El documental institucionalitzat.

Aula de cinema
El documental institucionalitzat
pdf

Nanook of the North

  • Direcció: Robert J. Flaherty
  • Guió: Robert J. Flaherty
  • Fotografia: Robert J. Flaherty
  • Interpretació: Documental
  • Producció: Estats Units
  • Any: 1922

 

Qualsevol aproximació a Nanook of the north de Robert Flaherty passa pel fet històric de ser el film que institucionalitza el gènere documental com a tal. Abans d'ell, les vistes d'arreu del món enregistrades pels operadors de càmera dels germans Lumière o el popular i d’èxit gènere de les actualitats (entre d'altres) insinuaven, pels seus temes o bé per les seves tècniques de filmació, l'imaginari del documental. En aquests casos, la fascinació pel viatge i l'atracció cap a allò llunyà i exòtic alimentava el vincle que tenien molts dels espectadors dels orígens cap al cinematògraf.

Convertits en turistes, recorrien indrets i paratges que mai haguessin aspirat a admirar; el cinema (com ho havia fet la geografia) apropava i empetitia el món a ulls de tothom. Tenint en compte aquest context previ, Nanook of the north enllaça i perllonga la tradició del viatge que vertebra els primers anys del cinematògraf. La diferència amb els seus antecessors és que Flaherty en el seu film no recrea la mirada turística, pròpia de les postals o les litografies, sinó la mirada de l'explorador. En aquest híbrid entre cineasta i aventurer, o el que és el mateix, entre art i ciència, Flaherty planteja el seu viatge fílmic com una trobada amb l'altre, com una confrontació directa amb allò desconegut.

En aquest pas de la mirada turística a la de l'explorador (i inclús etnògraf) trobem un dels primers trets distintius del documental com a gènere. Flaherty no observa fugaçment i des de la distància la realitat amb què es troba sinó que s'hi apropa i conviu amb ella durant molt de temps, establint vincles d'amistat i familiaritat que van més enllà del propi acte de filmació. Cadascuna de les mirades que els protagonistes de Nanook of the North llencen a la càmera revelen aquesta relació de complicitat amb el cineasta. Convertits en personatges d'un film d'aventures, viuen la seva quotidianitat com un fet extraordinari, i la seva lluita diària per la supervivència esdevé un relat èpic davant la càmera de Flaherty. Aquesta habilitat per ficcionalitzar la realitat, tal com es mostra, és l'altre tret distintiu del gènere documental i el que més distingeix el treball del cineasta. Nanook of the North conté tant la poètica de l'aprenentatge de Robert Louis Stevenson com la lluita salvatge contra la natura de Joseph Conrad; és a dir, les grans aventures literàries, documentades mitjançant el cinematògraf.

 

Alan Salvadó (Universitat Pompeu Fabra)

 

La critica diu

 

Quan Flaherty va aconseguir tenir una còpia de les primeres escenes filmades, que eren les d’una cacera de morses per Nanook i els seus homes, es va disposar a fer una primera projecció als esquimals, que omplien al màxim la seva cabana. La reacció que entre aquells ésser primitius podia suscitar l’aparició sobre el llençol blanc de les seves ombres movent-se era una apassionants experiència que Flaherty recordaria anys més tard a l’explicar-nos, com si es tractés d’un ritual –el ritual de l’home blanc arribar a les terres fèrtils del Sud-, el moment del trobament dels esquimals amb la seva pròpia imatge reflectida en la improvisada pantalla.

“Al principi miraven enrere, cap al llum del projector, tant de temps com miraven cap a la pantalla. Jo estava del tot segur de que la projecció seria un fracàs, fins que algú de sobte va cridar: Ivuik!Ivuik! A la pantalla van començar a aparèixer un grup de morses escalfant-se al sol a la plaça. En primer terme es veien en Nanook i els seus homes amb un arpó en mà i arrossegant-se pel gel dirigint-se cap a elles. De sobte, les morses es van espantar i van començar a capbussar-se en l’aigua. Els espectadors van fer un crit d’angoixa, fins que Nanook, incorporant-se amb ímpetu, va llençar l’arpó. En l’estira i arronsa  entre la morsa, ja a l’aigua, i en Nanook i els seus homes, agafats amb força al cap de l’arpó, es va produir un gegantí esglai; tots els espectadors, fins l’últim home, dona i nen que es trobaven a l’habitació, lluitaven contra aquella morsa, amb la mateixa inseguretat que tenia en Nanook mentre la caçava, de que no se’ls hi anava a escapar Agafa-la! –cridaven- agafa-la!agafa-la!”

Des d’aquell instant, en Nanook, un home desconegut i exòtic, iniciava la seva carrera com a protagonista d’una veritable epopeia, que havien de contemplar admirats milers d’éssers d’altres latituds, de costums diferents i maneres de viure dispars. La vida de l’esquimal Nanook, la seva dona Nyla i dels seus fills, que es van convertir de la nit al dia en dòcils actors i entusiastes col·laboradors, es va anar enregistrant lentament en pel·lícula, impregnant-se del passar de les hores i dels dies, i malgrat la impaciència del protagonista que entusiasmat amb la primera projecció no parava d’idear escenes de cacera, cada cop més arriscades i, segons la seva opinió, més interessants. Una d’aquestes escenes va ser acceptada per Flaherty per sorprendre al seu cau a una ossa i els seus cadells, valent-se de la tècnica esquimal. L’intent va ser un desastre: sis-centes milles recorregudes sobre gel en el pitjor hivern, a una expedició que va durar cinquanta-cinc dies, sense aconseguir filmar ni un metre de pel·lícula.

 

 

Flaherty va elaborar lentament un veritable guió on tots eren una mica partícips. No li interessaven tant els aspectes pintorescs i folklòrics de la vida primitiva dels esquimals, que va recollir també a la seva pel·lícula, sinó més aviat la presència i intimitat purament humana d’aquests éssers, quan menjaven, caçaven, pescaven o construïen iglús. Aquesta actitud davant la realitat diferia fonamentalment de les primeres cintes d’actualitats que el cinema havia donat com fragments de vida, alhora que allò que l’interessava al director era calar el més fons possible en aquella realitat que, tot i tremendament dura, oferia aspectes poètics de vida primitiva. Nanook venia a ser el salvatge bo, d’estil Rousseau, que no tenia cap altre enemic que la naturalesa hostil i despietada. La pel·lícula no tenia argument en el sentit dramàtic ; tampoc es tractava d’una ficció, en sentit literari. Era una narració fotogràfica de la vida a les regions polars, que per la seva fidelitat als personatges i costums aportava amb frescor que encara no s’ha pansit un element nou al cinema: l’existència en la seva senzilla nuesa. Aquest apropament directe a la vida no l’havia intentat ningú fins aleshores amb l’eficàcia i el sentit de Flaherty. El seu millor cinema, aquest de Nanook of the North, és l’antecedent més directe, en la perspectiva del temps, del “cinéma-verité”. La seva lliçó ha estat escoltada i ha fructificat en diferents èpoques, inspirant-se en ella diferents realitzadors, escoles i maneres de fer cinema.

 

 

Es relacionaria aquesta actitud de Flaherty amb les teories del Cinema-Ull que el rus Dziga Vertov implantaria poc després. Col·locant la seva càmera davant el món, i on l’home havia d’ignorar la presència de l’objectiu. ; havia d’observar i examinar-ho tot, com el gran telescopi i microscopi del temps. La idea cinematogràfica de Flaherty suposava una actitud nova davant la realitat. Actitud que diferia tant del cinema de ficció, fabricat als estudis, com de les simples actualitats filmades, tot i tenir més relació amb aquestes. El primer, de tradició purament teatral, és un cinema adaptat a les condicions tècniques que exigeix la reproducció de la forma i de la interpretació teatral mitjançant la càmera i el micròfon. El segon, es troba dins de la tradició que afirma que res fotografiat o enregistrat en pel·lícula té valor fins que surt de la taula de muntatge, ordenat i interpretat com cal.

Entre els límits de totes dues classes de cinema, allunyant-se de la tradició teatral el màxim possible i apropant-se a les de les actualitats filmades, en quant a la naturalitat de conducta davant la càmera i micròfon, usats en ambdós casos en sentit creador i no simplement enregistrador de fets, és on cal col·locar les bases on s’assenta el cinema documental. La paraula documental i el concepte del que significava no estava encara clar en les ments d’aleshores.

Nanook of the North oferia per primer cop a la pantalla la lluita contra la fam a una regió polar, presentada en imatges d’excel·lent qualitat fotogràfica, que havien estat realitzades amb un sentit nou de les possibilitats de la càmera cinematogràfica, que són úniques si s’utilitzen amb imaginació i sensibilitat. La pel·lícula presentava els aspectes fonamentals de la vida dels esquimals amb tal poder d’observació, que es feia patent el sentit tribal i comunitari d’aquella existència.

 

Clemente, José L. Robert Flaherty. Madrid: Rialp, 1963.   

Bibliografia

 

- Bettetini, Gianfranco. L'Indice del realismo. Milano: Bompiani, cop. 1971.

- Breschand, Jean. À l'endroit du dos. “Vertigo”, núm. 22 (oct. 2001), pàg. 27-35.

- El Descubrimiento del Norte. En López Clemente, José. Robert Flaherty. Madrid: Rialp, 1963. Pàg. 23-36.

- Duncan, Dean. Nanook of the North. En Encyclopedia of the documentary film.  Ian Aitken (ed.). New York [etc.]: Routledge, 2006. Pàg. 940-943.

- Los Esquimales en la pantalla. En Fernández Cuenca, Carlos. Robert Flaherty. Madrid: Filmoteca Nacional de España, 1963. Pàg. 16-19.

- Fernández Valentí, Tomás. En los albores del cine: de Méliès a Flaherty. “Dirigido por”, núm. 345 (mayo 2005), pàg. 76-77.

- Flaherty, Robert J. My eskimofriends: nanook of the north. New York: Doubleday, Page and Company, 1924.

- Godmilow, Jill. Kill the documentary as we know it. “Journal of Film and Video”, vol. 54, núm. 2-3 (Summer-Fall 2002), pàg. 3-10.

- Gurpegui Vidal, Javier. El Relato de la desigualdad: estereotipo racial y discurso cinematográfico. Zaragoza: Tierra, 2000.

- L’homme du Pole. En Flaherty, Robert J. Robert J. Flaherty. Paris: Seghers, 1965. Pàg. 10-25.

- Imágenes en acción. En Barnouw, Erik. El documental: historia y estilo. Barcelona: Gedisa, 1996. Pàg. 34-50.

- Lefebvre, Thierry. In memoriam Allakariallak: à propos de Nanook. “1895”, núm. 30 (oct. 2000), pàg. 66-97.

- Nanook el esquimal (Nanook of the North)(VHS>DVD). Valladolid: Divisa Home Video, 1995.

- Nanook of the North: the aggie will come first. En Barsam, Richard M. The Vision of Robert Flaherty: the artist as myth and filmmaker. Bloomington: Indiana University Press, 1988. Pàg. 12-27.

- Quintar, Fuad. Robert Flaherty et le documentaire poétique. Paris: Minard, 1960.

- Rothman, William. Documentary film classics. Cambridge: Cambridge University Press, 1997.

- Russell, Catherine. Jouer aux Indiens: In the land of the headhunters ou War canoes. “Cinémas”, vol. 6, núm. 1 (automne 1995), pàg. 33-46.

- Serruys, Nicholas. Nanook of the North et le cinéma ethnographique: cinédoc ou synecdoque? “Canadian Journal of Film Studies”, vol. 17, núm. 2 (Autumn 2008), pàg. 59-76.

- Thompson, Caitlin W. ; Burton, John W. Nanook and the Kirwinians: decepton, authenticity, and the birth of modern ethnographic representation. “Film History”, vol. 14, núm. 1 (2002), pàg. 74-86.

- Tosi, Virgilio ; Beattie, Denver M. Una ricerca su Nanook of the North: piccola storia italiana del film. “Bianco e Nero”, vol. 61, núm. 1-2 (genn.-apr. 2000), pàg. 164-189.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema