge de Boudewijn Koole no posa les coses fàcils. El seu protagonista és un nen que viu en contacte amb la naturalesa, abandonat per la seva mare i pendent d’un pare que no travessa el seu millor moment, a qui se li creua una graula que es convertirà en la seva millor amiga. Tot i així, aquests ingredients, que podrien haver portat a un d’aquells productes enllaunats que sempre procuro mantenir al marge de la meva dieta cinematogràfica, es converteixen en una espècie de versió conciliadora de les pel·lícules dels Dardenne que, tot i la manca de duresa i rigor, manté un to insòlitament equilibrat, a vegades excessivament melós, a vegades d’una emotiva capacitat d’evocació.

Si Kauwboy resulta intermitentment commovedora, com la història d’un aprenentatge a mig camí entre la faula i el conte cruel, no és tant pels motius que compareixen en ella com per la manera en què es tracten, mitjançant aquest estil al·lusiu i discret que dóna forma als seus millors moments. La càmera s’enganxa a Jo-Jo (Rick Lens) fins al punt que a vegades el pare (Loek Peters) és una simple ombra i la mare una absència ambigua de la qual el misteri es resoldrà al final. Ni tan sols la graula simbolitza la comunió d’aquest ésser desvalgut amb una espècie de panteisme del què és existent, com es podria témer al principi. Ben al contrari, la seva evolució serveix per mostrar les fantasies de Jo-Jo i puntua la relació amb el seu pare d’una manera angoixant, com una premonició. Kauwboy no té res a veure amb el mite del bon salvatge, sinó més aviat amb un entorn inhòspit i desarticulat pel qual es mou un cos innocent en contacte amb el costat sinistre de la naturalesa. Malgrat les seves arítmies, la pel·lícula és a la vegada un documental i una odissea. Koole observa el que filma sense ànim intervencionista, però ho converteix progressivament en la història d’un heroi que el seu màxim assoliment és sobreviure a la vida, un tòpic del cinema contemporani que s’instal·la a les nostres cartelleres. Només s’ha de veure, per ratificar-ho, els dos extrems entre els quals es mou aquesta pel·lícula: Tomboy (Céline Sciamma, 2011), on la inadaptació es donarà a través de l’ambigüitat sexual, i October Baby (Andrew i Jon Erwin, 2011), un pamflet antiavortista en el qual la desorientació juvenil sembla provenir del seu allunyament del què és diví. En qualsevol cas, tots aquests arquetips (pre)adolescents no semblen desenvolupar-se molt bé als voltants de la crisi.

 

Losilla, Carlos. Cuaderno crítico: Kauwboy. “Caimán Cuadernos de Cine”, núm. 16  (mayo 2013), pàg 32.

 

Proposta d’activitats

ESO i Batxillerat/CF

 

  • El Jojo, el nen protagonista de la pel·lícula, estableix una relació molt especial amb un ocell trobat al bosc. Per què creus que el Jojo troba en aquest ocell un company inseparable?

 

  • Quines altres pel·lícules recordeu que tinguin com a protagonistes nens i animals?

 

  • El final de la pel·lícula, tot i ser dramàtic, planteja una superació en la relació entre el Jojo, el seu pare i la seva mare. Analitzeu el final i considereu què suposa per els protagonistes.

 

 

Completeu el vostre visionat

 

-  Binétruy, Pascal. Kauwboy. “Positif”, núm. 622  (déc. 2012), pàg. 49.

- Casas, Quim. Kauwboy: el niño, el padre, el grajo... “Dirigido por...”, núm.  434  (jun. 2013), pàg. 11.

- Kauwboy. (Boudewijn Koole) (DVD). [Barcelona]: Cameo Media, DL 2014

- Losilla, Carlos. Cuaderno crítico: Kauwboy. “Caimán Cuadernos de Cine”, núm. 16  (mayo 2013), pàg 32.

- Segura, Dani. Kauwboy. “Imágenes de actualidad”, núm. 335 (mayo 2013), pàg 91.

- Weissberg, Jay. Kauwboy. “Variety”, num. CDXXVI:3  (27 February 2012), pàg. 63.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

La biblioteca us recomana

Miradas cinematográficas sobre la infancia: niños atravesando el paisaje / Jorge Larrosa, Inés A. de Castro, José de Sousa (ed.)
Matilda / Danny de Vito
El niño de la bicicleta / germans Dardenne