El cinema soviètic.

Aula de cinema
El cinema soviètic
pdf

Chelovek s kinoapparatom

L'home de la càmera
  • Direcció: Dziga Vertov
  • Guió: Dziga Vertov
  • Fotografia: Mikhail Kaufman
  • Interpretació: Documental
  • Producció: Unió Soviètica
  • Any: 1929

 

Per a Dziga Vertov el dispositiu cinematogràfic no era destinat només a enregistrar i documentar la realitat, sinò que era una poderosa eina per transformar-la, construir-la. Chelovek s kinoapparatom constitueix una obra-manifest de la veritable enginyeria cinemàtica propugnada per la doctrina vertoviana del “cinema-ull” (kino-glaz).En ella el cinema es proclama alliberat del condicionament literari i teatral, propi del regne de la ficció, tot reivindicant la "nuesa procedimental" que conduïria a Vertov a esdevenir  motor de l'impuls metacinematogràfic.

Sota el format de les anomenades "simfonies urbanes", Vertov en companyia dels seus col·laboradors habituals (la seva dona, Elizaveta Svilova; el seu germà, Mikhail Kaufman; el seu col·lectiu de kinoks...) ens convida a ser testimonis del procés d'articulacio d'un sofisticat artefacte poètic, quelcom que només existeix mercés al desenvolupament del mateix acte creatiu.

Juanjo Caballero (Universitat de Barcelona)

La critica diu

 

La temàtica del film era la de mostrar el treball de la cinematografia immers en la vida soviètica. Per a això s'alternava la presència del càmera en una suite de visions de la vida a la ciutat d’Odessa. Els temes principals eren: a) presentació del públic a si mateix; b) aspectes d'un dia de treball; i) la vida de l'home: noces, naixement, mort, etc.; d) la diversió. Tot i que el guió té una estructura aparent molt semblada a la dels "Kino-pravda", en canvi la seva realització és molt diferent. En un programa explicatiu que es va repartir als espectadors, s'afirmava: "Aquests fenòmens viscuts, amb aquestes fases vitals, amb aquestes notes, s'ha construït una obra musical cinematogràfica en la qual hi ha una melodia bàsica i un acompanyament".

 

 

Durant molts anys, Vertov havia volgut fugir de les formulacions literàries i de les resultants de la plàstica tradicional. Però de sobte es trobava de ple immers en l'estructura musical, o en la d'una plàstica abstracta que el seu significat no era ja important per la intenció dialèctica sinó per la bellesa, resultant de les seves preses i muntatges. Vertov havia arremès contra els vells mites culturals, però se centrava davant la creació d'un mite nou: la del cineasta que, amb càmera i moviola, organitza, no la vida autèntica, sinó el seu reflex. I no segueix una biologia realista sinó segons el gust o la interpretació personal dels elements disponibles. Res a dir sobre que Chelovek s kinoapparatom és un film fabulós, replet de belleses de sensibilitat, de descobriments. Però al mateix temps representava un allunyament involuntari dels principis ideològics que havien commogut als Kinoks, malgrat ser conseqüent amb els principis estètics. Existeix un aspecte molt important en la cinta que potser no ha estat degudament calibrat: Chelovek s kinoapparatom demana, exigeix, l'aparició del sonor.

Vertov, l'apassionat cercador de la veritat, ha arribat al virtuosisme en l'ús dels seus mitjans. Ara, els seus vells desitjos d'un "cinema-radio" s'han concretat en un intent que sense el sonor tendiria perillosament cap a un atzucac. En la segona part d'aquesta obra tindrem ocasió d'insistir sobre el desig d’"expressió total", de mostrar les veritats sincròniques d’imatge i so que un home sense càmera mai podrà veure. Les figures de Vertov i dels seus col·laboradors van representar al cinema mut soviètic, no només un camí original i profundament d'acord amb l'art cinematogràfic autèntic i revolucionari, sinó que també van servir de contrapunt d'esperó intel·lectual i tecnològic dels altres cineastes de la seva generació. Per al món, Ielizaveta Svilova i els germans Kaufman —Dziga i Mihail— representen l'aparició de dues tendències contraposades: la del "cinema-veritat" d'una banda, i la del l’abstracte per l'altre.

 

Porter i Moix, Miquel. Historia del cine ruso y soviético: I. Barcelona: Cultura Popular, 1968.

 

Bibliografia

 

- Aumont,Jacques. Avanguardia: di che chosa? A proposito di Entuziazm. En Cinema d'avanguardia in Europa.Paolo Bertetto, Sergio Toffetti (ed.). Torino: Museo Nazionale del Cinema ; [Amsterdam]: Nederlands Filmmuseum, cop. 1996. Pàg. 221-238.

- Baron, Jaimie. The experimental film remake and the digital archive effect: A movie by Jen Proctor and Man with a movie camera: the global remake. “Framework”, vol. 53, núm. 2 (Fall 2012), pàg. 467-490.

- Bourget, Jean-Loup. Tourne, toupie!: Dziga Vertov. “Positif”, núm. 650 (avr. 2015), pàg. 76-77.

- Cine soviético de vanguardia. Miguel Bilbatua (ed.). Madrid : Alberto Corazón, 1971.

- City Symphonie and man with a movie camera. En Turvey, Malcolm. The Filming of modern life: european avantgarde film of the 1920s. Cambridge, MA ;London: MIT Press, cop 2011. pàg. 135-162.

- Cornand, J. Sur deux films de Dziga Vertov 'Kino Glaz' et 'L'homme à la caméra'. “Image et Son”, núm. 297 bis (1975), pàg. 55-62.

- Delgado, Sergio. Dziga Vertov's 'Man with a movie camera' and the phenomenology of perception. “Film Criticism”, vol. 34, núm. 1 (Fall 2009), pàg. 1-16.

- Devaux, Frédérique. L'Homme á la camera de Dziga Vertov. Crisnée, Belgique: Yellow Now, 1990.

- El Encuadre y el punto de vista: Cieloviek kinoapparatom [El Hombre de la cámara]. En Aumont, Jacques ; Marie, Michel. Análisis del film. Barcelona: Paidós,1990. Pàg. 176-182.

- Frodon, Jean-Michel. Monter/penser. “Cahiers du Cinéma”, núm. 585 (déc. 2003), pàg. 96.

- KinoEye’sGlobal vision. En Stollery, Martin. Alternative empires: european modernist cinemas and cultures of imperialism. Exeter: University of Exeter press, 2000. pàg. 100-139.

- Magny, Joël. L'homme à la caméra: Dziga Vertov. “Cahiers du Cinéma”, núm. Spécial (1993), pàg. 64.

- Malevich, Kasimir. Les lois de la peinture dans les problèmes du cinéma. “Positif”, núm. 547 (sept. 2006), pàg. 47-52.

- Man with a movie camera (Chelovek s kino-apparatom)(DVD). New York: Kino on Video, cop. 2003.

- Marie, Michel. Dziga Vertov: L'homme à la caméra. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 217 (déc. 1978), pàg. 23-40.

- Méranger, Thierry. Vertov passe le bac. “Cahiers du Cinéma”, núm. 656 (mai 2010), pàg. 60-61.

- Miret, Rafel. El hombre con la cámara. “Dirigido por”, núm. 367 (mayo 2007), pàg. 11-111.

- Nesbet, Anne. Understanding Man with a movie camera. “Film Quarterly”, vol. 59, núm. 1 (Fall 2005), pàg. 3.

- Petri, Vlada. Dziga Vertov as theorist. “Cinema Journal”, vol. 18, núm. 1 (Fall 1978), pàg. 29-44.

- Petric, Vladimir. Constructivism in film: the man with the movie camera: a cinematic analysis. New York ; Melbourne: Cambridge University Press, 1993.

- Sadoul,Georges. El Cine de Dziga Vertov. México: Ed. Era, 1973.

- Schnitzer,Jean ; Schnitzer, Luda. Dziga Vertov. En Anthologie du cinéma, vol. 4. Paris: L'AvantScène, 1968. Pàg. 153-200.

- Sjöberg, Patrik. The man with the movie camera. “Film International”, núm. 2 (2003), pàg. 56-57.

- Tomas, David. Vertov, Snow, Farocki: machine vision and the posthuman. New York [etc.]: Bloomsbury, 2015.

- Tsivian, Yuri. Dziga Vertov's frozen music. “Griffithiana”, vol. 18, núm. 54 (Oct. 1995), pàg. 92-121.

- Tsivian, Yuri. L’homme à la camera de Dziga Vertov. “Image et Son”, núm. 351 (juin 1980), pàg. 109-125.

- Tsivian, Yuri. Man with a movie camera, reel one: a selective glossary. “Film Studies”, núm. 2 (Spring 2000), pàg. 51-76.

- Turvey, Malcolm. The Filming of modern life: european avant-garde film of the 1920s. Cambridge, MA ; London: MIT Press, cop 2011.

- Ver sin Vertov: una introducción a cincuenta años de cine de noficción ruso y soviético (1954-2004).[Madrid]: Caja Madrid. Obra Social, DL 2005.

- Vertov, Dziga. Memorias de un cineasta bolchevique. Madrid: Capitán Swing Libros: Labor, 2011.

- Vertov, Dziga. Cineojo.Madrid: Fundamentos, 1974.

 

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema